Avió d'entrenament a reacció

| S'ha sugerit que est artícul o secció siga fusionat en Avió d'entrenament . (Discussió). Una volta hages realisat la fusió d'artículs, demana la fusió d'historials en WP:TAB/F. |

Un avió d'entrenament a reacció és un avió d'entrenament que s'utilisa com a entrenador alvançat. Els avions d'entrenament a reacció són dissenys personalisats o modificacions d'avions ya existents. En l'introducció dels avions militars a reacció cap al final de la Segona Guerra Mundial, es va convertir en un requisit capacitar als pilots en el maneig de dits avions.[1]



Història
La primera generació d'entrenadors en la década de 1940 es va modificar a partir de dissenys existents com el Gloster Meteor i el Lockheed T-33 Shooting Star, pero a estos els varen seguir avions d'entrenament personalisats com l'Aero L-29 Delfí i el BAC Jet Provost. A mida que es va desenrollar l'entrenament, diferents forces aérees varen utilisar avions d'entrenament per a diferents fases de l'entrenament. Encara que la majoria de les forces aérees varen continuar utilisant avions de pistó o posteriorment turbohélice per a l'entrenament bàsic en l'escola de vol, varen aparéixer varis avions d'entrenament com el Cessna T-37 Tweet per a les primeres etapes de l'entrenament de pilots. Els pilots que varen ser elegits per a volar en avions de combat, o en avions d'atac a terra, varen passar a volar en avions d'entrenament alvançats com l'Hawker Siddeley Gnat. A mida que els primers avions d'entrenament es varen tornar obsolets, varen aparéixer noves generacions: els britànics varen utilisar el monomotor BAE Systems Hawk, mentres que els francesos i els alemans varen encarregar el Dassault/Dornier Alpha Jet. En el Pacte de Varsòvia, l'Aero L-39 Albatros, es va convertir en l'avió d'entrenament estàndar. A mida que es va desenrollar l'avió d'entrenament, també es va utilisar per a l'entrenament en armes, lo que va dur a que alguns entrenadors anaren modificats com a avions d'atac llaugers; per eixemple, el Cessna T-37 Tweet es va convertir en el Cessna A-37 Dragonfly. Els avions d'entrenament moderns estan reforçats estructuralment per a permetre maniobres i acrobàcia aérees. El Soko G-4 Super Galeb (també conegut com a N-62) és un avió d'entrenament a reacció, un avió d'atac a terra i un caça llauger fabricat per SOKO en Mostar, Bòsnia-Hercegovina. El Canadair CL-41 Tutor és un avió d'entrenament a reacció de fabricació canadenca, amprat per la Real Força Aérea Canadenca. Entre els avions d'entrenament a reacció chinencs cal mencionar a l'aeronau Hongdu JL-8. L'IA-63 Pampa és un avió d'entrenament a reacció alvançat en capacitats de combat, dissenyat i construït en Argentina inicialment per la Fàbrica Militar d'Avions en l'assistència de l'empresa alemana Dornier Flugzeugwerke en la década de 1980. Va ser construït per a dotar a la Força Aérea Argentina d'un nou avió d'entrenament que reemplaçara als veterans Morane Saulnier MS.760 Paris. El Northrop T-38 Talon és un avió d'entrenament alvançat fabricat per Northrop Grumman, usat normalment per a l'ensenyança de tècniques a velocitats supersòniques, acrobàcia, formació, vols nocturns per instrumentació i navegació aérea. El Yakovlev Yak-130, és un avió d'atac i entrenament alvançat fabricat per Yakovlev. L'Hongdu L-15 Falcon és una aeronau supersònica d'entrenament alvançat i un caça llauger d'alta maniobrabilidad, desenrollat en forma independent per l'empresa Hongdu Aviation Industry Corporation (HAIC), en la ciutat de Nanchang, en la província de Jiangxi, en la República Popular China, per a complir els requisits de la Força Aérea de l'Eixèrcit Popular de Lliberació, de l'Armada de l'Eixèrcit Popular de Lliberació i de la Força Aérea de Pakistan. L'AIDC AT-3 Tzu Chung (en anglés: AT-3 Advanced Trainer Aircraft) és un avió d'entrenament de reacció alvançat, operat per la Força Aérea de la República de China (Taiwan). Un total de 62 avions varen ser fabricats en Taiwan entre 1984 i 1980 per la Corporació de Desenroll Industrial Aeroespacial (AIDC segons les seues sigles en anglés) en assistència de l'empresa nortamericana Northrop Corporation, també es va construir una versió d'atac a terra.[2][3]
Referències
- ↑ "World Air Forces 2021". Flightglobal Insight. 2021. Retrieved 20 August 2021.
- ↑ «30th anniversary of AT-3 first flight». Retired General Mike Hua. 16 de setembre de 2010. Archivat des de l'original el 21 de juliol de 2011. Consultat el 16 de setembre de 2010.
- ↑ «AIDC AT-3 Jet Trainer / Ground Attack Aircraft - Airforce Technology». Airforce Technology (en anglés britànic). Consultat el 22 de novembre de 2017.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Avión de entrenamiento a reacción» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.