Autoprotólisis
Es denomina autoprotólisis al equilibri químic que presenten algunes espècies químiques, com per eixemple, les molècules d'aigua. En la autoprotólisis una de les molècules actua com un àcit de Brønsted, lliberant un protó que és acceptat per l'atra molècula actuant com un base de Brønsted].[1] En l'eixemple de la autoprotólisis de l'aigua, l'intercanvi de protones alcança un equilibri segons la reacció que es mostra a continuació:
formant-se un ion hidronio (H3O+) i un atre hidroxilo (OH-). Esta reacció també rep el nom d'autoionisació de l'aigua i l'equilibri es troba molt desplaçat cap a l'esquerra, de manera que la concentració d'estos ions en aigua pura i a una temperatura de 25 °C, és molt baixa, de l'orde de 10-7 mol/L.[2] A pesar de la baixa concentració d'estes espècies, una lleu alteració en la concentració de qualsevol d'elles, pot tindre implicacions molt importants des del punt de vista de la reactivitat de les substàncies presents en dissolució. La sola adició d'unes gotes d'àcit clorhídric concentrat a un litro d'aigua pura pot variar el pH original en vàries unitats.
Atres eixemples
En general, qualsevol solvent que continga protones reactius (solvents próticos) poden experimentar autoprotólisis. Aixina per eixemple, l'àcit acètic pur, sense traces d'aigua:[3]
o l'amoníac en la seua forma més pura pot sometre's a autoprotolisis:
aixina com el metanol i uns atres més.
Referències
- ↑ IUPAC. "autoprotolysis". Compendium of Chemical Terminology (Gold Book). Versió en línia (en anglés).
- ↑ Morcillo, J. (1980). Temes bàsics de Química, Madrit: Alhambra, pp. 261-262. ISBN 84-205-0382-7.
- ↑ Harris (1992). Anàlisis Químic Quantitatiu, Grup Editorial Iberoamericana, pp. 83-84. ISBN 970-625-003-4.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Autoprotólisis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.