President d'Estònia

El president de la República (en estonio: Vabariigi President) és el cap d'Estat de la República d'Estònia. Ya que el país és una democràcia parlamentària, el president és principalment un líder simbòlic i no té un poder eixecutiu important. Ademés, deu desvincular-se de la seua afiliació a qualsevol partit polític durant el seu mandat.

El president actual és Alar Karis, càrrec que eixercix des de l'11 d'octubre de 2021.

Segons la Constitució d'Estònia de 1992, li atribuïx al president les següents obligacions:

• Representar a Estònia en les relacions internacionals.
• Conferir rancs diplomàtics, nomenar i destituir als representants diplomàtics d'Estònia, acceptar les credencials dels representants diplomàtics estrangers acreditats en Estònia, firmar instruments de ratificació, etc.
• Promulgar lleis o tornar-les al Riigikogu per a debatre-les de nou. No obstant, no pot vetar cap llei si és aprovada de nou en el Riigikogu.
• El president té el dret d'iniciar les esmenes a la Constitució.
• És el Comandant Suprem de la defensa nacional d'Estònia, convoca i presidix el Consell de Defensa Nacional i conferix els rancs militars.

El president és l'encarregat de designar al primer ministre, no sense abans obtindre el vist i plau del Parlament.

El president és elegit pel Riigikogu per a un mandat de cinc anys; si no obté dos terços dels vots passades tres rondes de votació, la responsabilitat d'elegir-ho pansa a una assamblea electoral (constituïda pel Parlament i membres dels governs locals), que ha de triar entre els dos candidats en major percentage de vots.

cal notar que un president no pot ser elegit per a més de dos mandats consecutius.

Història

Estònia no va tindre president de 1918 a 1938 ya que fins a 1934, el cap d'Estat era el Vell d'Estat (riigivanem), que també era el cap de govern. En 1933 es va modificar la constitució d'Estònia, transformant al país d'un estat parlamentari a un presidencial. El cap d'Estat, segons la nova constitució, també es cridaria Vell de l'Estat. No obstant, este recapte mai va entrar en vigor pel colp d'Estat de Konstantin Päts en 1934. En 1938 es va adoptar una tercera constitució, que cridava al cap d'Estat President i se li otorgava un important poder eixecutiu. Konstantin Päts va ser la primera persona en ostentar este títul: el seu mandat va durar sis anys, pero va terminar poc en acabant de que Estònia anara ocupada per l'Unió Soviètica en 1940. Päts va ser obligat a dimitir i més vesprada seria detingut.

Durant el mandat soviètic en Estònia, el cap del governe en l'exili de la República d'Estònia es dia formalment "Primer ministre en funcions de President".

En acabant de que Estònia recobrara l'independència, es va adoptar una nova constitució parlamentària. Lennart Meri va ser elegit en 1992 i reelegit en 1996, derrotant a Arnold Rüütel les dos voltes. El mateix Rüütel va passar a ser el següent president en 2001. En 2006 i 2011, va guanyar les eleccions Toomas Hendrik Ilves. En 2016 Kersti Kaljulaid va guanyar les eleccions, sent la primera dòna en ocupar este càrrec en l'història d'Estònia. En 2021, li va succeir Alar Karis.

Presidents d'Estònia

#		Nom		Comence del mandat	Fi del mandat	Partit
	1	Erro al crear miniatura:	Konstantin Päts	24 d'abril de 1938	23 de juliol de 1940	Lliga Patriòtica
Estònia és anexada a l'Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques de 1940 a 1991
	2	Erro al crear miniatura:	Lennart Meri	6 d'octubre de 1992	8 d'octubre de 2001	Pro Pàtria
	3	Erro al crear miniatura:	Arnold Rüütel	8 d'octubre de 2001	9 d'octubre de 2006	Unió Popular d'Estònia
	4	Erro al crear miniatura:	Toomas Hendrik Ilves	9 d'octubre de 2006	10 d'octubre de 2016	Partit Socialdemócrata
	5	Erro al crear miniatura:	Kersti Kaljulaid	10 d'octubre de 2016	11 d'octubre de 2021	Independent
	6	Erro al crear miniatura:	Alar Karis	11 d'octubre de 2021	Present	Independent