Autoritat del Valle del Tennessee
La Tennessee Valley Authority (TVA), més coneguda en espanyol com la Autoritat del Valle del Tenesí ,[1][2]és una agència del New Deal creada per a generar energia elèctrica i controlar les riada del riu Tennessee en una regió que comprén sèt estats dels Estats Units. El president Franklin Delano Roosevelt va firmar la Tennessee Valley Authority Act per la que es creava la TVA el 18 de maig de 1933. L'agència encara existix i ha creixcut fins a convertir-se en la major companyia pública d'energia d'Estats Units.[3]
L'Autoritat, la sèu de la qual està en Knoxville (Tennessee), és una corporació de propietat del govern que ara es autofinancia totalment. La TVA és bàsicament un majoriste, que ven a 158 distribuïdors d'energia detallistes i, directament, a varis clients industrials o governamentals. Alguna controvèrsia rodeja a la TVA, ya que uns mijos de producció de propietat governamental constituïxen un estatisme, concepte al que alguns temen. Esta controvèrsia ve arrastrant-se des de la seua concepció.
Durant els anys 20, i els de la Gran Depressió el públic dels Estats Units es va mostrar frustrat per l'energia elèctrica de propietat privada i va escomençar a recolzar el concepte de la propietat governamental per a les companyies de servicis públics, i en particular per a les instalacions d'energia hidroelèctrica. El concepte d'instalacions de generació elèctrica de propietat governamental venudes a instalacions de distribució de propietat pública va ser un tema de controvèrsia política. Molts varen creure que les companyies d'energia de propietat privada no amprarien pràctiques de funcionament justes i estarien subjectes als abusos dels seus propietaris, companyies holding, a costa dels consumidors.
Per mig de la formació de companyies holding, el sector privat controlava el 94% de la generació en l'any 1921, i de fet estaven no reglamentades, degut a que els Estats no podien reglamentar companyies holdings interestatales. (Esta situació va donar lloc a la Public Utility Holding Company Act de 1935 (PUHCA)).
Per un atre costat, hi havia molts que creïen que el Govern no devia participar en el negoci de la generació elèctrica degut a que la propietat governamental conduiria a l'explotació de complexos hidroelèctrics. No obstant, la majoria dels sistemes hidrològics més grans estan gestionats pel govern federal. Els consumidors d'energia regionals es beneficien de l'electricitat de més baix cost suministrada per la ret de 28 instalacions hidroelèctrica de la TVA. Els favorables a la TVA, no obstant, destaquen que la gestió de l'agència del sistema del riu Tennessee sense els adequats fondos federals, aforren de pagar anualment millons de dólars als contribuents federals.
En els anys següents a la Gran Depressió, el Congrés dels Estats Units va témer les mides per a aliviar la situació dels agricultors i els desocupats, i una d'estes mides va ser el desenroll de l'energia de propietat federal. Un dels majors esquemes es va establir en el riu Tennessee a l'ampar de la Tennessee Valley Authority Act de 1933. Baixe esta llei el Govern Federal va suministrar energia elèctrica als Estats, comtats, municipis i cooperatives sense ànim de lucre. Va ser part de les iniciatives federals per a facilitar la navegació, el control de riada, materials estratègics per a la defensa nacional, energia elèctrica, consol de la desocupació i millora de les condicions de vida en les àrees rurals. La TVA va ser més que un simple proveïdor d'energia.
En el seu paper de proveïdor d'energia se li va donar permís per a subscriure contractes a llarc determini (20 anys) per a la venda d'energia a les agències governamentals i a les entitats privades. També pot construir llínees de distribució de tendit elèctric a àrees que d'un atre modo no rebrien el suministrament i establir regles i regulacions per al detall i la distribució de l'electricitat. La TVA és al mateix temps proveïdor i regulador.
