Atea (mitologia)

Atea és una deïtat femenina present en la Mitologia polinesia.

Caraça de la deïtat Atea.Ajuda

Atea (Illes Marqueses)

En la mitologia de les Illes Marqueses, Atea és la dadora de llum. En una de les versions del mit Atea i Tane són germans i fills de Tōhō. Una atra tradició conta que Atea (com a llum) s'engendra a sí mateixa i va fer visible a Ono. Unint forces, abdós varen trencar l'obscuritat sense llímits del món subterràneu (Po), on Tanaoa, senyor de l'obscuritat i Mutu-hei (el silenci) havien vixcut tota l'eternitat. Atea i Ono guerrearon en Tanaoa i Mutu-hei i els varen véncer. Varen confinar als deus de la nit i els varen posar llímits. Despuix de l'enfrontament va aparéixer Atanua, l'Aurora. Després, Atea es va casar en Atanuai varen tindre fills: deus menors i l'humanitat (Tregear 1891:29). Segons fonts no verificades, un dels seus fills és el primer home: El teu-pixa.

Atea (Illes Tuamotu)

En la mitologia de les illes Tuamotu Atea és assessinada per Tane, el seu segon fill.

Vore també

• Ateisme, creència en l'inexistència de qualsevol deu. Sense relació etimològica en la deesa Atea.
• Vatea, un deu de Mangaia en les Islas Cook.
• Wakea, un deu d'Hawái.
• Rangi i Papa, els pares primordials en la tradició maorí.

Referències

• E. R. Tregear, Māori-Polynesian Comparative Dictionary (Lió and Blair: Lambton Quay), 1891.
• E. M. Meletinsky, The Poetics of Myth (Routledge: London), 2000.