Anar al contingut

Bactris glaucescens

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Bactris glaucescens (Bactris glaucescens)


Bactris glaucescens és una espècie de palma o palmera del gènero Bactris de la família de les palmeres (Arecaceae). Habita en regions càlides del centre d'Amèrica del Sur. En Brasil és denominada comunament tucum i caranda.[1]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Esta palmera habita en regions càlides del centre d'Amèrica del Sur.[2][3][4]

En Brasil es distribuïx en els estats de: Goiás, Mate Grosso, Mate Grosso del Sur i Rondônia.[1]

També es troba en el nort i est de Bolívia en els departaments de: Beni, La Pau i Santa Creu;[5][6][7][8][9][10] i en el Paraguay, en els departaments de: Alt Paraguay, Amambay, Concepció i Sant Pedro, a on viu a altituts menors als 300 m s. n. m..[11] Cap al sur alcançava, a fins de el XIX, la delta del riu Paraguay, pero sembla haver-se extinguit de la zona (citada per Barbosa Rodrigues com Bactris anisitsii).[12]

En l'Argentina es distribuïx en el nordest, específicament en l'est de la província de Formosa, a on és rara.[13]

Hàbitat

Els seus hàbitats principals són les riberes de rius, estanys, màrgens de selves i capueras. En invadir àrees obertes de pasturages és combatuda com una plaga pels ganaders. És particularment abundant en les màrgens del riu Araguaia.[1]

Taxonomia i característiques

[editar | editar còdic]

Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 1881 pel botànic alemà Carl Georg Oscar Drude.[14]

Etimologia

Vore: Bactris

Característiques

[editar | editar còdic]

És una palma chicoteta i espinosa en el peciol i raquis, en espines negres de 10 cm de llarc. Presenta estípites prims, de 2 a 4 cm de diàmetro i d'1 a 3 metros d'alt. Dels seus fulls s'obté excelent fibra per a confeccionar cordes i rets de peixca.

Fruts

Els seus fruts, de mesocarpi dolços i de coloració negre-purpúrea en madurar, són molt buscats per aus selvades i peixos. Un quilo de llavors conté al voltant de 800. El seu endocarpi conté oli comestible. Els produïx abundantment en estiu i germinen fàcilment després de 3 mesos.[1]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Lorenzi, Harri; Hermes Moreira de Souza, Judas Tadeu de Medeiros-Costa, Luis Sérgio Coelho de Cerqueira & Nikolaus von Behr (1996). Palmeiras no Brasil, natives i exòtiques. 303 pp. Editora Plantarum Ltda. Nova Odessa, São Paulo, Brasil.
  2. Henderson, A. (1995). The palms of the Amazon. pp 3-362. Oxford University Press. New York.
  3. Henderson, A. (2000). Bactris (Palmae). Fl. Neotrop. Monogr. 79: 1–181. ISSN 0071-5794.
  4. Pintaud, J.-C., G. A. Galeano, H. Balslev, R. Bernal, F. Borchsenius Kristensen, I. J. L. Ferreira, J. J. de Granville, K. Mejía C., B. Millán, M. Moraes R., L. R. Noblick, F. W. Stauffer & F. Kahn. (2008). Les palmeres d'Amèrica del Sur: diversitat, distribució i història evolutiva. Revista Peruana Biol. 15(supl. 1): 7–29.
  5. Moraes R., M. & J. Sarmiento. (1992). Contribució a l'estudi de biologia reproductiva d'una espècie de Bactris (Palmae) en el bosc de galeria (Depto. Beni, Bolívia). Bull. Inst. Franc. Etud. Andines 21: 685–698.
  6. Killeen, T. J. & T. S. Schulenberg. (1998). A biological assessment of Parc Nacional Noel Kempff Mercat, Bolívia. RAP Working Papers 10: 1–372.
  7. Balslev, H. & M. Moraes R. (1989). Sinopsis de les palmeres de Bolívia. AAU Rep. 20: 1–107.
  8. Moraes R., M. (2004). Fl. Palmeres Bolívia 1–262. Plural Editors, La Pau.
  9. Jardim, A., T. J. Killeen & A. F. Fonts Clars. (2003). Guia Árb. Arb. Bosq. Sec Chiquitano i–x,. Fundació Amics de la Naturalea Noel Kempff, Santa Creu de la Serra.
  10. Moraes R., M. (1993). Palmae A. L. de Jussieu (Arecaceae C. H. Schultz-Schultzenstein). 612–628, f. 96–97. In T. J. Killeen, I. García Estigarribia & S. G. Beck (eds.) Guia Árb. Bolívia. Herbario Nacional de Bolívia & Missouri Botanical Garden, La Pau.
  11. Gauto, Irene, Spichiger, Rodolphe I., & Stauffer, Fred W. (2011). Diversity, distribution and conservation status assessment of Paraguayan palms (Arecaceae). Biodiversity and Conservation, 20(12), 2705-2728.
  12. Barbosa Rodrigues, J. (1899). Palmae Novae Paraguayenses. 19.
  13. Cabral, Elsa Leonor & Marcelo Castro (2007). Palmeres argentines. Guia per al reconeiximent. Editorial Lola, Buenos Aires. 88 p. Edició: 1a. ed.
  14. Drude (1881). Flora Bras. Vol. 3 (2) pp 345.