Història
[editar | editar còdic]Década de 1930
[editar | editar còdic]Inclús per als nivells de la Depressió, la vall del Tennessee presentava un trist panorama en 1933. Gran part de la terra havia segut cultivada tan intensivamente i per tant temps, que la terra estava erosionada i agotada. Els rendiments de les collites havien caigut junt en els ingressos agrícoles. Els millors boscs havien segut tallats. La TVA va desenrollar fertilisants, va ensenyar als agricultors a millorar el rendiment de les collites, va ajudar a replantar boscs, controlar els seus incendis, i millorar l'hàbitat per a la fauna terrestre i fluvial. El canvi més espectacular en la vida de la vall va procedir de l'electricitat generada pels embassaments de la TVA.
La llum i els moderns aparats elèctrics varen fer la vida més fàcil i les granges més productives. L'electricitat també va promoure l'implantació d'indústries en la regió, proporcionant treballs desesperadament necessaris.
Res d'açò va ser fàcil. El desenroll dels embassaments va supondre el trasllat de persones de les seues cases i l'inundació de les seues terres. Açò naturalment va dur a un resentiment i un sentiment anti-TVA entre algunes comunitats rurals. Els propietaris de terres locals varen ser naturalment sospitosos d'agències governamentals. Pero la TVA va introduir en èxit nous métodos agrícoles en les comunitats tradicionals. Ho varen fer harmonisant i buscant líders locals.
Els agricultors de Tennessee no volien acceptar els consells dels agents en trage i corbata. La gent de TVA tenia que identificar els líders en les comunitats i convéncer-los de que la rotació de cultius i l'aplicació juiciosa de fertilisants eren els mijos per a recuperar la fertilitat de la terra. Una volta havien convençut als líders, el restant els seguia.
Década de 1940
[editar | editar còdic]Durant la Segona Guerra Mundial, els Estats Units varen necessitar alumini per a construir bombes i avions, i les plantes per a l'obtenció d'alumini consumien electricitat. Per a suministrar energia a estes indústries de guerra crítiques, TVA es va involucrar en un gran programa de construcció de hidroenergía, sense precedents en els Estats Units. Al principi de 1942, quan l'esforç va alcançar el seu punt culminant, 12 proyectes hidroelèctrics i una planta de vapor estaven simultàneament en construcció, i l'ocupació generada per al seu disseny i construcció alcançava un total de 28.000 treballadors.
TVA també suministrava gran part de l'electricitat necessària per a separació d'urani utilisant Calutrones en el Complex de Seguritat Nacional Y-12 en Oak Ridge, la qual era necessària per al Proyecte Manhattan.
Década de 1950
[editar | editar còdic]Al final de la guerra, la TVA havia completat un canal de navegació de 650 milles (1.050 km) a lo llarc del riu Tennessee i va passar a ser el major proveïdor d'electricitat del país. A pesar d'això, la demanda d'electricitat va superar la capacitat de la TVA per a produir electricitat a partir d'embassaments hidroelèctrics. Les interferències polítiques varen impedir que la TVA obtinguera expropiacions federals per a construir plantes alimentades en carbó, de modo que va buscar l'autorisació per a emetre abonaments. En 1959 el Congrés va aprovar la llegislació per a que les activitats d'energia de la TVA anaren autofinanciadas, i a partir d'este moment tinguera la seua pròpia gestió financera.
Década de 1960
[editar | editar còdic]Els anys 60 varen ser d'un creiximent econòmic sense precedents en la vall del Tennessee. Les explotacions agrícoles i els boscs presentaven el millor aspecte que havien tingut en generacions. Les tarifes elèctriques estaven entre les més baixes de la nació i varen seguir sent baixes mentres la TVA comprava i posava majors i més eficients unitats de generació. En previsió de que les necessitats d'energia elèctrica de la vall seguiren creixent, la TVA va escomençar a construir reactors nuclears, com una nova fonts d'energia econòmica.
Décades de 1970 i 1980
[editar | editar còdic]En l'economia del Valle del Tennessee i en la de tota la nació, es varen produir importants canvis, derivats d'un embargament internacional del petròleu en 1973 i disparant els costs del combustible en el restant de la década. El cost mig de l'electricitat en la vall del Tennessee es va multiplicar per cinc en el periodo comprés entre els primers anys 70 i els primers anys 80. En la demanda d'energia caent i els costs de construcció pujant, la TVA va cancelar la construcció de vàries plantes nuclears, com varen fer atres companyies de tot el país.
