Aurorazhdarcho
Aurorazhdarcho és un gènero extint de pterosaurio ctenocasmátido que va ser trobat en Eichstätt en Baviera, al sur d'Alemània.[1]
Descripció
Aurorazhdarcho és conegut a partir d'un únic esquelet casi complet preservat en tres dimensions. Va ser extret de la Calcàrea de Solnhofen en l'àrea d'Eichstätt, datant de principis de l'etapa del Titoniense del Jurásico Superior, fa prop de 150 millons d'anys. És el azdarcoideo més antic conegut.[1]
L'holotip de Aurorazhdarcho, NMB Sh 110, va ser trobat en la part superior de la formació Eichstätt datant de principis de l'etapa del Titoniense del Jurásico Superior, fa uns 150 millons d'anys. Consistix en un esquelet casi complet, preservat tridimensionalment en una única làmina de roca, que el seu contramolde va ser remogut, i carix del cràneu i el coll. No obstant, estos elements estan presents com a impressions, ya que el moviment d'estos elements en el fondo del llac en el que el cadàver va descendir deixant un mòle natural cobert per restants orgànics en la forma de hojuelas de fosfat de calcio que es varen fer visibles a través de la fotografia UV de Tischlinger. El que el cap i el coll estiguen absents s'explica pel fet de que animal va morir en un atac parcialment fallanc d'un depredador, casi arrancant estes parts, despuix de lo que el cos ràpidament es va afonar. El posterior unflament del cadàver per la descomposició va poder haver causat que el cap quedara a la deriva. L'individu era provablement un subadulto i era, com indica la fusió dels isquiopubis en la pelvis, un mascle ya que caria d'un ampli canal de posada.[1]
Aurorazhdarcho era un pterosaurio relativament menut. Els elements combinats d'una única ala de l'espècimen tipo té una llongitut estesa de 537,8 milímetros. Les impressions indiquen que el cap era allargat en la conca ocular en una posició alta. El morro pot haver tingut una cresta alta redonejada. L'impressió del coll és relativament curta i mostra signes de tindre un sac gular.[1]
La cintura escapular va ser reconstruïda pels autors en una articulació baixa en el muscle. Les pates eren relativament llargues en la tébea prop d'un terç més llarga que el fèmur. En l'ala els metacarpianos eren molt allargats, sent el quarto metacarpiano més llarc que la gobanella. Les falanges primera a la quarta del dit de l'ala tenen llongituts de 119, 70,8, 50,8 i 50,6 milímetros, respectivament.[1]
Descobriment i etimologia
En 1999 el paleontòlec aficionat Peter Katschmekat va descobrir un fòssil d'un pterosaurio en la Pedrera Blumenberg, tres quilómetros al noroest d'Eichstätt, en capes de la Calcàrea de Solnhofen. El fòssil va ser preparat per Gerd Stübener i adquirit pel Museu d'Història Natural de Basel. Basant-se en este espècimen, el gènero Aurorazhdarcho va ser nomenat per Eberhard Frey, Christian A. Meyer i Helmut Tischlinger en 2011, i prové del terme llatí aurora, "amanecer" en referència a la seua antiguetat sobre atres membres del seu grup, combinant-ho en el nom del gènero Azhdarcho (que a la seua volta, és el nom d'un dragó mític kazakh) i l'espècie tipo és Aurorazhdarcho primordius, la designació del qual significa "primer" en llatí.[1]
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aurorazhdarcho» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.