Anar al contingut

Attacus lemairei

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Attacus lemairei és una arna pertanyent a la família Saturniidae, descrita per primera volta pel entomólogo nortamericana Richard S. Peigler en 1985, distribuïda en endemisme en la Província de Palawan, Filipines.[1]

L'illa de Palawan ha estat aïllada durant tant temps que el gènero va tindre temps suficient per a desenrollar espècies endèmiques, i està tan distant de les atres illes que des de llavors hi ha hagut un fluix genètic mínim en les atres espècies de les illes veïnes.[2]

Descripció

[editar | editar còdic]

És una de les espècies menys conegudes del gènero, en comparació a A. caesar, A. lorquini i A. atles, encara que té gran semblat en elles pero de menor tamany.[3] Té una envergadura d'entre díhuit i vint centímetros. En comparació a atres espècies Attacus, són extremadament difícils de aparear en captiveri per lo que no són explotades comercialment al nivell d'atres espècies del gènero.

Les orugas són grans, de color verdoso i estan adornades en espines carnosas a lo llarc del llom. Quan estan llestes a punt de buar, teixixen un capoll de paper entretejido en fulls secs i ho subjecten a una ramita en un #bri de seda. Les arnes adultes emergixen del capoll en forma d'arna.

Cicle de vida

[editar | editar còdic]

Les arnes femelles recent naixcudes no s'allunten molt del lloc a on varen deixar el seu capoll durant varis dies. Lliberen potents feromonas a través d'una glándula en l'extrem de l'abdomen per a atraure a la seua parella. Busquen un lloc a on les corrents d'aire distribuïxquen millor les seues feromones, que els mascles actius poden percebre a distància per mig de quimiorreceptorés ubicats en les seues plumosas antenes.

Les arnes adultes són voladoras dèbils i inestables. Per a conservar energia, descansen durant el dia i volen de nit. En carir de peces bucals completament formades, les arnes adultes no poden alimentar-se, subsistint únicament de les reserves de greix acumulades durant l'etapa larvaria. Com a resultat, viuen solament uns dies, durant els quals el seu únic objectiu és buscar parella.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Peigler, Richard Steven; Naumann, Stefan (2003). [1] (en en), University of the Incarnate Word. ISBN 978-0-9728266-0-0.
  2. Naumann, S. (1998). Samia treadawayi (Lepidoptera: Saturniidae), a new species from Palawan island, Philippines. Nachrichten dones Entomologischen Vereins Apollo, Frankfurt am Main, NF, 17, 449-456. Accesado el 19 d'agost de 2025.
  3. Peigler, Richard Steven (1989). [2] (en en), Lepidoptera Research Foundation. ISBN 978-0-9611464-2-9.