Baco, Venus i Ariadna

Baco, Venus i Ariadna és una pintura a l'oli eixecutada en Venècia entre 1576 i 1577 pel pintor italià Jacopo Tintoretto que s'exhibix en la Sala dell'Anticollegio del Palau Ducal de Venècia. És una de les quatre pintures casi quadrades sobre temes mitològics i alegóricos emmarcades en estuc en la mateixa sala, que varen ser encarregades per a celebrar la prosperitat i concòrdia del govern del dux Girolamo Priuli (1486-1567).

Baco, Venus i Ariadna

Representa al deu Baco (l'equivalent grec: Dioniso) aplegant de la mar en corona i cinturó de fulls de vinya, portant una arracada de raïms en la mà esquerra i oferint en la dreta un anell de boda. Assentada, Ariadna estén el seu dit anular cap a ell en anticipació mentres la deesa Venus surant d'esquenes despuix d'ells sosté la seua mà a l'hora que la corona en una corona d'estreles. Ariadna era una princesa cretense, mig germana del Minotaure, que s'havia fugat en Teseo en acabant de que este haguera matat al mònstruo. Pero després, Teseo la va abandonar en l'illa de Naxos, a on va ser descoberta per Baco. De fet, es veu en la mar el barco de Teseo alluntant-se. Baco i Ariadna es varen casar i Ariadna va ser elevada a unir-se als deus, immortalisada com la constelació de la Corona Boreal.

Ací Ariadna personificó a Venècia, favorida per la divinitat i coronada en glòria, representant el matrimoni la llegendària unió de Venècia en el mar.

Vore també

• Minerva allunta a Mart
• Anex:Quadros de Tintoretto