Anar al contingut

Bala d'argent

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Bala d'argent (desambiguació).
Una bala d'argent de utilería, com la que usa el Llanero Solitari; l'eficàcia de les autèntiques bales d'argent en comparació a les de plom no es coneix del tot.

Segons algunes llegendes, contes i tradicions, una bala d'argent és l'únic tipo de munició per a un arma de fòc que resultaria efectiva per a matar licántropos, bruixes i a atres criatures fantàstiques com Drácula. El terme també és una metàfora d'una solució simple, aparentment màgica, per a un problema difícil: per eixemple, la penicilina va ser una bala d'argent que va curar moltes infeccions bacterianes.

Orige

L'argent és un metal considerat durant molt temps com a posseïdor de propietats místiques, per la seua rarea en estat natural. Per igual, l'argent s'associava a la lluna (míticamente).[1] Va ser utilisada per diverses cultures de l'antiguetat com la grega, la romana, la sumeri, la babilonia, i l'egipcíaca.

Folclore

L'idea de la vulnerabilitat del home llop cap a l'argent prové de diverses llegendes, com la de Gévaudan, en la qual un enorme llop és assessinat per Jean Chastel, quí posseïa un mosquete carregat en bales d'argent.

En el conte dels Germans Grimm; Els Dos Germans, una bruixa immune a les bales ordinàries, és assessinada en botons d'argent disparats des d'una pistola.

En algunes cançons èpiques sobre el líder búlgar Delyo, es glorifica la seua immunitat a qualsevol espasa i arma ordinària, per lo que els seus enemics varen fabricar una bala d'argent per a assessinar-ho.


Referències

  1. ↑