Automòvil teledirigit
Un automòvil teledirigit, també cridat automòvil dirigit a distància, automòvil radiocontrolado o automòvil a control remot, és un automòvil a escala que pot conduir-se per mig d'un aparat de ràdio. Un automòvil teledirigit es pot utilisar per a oci o per a competicions automovilístiques; en este últim cas, l'automòvil precisa ser llauger, tindre un motor potent, una bona distribució de masses i que tinga possibilitats de reglage per a adaptar-los a les diferents pistes a on es corre en ells.


Introducció
Este tipo de vehícul s'ha fet cada volta més popular en l'alvanç de la tecnologia i la seua massificació. Existixen des de joguets fins a automòvils radiocontrolados professionals empleats per adults i jóvens. Este artícul comprén majorment els carros professionals. Els vehículs professionals poden ser classificats de diverses formes, entre les principals estan:[1]
- Tipo: motor elèctric o a combustió
- Escala: es referix al tamany sobre un real
- Tracció: si eixercix tracció en 2 rodes (2WD) o en 4 (4WD)
- Categoria: bàsicament si és de pista (on-road) o tot-terreny (off-road)
Per a eixercir la compra es deuen observar cada u d'estos 4 punts d'elecció i decidir d'acort als gusts personals i presupost, ya que cada ítem presenta ventages i desventages que poden variar depenent del futur conductor.
Tipos de vehículs
Els automòvils teledirigits es poden dividir segons si utilisen un motor elèctric o un motor de combustió interna per a impulsar-se. A la seua volta, abdós classificacions es poden subdividir segons la potència del motor.
Escala
En el terme escala s'indica la relació que hi ha entre les mides del vehícul real i el automodelo radiocontrolado en les seues principals mides tècniques, com la batalla, la via i sobretot la reproducció de la carrosseria. De modo que un automodelo escala 1/n és n voltes més chicotet que el vehícul real.
Les escales oficialment reconegudes per les federacions de automodelismo radiocontrolado de vehículs en motor de combustió a nivell internacional són les següents:
- 1/4
- 1/6
- 1/8
- 1/10
- 1/16
- 12/32
- 123/3
Les més populars són les 1:8 i 1:10. Últimament l'escala 1/16 també s'ha popularisat, pero en menor força que les anteriors
Tracció
Un atre factor distintiu és el número de rodes motrius. Solament hi ha dos configuracions:
- Tracció normal. Quan les rodes motrius són dos, les atrasseres o les davanteres, i també es designa per les sigles angleses 2WD (2 Wheels Driving).
- Tracció integral. Quan les quatre rodes del automodelo són motrius, i també es designa per les sigles angleses 4WD (4 Wheels Driving).
Categories
Un factor important de distinció entre els automòvils teledirigits és segons si estan dissenyats per a córrer sobre asfalt o terra, i si poden soportar bots sense danyar-se. Les denominacions utilisades són Off road, On road, Monster, Drifting, Rockcrawling, Short Course, Bashers i Touring.
Les principals categories, que estan reconegudes per totes les federacions internacionals són:
- Pista. Corresponent al terme anglés On-Road. En esta categoria existixen les escales 1/4, 1/5, 1/8 i 1/10. En les escales 1/4 i 1/5 (Gran Escala) solament hi ha tracció 2WD; en l'escala 1/8 la tracció és 4WD; mentres que en l'escala 1/10 la tracció pot ser 2WD o 4WD.
- Tot-terreny. Corresponent al terme anglés Off-Road. En esta categoria està l'escala 1/8 en tracció 4WD, l'escala 1/10 en 2WD i 4WD. Encara que, a banda de lo oficial, hi ha models d'esta categoria d'escala 1/6 solament per a àmbit aficionat.
Pero també existixen atres categories i subcategoría com:
- Turisme
Tipo de motor
Existixen dos tipos de motor l'elèctric i el de combustió que generen la principal diferència entre els automòvils: els elèctrics i els de combustió. Els quals tenen distintes característiques i que se senyalen a continuació.
Notes i referències
- ↑ Alfonso Perales. «Com iniciar-se» (en espanyol). Archivat des de l'original, el 26 de març de 2012. Consultat el 6 de març de 2012.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Automóvil teledirigido» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.