Avulsión (geomorfología)

Vista de satèlit mostrant els penachos de sediment que entren en l'oceà de les boques de la delta del riu Mississipí. Este sediment és el responsable de construir la delta i permetre que alvanç en l'mar.

La avulsión, en geologia sedimentaria i geomorfología fluvial, és l'abandó ràpit del caixer d'un riu i la formació d'un nou. Les avulsiones ocorren com a resultat de que les pendents del caixer són molt menors que la pendent que el riu podria adquirir si prenguera un nou rumbo.

El Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola de la Llengua definix la paraula avulsión com un terme de medicina que significa extirpació.

Conjunts deltaicos

Les avulsiones són comunes en la configuració dels sistemes deltaicos en els que el depòsit de sediment quan el riu entra en l'oceà i els gradient dels caixers solen ser molt menuts. Este procés de avulsión en la configuració de la delta també es coneix com "re-direccionament deltaico" (delta switching).

Els depòsits del riu resulten en la formació d'un lòbul deltaico individual que espenta cap a l'mar. Un eixemple d'un lòbul deltaico és la delta peu de pardal del riu Mississipí. Quan el lòbul deltaico alvança, la pendent del caixer del riu és cada volta menor degut a que el caixer és més llarc, encara que té el mateix desnivell (vejau pendent o gradient). Quan la pendent del caixer disminuïx es torna inestable per dos raons: primer, l'aigua baix la força de gravetat tendix a fluir pel camí més directe aigües avall: si el riu pot trencar els seus dics naturals (per eixemple, en una inundació), es derramarà en un nou curs en una ruta més curta cap a l'oceà, obtenint aixina una pendent estable més pronunciada. En segon lloc, quan la seua pendent disminuïx la cantitat d'esforç tallant en el llit es reduirà, lo que donarà lloc al depòsit de sediment en el caixer i a que el llit es sobreeleve en relació en la planura d'inundació. Açò farà més fàcil no respectar els seus dics i tallar un nou caixer que entrarà en l'oceà en una pendent més pronunciada.

Quan es produïx esta avulsión el nou caixer arrastra sediment cap a l'oceà construint un nou lòbul deltaico. La delta abandonada finalment desapareix. Ya que este procés resulta en la formació d'una série de lòbuls, és també conegut com a delta canviant.

Este procés també està relacionat en la ret de canals distributarios del riu que pot ser observat en la delta d'un riu. Quan el curs fa açò, alguns dels seus fluix pot permanéixer en el caixer abandonat. Quan estos caixers canviants ocorren repetidament en el temps es formarà una delta madura i el riu conseguirà una ret de distributarios.

La subsidencia de la delta i /o el pujada del nivell de la mar poden ademés causar refluixs i deposiciones en la delta. Esta deposición omplin els canals i deixen un registre geològic de la avulsión dels caixers en les conques sedimentarias. En promig, una avulsión es produïx cada volta que el llit d'un caixer del riu agrada lo prou per a que el canal del riu quede sobreelevado per damunt de la planura d'inundació i provoque un caixer profunt. En esta situació, estarà disponible la carrega hidràulica suficient per a provocar qualsevol trencament dels dics naturals lo que donarà lloc a una avulsión.

Avulsiones erosivas

Els rius també poden avulsionar degut a que l'erosió d'un nou canal crea un camí més recte a través del paisage. Açò pot succeir durant les grans inundacions en situacions en les que la pendent del canal és substancialment major que la de l'antic canal. Quan la pendent del nou canal és aproximadament la mateixa que la pendent de l'antic canal, tindrà lloc una avulsión parcial en la que abdós caixers estaran ocupats pel fluix.