Década de 1990
[editar | editar còdic]En quant l'indústria de generació elèctrica es va desplaçar cap a la reestructuració i la desregulación, la TVA va escomençar a preparar-se per a fer front a la competència. Va retallar els costs de funcionament en prop de 800 millons de dólars per any, va reduir la seua plantilla laboral a menys de la mitat, va incrementar la capacitat de generació de les seues plantes, va parar la construcció de plantes nuclears, i va desenrollar un pla per a atendre les necessitats de la vall del Tennessee fins a l'any 2020.
Década dels 2000
[editar | editar còdic]TVA ha segut recentment notícia de nou per la seua reducció de plantilla i per iniciar noves campanyes per a millorar la seua image. També ha rebut l'aprovació de les organisacions pro-nuclears en posar en funcionament de nou el reactor nuclear de Browns Ferry (unitat 1), que es trobava tancat per a la seua desinstalación. (En senyes a 2005, la TVA era la propietària i operadora de les plantes d'energia nuclear de Browns Ferry, Sequoyah i Watts Bar.) En el 2004, TVA va implementar les recomanacions del Reservoir Operations Study (ROS), en el modo de funcionament del sistema del riu Tennessee (el quint més gran del país).
La TVA és un dels majors productors d'electricitat en els Estats Units i actua com un coordinador de la fiabilitat de la ret regional. El conjunt energètic de la TVA, a l'any 2004, era d'11 plantes alimentades per combustible fòssil, 29 embassaments hidroelèctrics, 3 plantes d'energia nuclear (en cinc reactors i un per a entrar en funcionament de nou) i sis plantes de combustió de turbina. Les plantes de combustible fòssil varen produir al voltant del 61% del total generat en l'any fiscal 2004, per la TVA. L'energia nuclear va produir al voltant del 29%, i l'hidroelèctrica el 9%. [1].
El 25 de juliol de 2005, en temperatures atmosfèriques propenques als 100 °F (38 °C) sobre gran part de la seua àrea d'operació, es va informar que la TVA havia generat més de 31.703 megawattios, marcant un nou récort diari. Al següent dia, la TVA va informar que havia trencat el seu récort en generar 31.935 megawattios. [enllaç trencat] [2] TVA ha mantingut un 99,999% de fiabilitat en atendre els seus clients d'energia en els últims sis anys. El 22 de setembre de 2005, NuStart Energy Development LLC va anunciar que havia seleccionat l'emplaçament de la TVA de Bellefonte prop de Scottsboro, Alabama com un dels dos millors emplaçaments en el país per a una nova planta nuclear i que solicitaria un permís combinat de construcció i operació per a la mateixa (vore Programa d'energia nuclear 2010).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «LA COORDIIACION DEL MEJORAMIENTO DE LA ADMINISTRACION I EL DESARROLLO DE LA TECNICA EN LA ENERGIA ELECTRICA» (en és). SEMINARIO LATINOAMERICANO SOBRE ENERGIA ELECTRICA. Consell Econòmic i Social, Nacions Unides. Archivat des d'el original, el 5 de juny de 2021. Consultat el 24 d'agost de 2021. «l'Autoritat del Valle del Tenesí en els Estats Units d'Amèrica»
- ↑ «Diplomàtics de Africa a la ONU visiten l'Illa». Diari Les Américas. Consultat el 24 d'agost de 2021. «Anteriorment el grup havia girat una visita a l'Autoritat del Valle de Tenesí»
- ↑ «Ona de calor en EE.UU. deixa 37 morts» (en és). L'Univers (Guayaquil). Archivat des d'el original, el 24 d'agost de 2021. Consultat el 24 d'agost de 2021. «L'Autoritat del Valle de Tenesí, la major empresa d'electricitat de la nació»
- Este artícul conté una traducció derivada de «Autoridad del Valle del Tennessee» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.