Aureolina
La aureolina, també cridada groc de cobalt, és un pigment utilisat en la pintura a l'oli i aquarela. És un nitrat complex de cobalt i potassi hidratado, de fòrmula química K3[Co(NO2)6] · H2O. És tòxic.[1]
Denominació en el Índex internacional del color
[editar | editar còdic]- Pigment Yellow 40, PY 40
- CI 77357[2]
Història i usos
[editar | editar còdic]La aureolina va ser descoberta per N.W. Fischer en 1848, en Breslavia, Polònia. Va ser introduïda com pigment de pintures artístiques per la firma parisenca Saint–Evre, en 1852,[3] i es troba en us des de llavors. Ya que en mesclar-se en aglutinants oleosos el groc de cobalt es torna poc cubriente, les seues aplicacions principals han segut la pintura de veladuras i la pintura a l'aquarela.[1]
Es tracta d'un pigment estable davant la mescla en pigments inorgànics, pero no tant davant els orgànics. Ademés, és afectat per àcits i per álcalis, i sobre la seua estabilitat davant la llum i l'aire hi ha opinions divergents; alguns autors creuen que estos factors depenen del seu contingut d'aigua.[1]
Actualment la aureolina sol substituir-se per pigments més estables,[1] si ben encara s'usa.[3] Les mostres de color baix estes llínees corresponen als pigments que es comercialisen tradicionalment com a «groc de cobalt», que presenten coloració grogues a groc anaranjadas, semioscuras a clares i de saturació moderada. La variant «aclarida» representa la pintura aclarida en blanc.[4]
| Aureolina | Aureolina aclarida | |
|---|---|---|
| HTML | #D7B615 | #FFE966 |
| CMYK | (20, 25, 100, 0) | (0, 5, 70, 0) |
| RGB | (215, 182, 21) | (255, 233, 102) |
| HSV | (50°, 90 %, 84 %) | (51°, 60 %, 100 %) |
| Referència | [5] | [5] |
Atres eixemples de aureolina o groc cobalt: Plantilla:Colort capçalera
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Doerner, Max; Hoppe, {{{nom2}}} (2000). Els materials de pintura i la seua ocupació en l'art, Reverté, p. 54. ISBN 978-84-291-1423-2.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ 3,0 3,1 «Pigments through the Ages: Cobalt yellow: History of use» (en anglés). WebExhibits.org. Consultat el 11 de maig de 2012.
- ↑ Gallec, Rosa; Sanz, {{{nom2}}} (2001). Diccionari Akal del color, Akal. ISBN 978-84-460-1083-8.
- ↑ 5,0 5,1 Gallec, Rosa; Sanz, {{{nom2}}} (2005). Guia de coloració, Madrit: H. Blume. ISBN 84-89840-31-8.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aureolina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.