Babuino jagant

Babuino jagant és el nom comú donat a dos espècies distintes de primats del gènero Theropithecus, ya extintes, que durant el Plioceno i començos del Pleistoceno varen alcançar gran tamany. Estaven estretament emparentades en el gelada (Theropithecus gelada) del que es diferenciaven fonamentalment en el tamany del cos i lo pronunciat dels claus. El gelada, l'espècie més chicoteta coneguda del gènero Theropithecus, encara persistix en les montanyes d'Etiopia i Eritrea.

Les dos espècies jagantes són:

• Theropithecus brumpti: es coneix per fòssils d'entre 3,5 i 1,8 millons d'anys d'antiguetat procedents d'Etiopia, Kènia i Tanzània. És l'espècie de major tamany, en 90 cm d'altura en la creu.

• Theropithecus oswaldi: en 70-80 cm d'altura i en casos excepcionals fins a 200 kg de pes.

S'ha trobat en jaciments del Pleistoceno enjorn de molts països africans, com Etiopia, Suràfrica, Malaui, República Democràtica del Congo, Tanzània, Uganda, Kènia, Argèlia i Marroc. També s'han identificat restants d'esta espècie en Espanya i l'Índia. Segons pareix, els primers homínits competien en ell i més tart varen aplegar a donar-li caça en gran número, com a mostra el jaciment kenià d'Olorgesailie, de 800.000 anys d'antiguetat, a on s'han trobat restants òsseus de Theropithecus oswaldi junt a un gran número de ferramentes de pedra típiques de Homo erectus. Es va extinguir fa 400.000 anys.

Descobriments posteriors indiquen l'existència d'un babuino encara major que els anteriors classificat en un gènero i espècie diferent, Dinopithecus ingens, d'hàbits més arborícolas que terrestres. Va viure en Àfrica oriental fa 1,5 millons d'anys.