Anar al contingut

Atles (computadora)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ordenador Atles de l'Universitat de Mánchester en 1963.

El ordenador Atles va ser un model de supercomputadora dissenyat conjuntament entre l'Universitat de Mánchester i les companyies Ferranti i Plessey. Quan es va posar en funcionament el primer Atles en l'Universitat de Mánchester en 1962, era una de les primeres supercomputadoras, i la més ràpida fins a l'eixida al mercat dels CDC 6600.[1] En aquell moment es va aplegar a afirmar que ella sola suponia la mitat de la capacitat de computació de tot el Regne Unit.[2] Es tractava d'un equip de segona generació que usava transistors de germani. Es varen fabricar atres dos màquines Atles: una per a la British Petroleum i l'Universitat de Londres, i una atra per al Laboratori d'Informàtica Atles en Chilton, prop d'Oxford.

Ferranti va dissenyar una variant del sistema per a l'Universitat de Cambridge, cridat Titán o Atles 2. Est tenia una organisació de memòria diferent, i usava un sistema operatiu desenrollat pel Laboratori d'Informàtica de Cambridge, que permetia el temps compartit.

El sistema Atles de l'Universitat de Mánchester va ser retirat en 1971.[3] L'últim ordenador Atles va estar en servici fins a 1974.[4] Parts de l'Atles de Chilton són conservades en el Museu Nacional d'Escòcia, en Edimburc.

Descripció tècnica

En este artículo de wikificar, de informàtica, de mal traduït, de 20090716 se detectaron varios problemas. Por favor, edítalo y/o discute los problemas en la discusión para mejorarlo:
Este aviso fue puesto el 17 de agost de 2013.

Hardware

La màquina tenia moltes característiques innovadores, pero la clau dels paràmetros de funcionament són les següents (el tamany de l'almagasén es referix a l'instalació de Mánchester, els atres eren més grans):

  • 48 bits de tamany de paraula. Una paraula pot contindre un número de menge flotant, una instrucció, dos direccions de 24 bits o sancers firmats, o huit 6-bits caràcters.
  • 24 bits (2 millons de paraules, 16 millons de caràcters) d'espai de direccions que comprén l'almagasenament supervisor ( «sagrat»), V-almagasenament, almagasenament fix i almagasenament d'usuari.
  • 16 K paraules d'almagasenament central (lo que equival a 96 KB), en intercalació de parell / impar direccions
  • 96K paraules de tambor d'almagasenament (eqv. a 576 KB), dividit en quatre tambors, pero integrat en l'almagasenament central utilisant la memòria virtual (en eixe moment a que es referix com "un nivell d'almagasenament") i tècniques de paginació.
  • Un gran número (més de 100) d'alta velocitat d'índex dels registres (llínees B) que podrien utilisar-se per a la modificació de direccions en la majoria de les instruccions doble-modificades. L'espai de registre de direccions també inclou registres especials, tals com la direcció d'operants extracode, l'exponent de l'acumulador de la menge flotant i tres controls (programa contador) de registres: supervisor de control, extracode de control i control dels usuaris.
  • Capacitat per a l'adició de nous sofisticats (pel moment) perifèrics, com la cinta magnètica.
  • control perifèric a través de V-almagasenament de direccions, interrupcions i rutines extracode.
  • Una memòria associativa (contingut de memòria direccionable) per a determinar si el lloc de la memòria virtual era en l'almagasenament central.
  • Instrucció pipelining.

No va utilisar un mecanisme de manera sincronisada, aixina que la medició del rendiment no va ser fàcil pero, com a eixemple:

  • Registre punt-fix afegir - 1,59 microsegons
  • menge-flotant afegir, cap modificació - 1,61 microsegons
  • menge-flotant afegir, modificar doble - 2,61 microsegons
  • menge-flotant multiplicar, modificar doble - 4,97 microsegons

Extracode

Una característica interessant de l'Atles era el extracode, un sistema que permetia que noves instruccions anaren afegides en el software (firmware en la terminologia moderna). Va haver uns 250 extracodes.

