L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Banc Federal Alemà

El Banc Federal Alemà (en alemán: Deutsche Bundesbank o simplement Bundesbank) és el banc central d'Alemània, creat en 1957 per a servir com a banc central de la República Federal d'Alemània. Forma part del Eurosistema i del Sistema Europeu de Bancs Centrals.

Banc Federal Alemà

El Bundesbank té filials en cada u dels estats federats alemans. Des de l'adopció de l'euro les seues competències principals han segut traspassades al Banc Central Europeu (BCE), el banc central de l'Unió Europea. La seua sèu està en Fráncfort del Meno, ciutat que a la seua volta és sèu del BCE. El deutsche Bundesbank és el major accioniste del Eurosistema, en un percentage de casi el 18%.

Història

Antecedents (1948-1957)

L'història del Bundesbank és inseparable de la de la moneda alemana despuix de la Segona Guerra Mundial. Despuix de la seua completa destrucció, l'antic Reichsmark pràcticament no tenia valor. Es va implementar llavors una reforma monetària en les zones occidentals d'ocupació, inclós Berlín Occidental: el 21 de juny de 1948, el marc alemà va substituir al Reichsmark.[1] Esta reforma es va basar en lleis promulgades pel govern militar aliat. Com a preparació, les potències occidentals varen establir un nou sistema de banca central de dos nivells en les zones ocupades; la seua estructura federal es va inspirar en la Reserva Federal d'Estats Units.[2] Este sistema comprenia els bancs centrals dels Länder en les zones d'ocupació d'Alemània Occidental i el Bank deutscher Länder en Fráncfort del Meno, establit l'1 de març de 1948. Els bancs centrals dels Länder eixercitaven les funcions de bancs centrals en les seues respectives jurisdiccions. El Bank deutscher Länder, que el seu capital social estava en mans dels bancs centrals dels Länder, era responsable de l'emissió de billets, la coordinació de la política monetària i diverses tasques centrals, inclosa la gestió de divises.[3] L'orgue suprem d'este sistema de banca central de dos nivells era el Consell del Banc Central (Zentralbankrat), establit en el Bank deutscher Länder. Estava compost per un president, els presidents dels bancs centrals dels Länder i el president del consell eixecutiu del Bank deutscher Länder. El Consell del Banc Central definia, entre atres coses, la política de tipos de desconte i la política d'encaix llegal, les directrius per a la política de mercat obert i la concessió de crèdit. Despuix de l'experiència negativa d'un banc central subjecte a les órdens del govern, es va establir el principi d'un banc central independent. El Banc Alemà dels Länder va ser des d'un principi independent de les autoritats polítiques alemanes, inclós el govern federal, que estava en el poder des de setembre de 1949. Va obtindre la seua independència dels Aliats en 1951.[4]

1957–1990

La "Llei Fonamental" (Constitució) alemana, que va entrar en vigor el 23 de maig de 1949, va exigir al Parlament Federal alemà establir un banc federal responsable de l'emissió de billets i moneda. El Parlament va complir esta obligació per mig de l'aprovació de la Llei del Bundesbank (BBankG) del 26 de juliol de 1957, que va abolir l'estructura dual del sistema bancari central.[5] Els bancs centrals dels Länder varen deixar de ser bancs emissors de billets independents, per a convertir-se en la sèu regional del Bundesbank, encara que varen conservar el títul de "banc central estatal" (Landeszentralbank).

1990–1993

Despuix de la caiguda del Mur de Berlín, la República Federal d'Alemània i la República Democràtica Alemana varen firmar un tractat el 18 de maig de 1990, establint una unió econòmica,[6] social i monetària entre abdós estats alemans. Este tractat va entrar en vigor l'1 de juliol de 1990 i va convertir al marc alemà en l'única moneda de curs llegal en abdós estats alemans. El Bundesbank era responsable de la política monetària i cambiaria en tota l'unió monetària. Es va crear un "Orgue Administratiu Provisional" per a implementar el tractat, que va continuar operant despuix de la data oficial de la reunificació,[7] fins al 31 d'octubre de 1990. La Llei del Bundesbank es va modificar per a adaptar l'estructura organisativa del Bundesbank a les circumstàncies canviants despuix de la reunificació alemana i, al mateix temps, optimisar la seua organisació. Els onze bancs centrals dels Länder i l'Orgue Administratiu Provisional varen ser reemplaçats per nou bancs centrals de tamany econòmic similar.[8]

