Bactris glaucescens
Bactris glaucescens és una espècie de palma o palmera del gènero Bactris de la família de les palmeres (Arecaceae). Habita en regions càlides del centre d'Amèrica del Sur. En Brasil és denominada comunament tucum i caranda.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Esta palmera habita en regions càlides del centre d'Amèrica del Sur.[2][3][4]
En Brasil es distribuïx en els estats de: Goiás, Mate Grosso, Mate Grosso del Sur i Rondônia.[1]
També es troba en el nort i est de Bolívia en els departaments de: Beni, La Pau i Santa Creu;[5][6][7][8][9][10] i en el Paraguay, en els departaments de: Alt Paraguay, Amambay, Concepció i Sant Pedro, a on viu a altituts menors als 300 m s. n. m..[11] Cap al sur alcançava, a fins de el XIX, la delta del riu Paraguay, pero sembla haver-se extinguit de la zona (citada per Barbosa Rodrigues com Bactris anisitsii).[12]
En l'Argentina es distribuïx en el nordest, específicament en l'est de la província de Formosa, a on és rara.[13]
- Hàbitat
Els seus hàbitats principals són les riberes de rius, estanys, màrgens de selves i capueras. En invadir àrees obertes de pasturages és combatuda com una plaga pels ganaders. És particularment abundant en les màrgens del riu Araguaia.[1]
Taxonomia i característiques
[editar | editar còdic]Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 1881 pel botànic alemà Carl Georg Oscar Drude.[14]
- Etimologia
Vore: Bactris
Característiques
[editar | editar còdic]És una palma chicoteta i espinosa en el peciol i raquis, en espines negres de 10 cm de llarc. Presenta estípites prims, de 2 a 4 cm de diàmetro i d'1 a 3 metros d'alt. Dels seus fulls s'obté excelent fibra per a confeccionar cordes i rets de peixca.
- Fruts
Els seus fruts, de mesocarpi dolços i de coloració negre-purpúrea en madurar, són molt buscats per aus selvades i peixos. Un quilo de llavors conté al voltant de 800. El seu endocarpi conté oli comestible. Els produïx abundantment en estiu i germinen fàcilment després de 3 mesos.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Lorenzi, Harri; Hermes Moreira de Souza, Judas Tadeu de Medeiros-Costa, Luis Sérgio Coelho de Cerqueira & Nikolaus von Behr (1996). Palmeiras no Brasil, natives i exòtiques. 303 pp. Editora Plantarum Ltda. Nova Odessa, São Paulo, Brasil.
- ↑ Henderson, A. (1995). The palms of the Amazon. pp 3-362. Oxford University Press. New York.
- ↑ Henderson, A. (2000). Bactris (Palmae). Fl. Neotrop. Monogr. 79: 1–181. ISSN 0071-5794.
- ↑ Pintaud, J.-C., G. A. Galeano, H. Balslev, R. Bernal, F. Borchsenius Kristensen, I. J. L. Ferreira, J. J. de Granville, K. Mejía C., B. Millán, M. Moraes R., L. R. Noblick, F. W. Stauffer & F. Kahn. (2008). Les palmeres d'Amèrica del Sur: diversitat, distribució i història evolutiva. Revista Peruana Biol. 15(supl. 1): 7–29.
- ↑ Moraes R., M. & J. Sarmiento. (1992). Contribució a l'estudi de biologia reproductiva d'una espècie de Bactris (Palmae) en el bosc de galeria (Depto. Beni, Bolívia). Bull. Inst. Franc. Etud. Andines 21: 685–698.
- ↑ Killeen, T. J. & T. S. Schulenberg. (1998). A biological assessment of Parc Nacional Noel Kempff Mercat, Bolívia. RAP Working Papers 10: 1–372.
- ↑ Balslev, H. & M. Moraes R. (1989). Sinopsis de les palmeres de Bolívia. AAU Rep. 20: 1–107.
- ↑ Moraes R., M. (2004). Fl. Palmeres Bolívia 1–262. Plural Editors, La Pau.
- ↑ Jardim, A., T. J. Killeen & A. F. Fonts Clars. (2003). Guia Árb. Arb. Bosq. Sec Chiquitano i–x,. Fundació Amics de la Naturalea Noel Kempff, Santa Creu de la Serra.
- ↑ Moraes R., M. (1993). Palmae A. L. de Jussieu (Arecaceae C. H. Schultz-Schultzenstein). 612–628, f. 96–97. In T. J. Killeen, I. García Estigarribia & S. G. Beck (eds.) Guia Árb. Bolívia. Herbario Nacional de Bolívia & Missouri Botanical Garden, La Pau.
- ↑ Gauto, Irene, Spichiger, Rodolphe I., & Stauffer, Fred W. (2011). Diversity, distribution and conservation status assessment of Paraguayan palms (Arecaceae). Biodiversity and Conservation, 20(12), 2705-2728.
- ↑ Barbosa Rodrigues, J. (1899). Palmae Novae Paraguayenses. 19.
- ↑ Cabral, Elsa Leonor & Marcelo Castro (2007). Palmeres argentines. Guia per al reconeiximent. Editorial Lola, Buenos Aires. 88 p. Edició: 1a. ed.
- ↑ Drude (1881). Flora Bras. Vol. 3 (2) pp 345.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bactris glaucescens» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.