Banc Nacional d'Hongria
El Banc Nacional d'Hongria (en hongarés: Magyar Nemzeti Bank, MNB) és el banc central d'Hongria. L'objectiu principal del banc és mantindre l'estabilitat de preus. També és responsable de falcar la moneda nacional el florín, controlar la circulació de l'efectiu, establir el tipo de base del Banc Central, publicar els tipos de canvi de moneda i administrar les reserves nacionals de divisa estrangera i or davant els tipos de canvi. Controla la política monetària nacional.[1]
El MNB manté una objectiu d'inflació a mig determini del 3%. Est és més alt del nivell generalment acceptat per a l'estabilitat de preus en Europa, açò és permés per a que Hongria puga "posar al dia" els seus preus respecte al restant d'Europa.[2]
Història
El 24 de juny de 1924, baix la supervisió de la Societat de Nacions, l'Institut emissor es va transformar en un banc central independent, basat en el precedent exitós d'Àustria un any abans,[3] Els seus estatuts es varen establir en la Llei V de 1924[4] i la seua missió principal era estabilisar la moneda (la corona hongaresa, derivada de la corona austrohúngara), el valor de la qual s'havia desplomat per l'inflació a principis de la década de 1920. En 1927, el MNB va substituir la corona pel pengő (a un tipo de canvi de 12.500 corones).
La Segona Guerra Mundial no va millorar la salut del pengő. Va desaparéixer en mig de l'hiperinflación i va ser reemplaçat pel florín l'1 d'agost de 1946. l'ocupació soviètica en 1945 va provocar ràpidament un canvi de règim i la ràpida desaparició de l'economia de mercat.
El nou règim democràtic no va adoptar la Llei del Banc Nacional d'Hongria (Llei LX de 1991)[4] fins a octubre de 1991, que va establir la seua independència i va definir les seues missions.
En 2016, les fundacions creades pel Banc Nacional d'Hongria varen tindre que fer públiques els seus contes, en acabant de que el president János Áder i el Tribunal Suprem rebujaren una llei aprovada per la majoria parlamentària del primer ministre Viktor Orbán.[5]
Acusació de blanqueig de capitals
En març de 2025, l'oficina estatal d'auditoria hongaresa va elaborar un informe[6] que va concloure que el banc i el seu director, György Matolcsy, varen participar en el blanqueig de diners per valor de 500.000 millons de florines (aproximadament 1.200 millons d'euros). Este robo ha segut descrit pels mijos hongaresos com el major atracament bancari de l'història mundial, superant el robo de 1000 millons de dólars perpetrat per Sadam Huseín al Banc Nacional d'Iraq, mencionat a sovint com a tal.
Llista de governadors
El governador del Banc Nacional d'Hongria és nomenat pel president de la República d'Hongria a proposta del primer ministre per a un mandat de 6 anys.[7] El grup de decisió més important del banc és el Consell Monetari. L'Edifici del Banc està situat en el Carrer Hold, en el Inner City de Budapest.[8]
| N.º | Nom | Mandat | N.º | Nom | Mandat | N.º | Nom | Mandat | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Sándor Popovics | (1924–1935) | 11 | János Vörös | (1952–1955) | 21 | Zsigmond Járai | (2001–2007) | ||
| 2 | Béla Imrédy | (1935–1938) | 12 | László Háy | (1955–1956) | 22 | András Simor | (2007–2013) | ||
| 3 | Lipót Baranyai | (1938–1943) | 13 | Dénes Szántó | (1956–1960) | 23 | György Matolcsy | (2013–2025) | ||
| 4 | Gyula Pósch | (1943–1944) | 14 | Béla Sulyok | (1960–1961) | 24 | Mihály Varga | (2025–) | ||
| 5 | László Temesváry | (1944) | 15 | Andor László | (1961–1975) | |||||
| 6 | Imre Oltványi | (1945) | 16 | Mátyás Tímár | (1975–1988) | |||||
| 7 | Artúr Kárász | (1945) | 17 | Ferenc Bartha | (1988–1990) | |||||
| 8 | Imre Oltványi | (1945–1946) | 18 | György Surányi | (1990–1991) | |||||
| 9 | Ernő Csejkey | (1946–1949) | 19 | Péter Ákos Bod | (1991–1994) | |||||
| 10 | Ferenc Jeszenszky | (1949–1952) | 20 | György Surányi | (1995–2001) | |||||
Vore també
Referències
- ↑ «Banc Nacional d'Hongria - Investing. com» (en és). Investing. com Espanyol.
- ↑ «Magyar Nemzeti Bank - Press releases». english. mnb. hu. Archivat des d'el original, el 7 de juliol de 2010. Consultat el 9 de març de 2011.
- ↑ «Picking the Right Man for the Job: Jeremiah Smith, Jr. and American Private Influence in the Financial Reconstruction of Hungary».Hungarian Journal of English and American Studies (HJEAS).15(2)
- 285–305.ISSN 1218-7364.
- ↑ 4,0 4,1 «Hatályos Jogszabályok Gyűjteménye - Wolters Kluwer» (en hu). net. jogtar. hu.
- ↑ «En Hongrie, Viktor Orbán ou la crème de l’extrême» (en fr). Libération.
- ↑ «Hatalmas vagyonvesztést és més súlyos problémákat talált az ÁSZ Matolcsyék alapítványánál a kiszivárgott jelentéstervezet szerint» (en hu). telex.
- ↑ «Comparador de Constitucions. Procés Constituent | Biblioteca del Congrés Nacional de Chile» (en és). bcn. cl. Consultat el 2024-06-22.
- ↑ «Sede del Banc Nacional d'Hongria» (en és). Bookinbudapest.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Banco Nacional de Hungría» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.