1993–2001

El Tractat de Maastricht, que va entrar en vigor l'1 de novembre de 1993, va assentar les bases de l'Unió Econòmica i Monetària Europea (UEME). La responsabilitat nacional de la política monetària es va transferir a nivell comunitari al Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC), integrat pel Banc Central Europeu (BCE) i els bancs centrals nacionals (BCN) dels Estats membres de l'UE. Fins que el BCE va assumir el control total de la moneda en 2001, el Bundesbank contava en tres òrguens rectors. El Consell del Banc Central (Zentralbankrat) era el màxim orgue del Bundesbank.[9]

2001-present

En 2001, el BCE va assumir el control total de la moneda. La Llei del Bundesbank va ser modificada per última volta en 2002 per mig de la Sèptima Llei de Modificació de la Llei del Bundesbank, de 30 d'abril de 2002, que li va otorgar la seua estructura actual.[10]

Artícul principal → Crisis de l'euro.

En juny de 2012, s'estimava que el Bundesbank tenia una exposició neta de 644 000 millons d'euros a atres bancs centrals de l'eurozona a través del sistema de pagaments TARGET2. Solament atres tres bancs centrals de la eurozona tenien una exposició neta al sistema; tots els demés tenien una exposició neta compensatòria pel sistema. Esta exposició neta finança els desequilibris comercials i la fuga de capitals.[11] El Bundesbank és el major accioniste del Banc Central Europeu. El BCE ha adquirit més de 200 000 millons d'euros de deute sobirà de països afectats per la crisis. Part d'este deute tindria que ser condonada en cas d'un colapse de l'euro, lo que resultaria en pèrdues per al Bundesbank.[12]

El 27 de giner de 2014, el Bundesbank va solicitar un impost sobre el capital dels ciutadans d'un país abans de solicitar ajudes del Fondo Europeu d'Estabilitat Financera. Este impost s'ajusta al principi de responsabilitat nacional, segons el qual els contribuents són responsables de les obligacions del seu govern ans que es requerixca la solidaritat d'atres Estats. Esta decisió sorgix despuix d'un informe del FMI d'octubre de 2013 que proponia un impost sobre el patrimoni similar.[13]

Organismes

Fins a la transferència al Banc Central Europeu en 2001 de la sobirania monetària, el Bundesbank tenia tres organismes. El Zentralbankrat era l'organisme suprem del Bundesbank. Consistia en:

  • La direcció, composta pel president, el vicepresident i atres sis membres. Estes huit persones varen ser elegides pel govern federal.
  • Nou presidents dels bancs centrals del país, elegits per la Cambra de Representants

La direcció era l'orgue geschäftsführende del banc, mentres que totes les decisions monetàries residien en la Zentralbankrat.

El Deutsche Bundesbank seguix existint. Les seues noves tasques es reasignaron en la sèptima llei sobre el canvi en les "Lleis sobre el banc central d'Alemània" del 30 d'abril de 2002.

Vore també

Referències

  1. ↑ «The Birth, Life and Demise of a Currency: 50 Years of the Deutsche Mark».The Economic Journal.111(472)
    F449–F461.ISSN 0013-0133.Consultat el 2025-09-16.
  2. ↑ «From Deutsche Mark to Euro: The Journey of the Bundesbank» (en en). FasterCapital. Consultat el 2025-09-16.
  3. ↑ «Deutsche Mark» (en en-us). World History Edu. Consultat el 2025-09-16.
  4. ↑ «The role of the Deutsche Bundesbank in the European System of Central Banks».Journal of Asian Economics.13(2)
    137–156.ISSN 1049-0078.doi:10.1016/S1049-0078(02)00115-X.Consultat el 2025-09-16.
  5. ↑ «The Bundesbank Act». www. bundesbank. de. Archivat des d'el original, el 5 d'octubre de 2006. Consultat el 16 de setembre de 2025.
  6. ↑ «Treaty establishing a Monetary, Economic and Social Union (Bonn, 18 May 1990)» (en en). CVCE. EU by UNI. LU. Consultat el 2025-09-16.
  7. ↑ «No blueprint for reunification» (en en-gb). www. bundesbank. de. Consultat el 2025-09-16.
  8. ↑ «Currency union – DW – 09/18/2010» (en en). dw. com. Consultat el 2025-09-16.
  9. ↑ «IMF books». www. elibrary. imf. org. Consultat el 2025-09-16.
  10. ↑ «Euro cash: in Germany for 20 years» (en en). www. deutschland. de. Consultat el 2025-09-16.
  11. ↑ «Germany and France ca’t afford euro-zone bailout» (en en-us). MarketWatch. Consultat el 2025-09-16.
  12. ↑ «[1]». Consultat el 2025-09-16.
  13. ↑ «[2]». Consultat el 2025-09-16 (en en-US).


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Banc_Federal_Alemà&oldid=1308328»