Anar al contingut

Atractosteus tristoechus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
manjuarí (Atractosteus tristoechus)


El manjuarí o catán cubà (Atractosteus tristoechus) és una espècie de peix dulceacuícola de l'orde Lepisosteiformes. És endèmic de Cuba i Illa de la Joventut.cita requerida

El seu orige es remonta al periodo carbonífero de la paleozoica en que varen aparéixer els primers reptils; per mig del registre fòssil s'ha observat que les espècies actuals de manjuaríes mantenen poques diferències morfològiques en les seues ancestros, per #lo que se'ls considera fòssils vivents.

Morfologia

[editar | editar còdic]

El Manjuarí és un dels peixos d'aigua dolça més primitius del planeta. Posseïx un cos cilíndric i allargat en escamas unides en una espècie de placa marcada per punts, la qual és de gran durea i utilisa com una defensa natural contra l'atac de depredadors tals com atres peixos de major tamany i cocodrils. El cap és pla i el cràneu té ossos externs extremadament durs, té morro òsseu en dents aguzados. El seu cos, cobert per un recobriment mucoso, li permet moure's en rapidea en l'aigua per a atacar als seus assuts o fugir dels depredadors.

Una atra peculiaritat dels Lepisosteiformes és que posseïxen una bufa natatoria altament vascularizada, açò significa que el seu interior està proveït d'un gran número de gots sanguíneus, #lo que li permet tindre intercanvi gaseós entre el teixit i l'aire que òmpliga dita cavitat, per #lo que esta bufa funciona com si fora un pseudopulmón, característica que li possibilita respirar en aigües estancades. Estos peixos posseïxen vèrtebres estructuralment molt semblades a les dels reptils.

Hàbitat i distribució

[editar | editar còdic]

Considerat un habitant dels rius i els pantans, el manjuarí de Cuba és de color vert obscur, en una llongitut màxima de dos metros. Es poden trobar en els pantans de la Ciènaga de Zapata, en la zona occidental de Pinada del Riu i en la Illa de la Joventut. Existixen lleis que protegixen la seua existència i el seu hàbitat per a garantisar la seua supervivència futura.

Reproducció

[editar | editar còdic]

Es reproduïxen en primavera, quan s'unixen en grans grups per a desovar, els seus ous són venenosos per a gran cantitat d'animals, incloent els humans. Pero la seua carn sí és molt codiciada, #lo que ha posat en perill d'extinció a l'espècie.

Conservació

[editar | editar còdic]

En Cuba, esta espècie està protegida i la seua reproducció en captiveri s'ha iniciat en grans èxits en el Centre Indígena de la Reproducció de la Ictiofauna de Matances.

Referències

[editar | editar còdic]