La part superior dels dèu bits d'una màquina d'instrucció Atles de 48-bit va denotar qué operació deu ser realisada. Si el bit més significatiu es posava a zero, es tractava d'una simple màquina d'instrucció eixecutada directament per l'hardware.

Si el bit superior es va establir es posava a un, es tractava d'un Extracode i va ser implementadp com un tipo especial de bot subrutina a una direcció fixa en l'almagasén (ROM), a on eixa direcció era determinada pels atres nou bits. El modo extracode va tindre el seu propi programa de la direcció contrària.

Molts dels extracodes eren lo que hui en dia es podria cridar microcodes, eren simples procediments de càlcul que hauria segut massa ineficiente implementar-los en hardware, per eixemple sen, logaritme, raïl quadrada. No obstant, al voltant de la mitat dels còdics varen ser dissenyats com funciones Supervisor, els quals varen invocar procediments del sistema operatiu. Eixemples típics serien "Imprimir el caràcter especificat en la corrent especificada" o "Llegir un bloc de 512 paraules de cinta llògica N".

Extracodes eren l'únic mig pel que un programa podia comunicar-se en el programa Supervisor.

Software

Un únic programa de control conegut com l'Atles Supervisor va administrar el temps de processament de l'ordenador (que és calificat en terminologia moderna com un planificador de tasques alvançades, o simplement sistema operatiu).[5]

Un dels primers llenguages d'alt nivell disponibles en l'Atles va ser nomenat AutoCode Atles, que va ser contemporàneu a Algol60 i creat específicament per a fer front als defectes d'eixe idioma que Tony Brooker va percebre. No obstant, l'Atles va recolzar a Algol 60, aixina com a Fortran i COBOL. Sent una màquina universitària, va ser patrocinada per un gran número de la població estudiantil que inclús varen tindre accés a un còdic de protecció de màquina per al desenroll del mig ambient.

Vore també

Referències

Notes

  1. ↑ (Lavington, 1998, p. 41)
  2. ↑ (Lavington, 1998, pp. 44–45)
  3. ↑ (Lavington, 1998, p. 43)
  4. ↑ (Lavington, 1998, p. 44)
  5. ↑ (Lavington, 1980, pp. 50-52)

Bibliografia utilisada

  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».

Bibliografia adicional

  • The Central Control Unit of the 'Atles' Computer, F.H. Sumner, G. Haley, E.C.Y. Chen, Information Processing 1962, Proc. IFIP Congress '62
  • One-Level Storage System, T. Kilburn, D.B.G. Edwards, M.J. Lanigan, F.H. Sumner, IRE Trans. Electronic Computers, abril de 1962
  • The Manchester University Atles Operating System, Part I: Internal Organization, T. Kilburn, D.J. Howarth, R.B. Payne, F.H. Sumner, Comp. J. October 1961
  • The Manchester University Atles Operating System, Part II: Users' Description, D.J. Howarth, R.B. Payne, F.H. Sumner, Comp. J. October 1961
  • The Atles Supervisor, T. Kilburn, R.B. Payne, D.J. Howarth, reprinted from Computers -- Key to Total Systems Control, Macmillan 1962
  • The Atles Scheduling System, D.J. Howarth, P.D. Jones, M.T. Wyld, Comp. J. October 1962
  • History of Manchester Computers, S.H. Lavington, NCC Publications, 1975, ISBN 0-85012-155-8
  • The First Computers: History and Architectures, editat per Raúl Rojas i Ulf#agen, 2000, MIT Press, ISBN 0-262-18197-5
  • A History of Computing Technology, M.R. Williams, IEEE Computer Society Press, 1997, ISBN 0-8186-7739-2


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Atles_(computadora)&oldid=1455099»