Baculites
Baculites (gr. "roca bastó") és un gènero extint de cefalòpode en una closca casi recta inclós en l'heterogéneu grup dels ammonites. Este gènero, el qual va tindre una distribució mundial durant el Cretácico Superior, va ser nomenat per Jean Baptiste Lamarck en 1799.[1]
En els eixemplars adults de Baculites la closca és generalment recta i pot ser de superfície plana o en estrías sinuoses o nervaduras que solen inclinar-se esquena-ventralment cap a davant. Igualment l'obertura s'inclina al front i té un marge sinuós. La pancha té una forma de redonejada estreta a aguda mentres que l'esquena és més ample. La closca dels jovenils, en la zona de l'àpiç, es enrosca en una o dos chicotetes espirals, d'a penes un centímetro de diàmetro. Els Baculites adults variaven en tamany des de prop de sèt centímetros (Baculites larsoni) a més de dos metros de llongitut.
Com en uns atres ammonites, la closca consistia en una série de cambres, que es conectaven a l'animal per un estret tubo denominat sifunculo pel qual el contingut gaseós i per lo tant la flotació podia ser regulat de la mateixa manera en que ho fa l'actual Nautilus. Les cambres estaven separats per parets denominades septos. La llínea en la que cada septo es troba en la superfície externa de la closca és denominada sutura o llínea de sutura. Com uns atres ammonites, Baculites tenia intrincados patrons de sutura en les seues closques que poden ser usats per a identificar a les distintes espècies.
Una traça notable de Baculites és que els mascles poden haver segut d'entre un terç a la mitat del tamany de les femelles i poden haver tingut nervaciones més suaus en la superfície de la closca.
La morfologia de la closca de Baculites en estriaciones inclinades, una obertura també inclinada i una pancha estreta com una quilla indica que en vida els adults permaneixien en una postura horisontal. Este mateix tipo de constitució és trobada també en els molt més primitius nautiloideos com Bassleroceras i Clitendoceras del periodo Ordovícico, els quals s'ha mostrat que tenien una orientació horisontal. A pesar d'açò, alguns investigadors han conclós que Baculites vivia de manera vertical, en el cap orientat directament cap a avall, ya que caria d'un contrapeso apical, i el seu moviment estaria restringit a eixa direcció. L'investigació realisada per Gerd Westermann, ha mostrat que a lo manco algunes espècies de Baculites de fet vivien en una orientació més o menys horisontal.[2]
A partir d'estudis d'isòtops de les closques, es creu que Baculites habitaven en la part mija de la columna d'aigua, sense estar prop ni de la superfície ni el fondo de l'oceà. En alguns depòsits rocosos els fòssils de Baculites són tan comuns, que es pensa que varen viure en grans cardúmenes. No obstant, estos no apareixen tan densament com per a formar roques, com ocorre en atres cefalòpodes de closca recta (com per eixemple, els nautiloideos ortocerátidos).
Els fòssils de Baculites són molt trencadiços i casi sempre apareixen trencats. Per lo general se'ls troba trencats a la mitat o en vàries peces, per lo general a lo llarc de les llínees de sutura. Les cambres trobades d'esta forma són a vees denominades com "búfalos de pedra" (per les seues forma).
Baculites i atres ammonites rectes del Cretácico són freqüentment confosos en els nautiloideos ortocerátidos que són superficialment similars, en compartir la mateixa forma llarga i tubular. Abdós linajes evidentment varen evolucionar a la mateixa forma tubular de manera independent, i en époques geològiques diferents, ya que els ortocerátidos varen viure sobretot en l'era Paleozoica, extinguint-se al final del Triásico, mentres que Baculites solament va viure al final del Cretácico. Abdós cefalòpodes poden ser distinguits per vàries traces, dels quals el més obvi és la llínea de sutura: és simple en els ortocerátidos i intricadamente plegada en Baculites i els ammonoides relacionats.
Estudis realisats en espècimen excepcionalment ben preservats han revelat una ràdula a través d'imàgens per sincrotrón. Els resultats sugerixen que Baculites s'alimentava del zooplancton pelágico (la qual cosa es infiere pels restants d'un gastrópodo larval i un isópodo pelágico dins de la boca).[3][4]
Espècies
[editar | editar còdic]
S'han designat numeroses espècies del registre fòssil des de la descripció inicial del gènero en 1799:[5]
- Baculites anceps
- Baculites aquilaensis
- Baculites asper
- Baculites asperiformis
- Baculites baculus
- Baculites bailyi
- Baculites buttensis
- Baculites capensis
- Baculites chicoensis
- Baculites clinolobatus
- Baculites compressus
- Baculites crickmayi
- Baculites fairbanksi
- Baculites fuchsi
- Baculites grandis
- Baculites haresi
- Baculites incurvatus
- Baculites inornatus
- Baculites jenseni
- Baculites kirki
- Baculites knorrianus
- Baculites lechitides
- Baculites lomaensis
- Baculites mclearni
- Baculites meeki
- Baculites minerensis
- Baculites nugssuaqensis
- Baculites occidentalis
- Baculites obtusus
- Baculites ovatus
- Baculites pseudovatus
- Baculites rectus
- Baculites reesidei
- Baculites scotti
- Baculites subanceps
- Baculites teres
- Baculites undatus
- Baculites undulatus
- Baculites vaalsensis
- Baculites vertebralis
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Lamarck, J. P. B. A. de M. de (1799): Prodrome d'unix nouvelle classification dones coquilles. Mem. Soc. Hist. Nat.Paris, (1799), 63-90.
- ↑ Westermann, G. E. G. l996. Ammonoid life and habitat. In N. H. Landman, K. Tanabe, and R. A. Davis (editors), Ammonoid Paleobiology, pp. 607–707. New York: Plenum Press.
- ↑ (2011).Science.331(6013)
- 70–72.doi:10.1126/science.1198793.
- ↑ Neil H. Landman, Neal L. Larson and William A. Cobban (2007). Chapter 13. Jaws and Radula of Baculites from the Upper Cretaceous (Campanian) of North America. In N. H. Landman et al. (eds.), Cephalopods Present and Past: New Insights and Fresh Perspectives, 257–298. © 2007 Springer.
- ↑ Baculites-Paleobio
- Este artícul conté una traducció derivada de «Baculites» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.