Astrologia i els elements clàssics
l'astrologia ha amprat el concepte dels elements clàssics des de l'Antiguetat fins a hui. En astrologia occidental i astrologia hindú es conceben quatre elements: Fòc, Terra, Aire i Aigua.
Astrologia occidental
[editar | editar còdic]En astrologia tropical occidental sempre hi ha 12 signes astrológicos. Cada u dels quatre elements s'associa en 3 signes del Zodíac, que sempre estan localisats a 120° l'u de l'atre en l'eclíptica, per lo que es diu que estan en trígono. Els astrólogos més moderns ampren profusamente els quatre elements clàssics (triplicidadés), i de fet es conceben com un punt crític a l'hora d'interpretar la carta astrológica.
Comença en el primer signe, Aries, que és un signe de fòc; el següent és Tauro, de terra; despuix, Géminis, d'aire; i finalment Càncer, d'aigua. Este cicle proseguix dos voltes més i termina en el duodècim i últim signe astrológico, Piscis. Els regentes elementals per als dotze signes zodiacales (d'acort en Marco Manilio) es resumixen com seguix:
- Fòc — 1 - Aries; 5 - Leo; 9 - Sagitario; calents, secs, ardents
- Terra — 2 - Tauro; 6 - Virgo; 10 - Capricorn; pesats, fredor, secs
- Aire — 3 - Géminis; 7 - Lliura; 11 - Aquari; llaugers, calents, humits
- Aigua — 4 - Càncer; 8 - Escorpio; 12 - Piscis; fredor, humits, suaus
Elements en l'astrologia clàssica
[editar | editar còdic]Regentes de les triplicidades
[editar | editar còdic]En astrologia tradicional, cada triplicidad posseïx varis regentes planetaris, que canvien en les condicions de domicili; açò és, si la carta és diürna o nocturna. Les regència de les triplicidades són una dignitat essencial important, un dels variats factors amprats pels astrólogos tradicionals per a medir la força, l'efectivitat i l'integritat de cada planeta en una carta.
Les regència de les triplicidades, usant el sistema doroteano, són les següents:
Els regentes «participants» no varen ser usats per Ptolomeo, de la mateixa manera que molts astrólogos posteriors de tradicions més tardanes que varen seguir les seues ensenyances.
| Triplicidad | Regente diürn | Regente nocturn | Corregente |
|---|---|---|---|
| Fòc (Leo, Aries, Sagitario) | Sol | Mart | Mart |
| Terra (Tauro, Virgo, Capricorn) | Venus | Lluna | Venus |
| Aire (Géminis, Lliura, Aquari) | Saturn | Mercurio | Júpiter |
| Aigua (Càncer, Escorpio, Piscis) | Venus | Júpiter | Lluna |
Triplicidades per estació
[editar | editar còdic]En l'astrologia de l'Antiguetat, les triplicidades posseïen més be una naturalea estacional, per lo que a una estació se li donaven les qualitats d'un element; aixina, els signes associats a eixa estació serien assignats a eixe element. Els elements estacionals de l'astrologia antiga eren els següents:
- Primavera (humida, càlida): Aire - Aries, Tauro, Géminis
- Estiu (càlit, sec): Fòc - Càncer, Leo, Virgo
- Autumne (sec, fret): Terra - Lliura, Escorpio, Sagitario
- Hivern (fret, humit): Aigua - Capricorn, Aquari, Piscis
Amprar les qualitats estacionals dona conte de les diferències en les manifestacions entre signes del mateix element. Tots els signes de fòc són, per naturalea, càlits i secs. No obstant, l'adició de les qualitats elementals de les estacions resulta en diferències entre els signes de fòc. A ser Leo el signe de mitan d'estiu, rep una dosis doble de naturalea càlida i seca, i és el signe de fòc pur; pero Aries, en ser un signe de primavera, és més humit (càlit i sec, càlit i humit), i Sagitari, per ser un signe d'autumne és més fret (càlit i sec, fret i sec).
En l'hemisferi sur, el cicle estacional s'invertix.[1]
Esta taula reflectix els elements secundaris i terciarios per a cada signe.
Elements en astrologia moderna
[editar | editar còdic]En l'astrologia moderna, cada u dels elements s'associa en diferents signes astrológicos.[2]
Astrologia hindú
[editar | editar còdic]l'astrologia hindú, de la mateixa manera que l'astrologia occidental, relaciona els signes zodiacales en els elements.
Ademés, en el pensament védico, cada u dels cinc planetes es relaciona en un element (sent l'éter el quint). En els Vedas es diu que tot va emanar d'una vibració bàsica, el «Om» o «Aum». Les cinc vibracions elementals que representen a les cinc tattwas elementals (o elements) varen emergir del Om: Júpiter per al éter, Saturn per al aire, Mart per al fòc, Mercurio per a la terra i Venus per al aigua.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Astrology on the Web: Elemental Qualities». Astrologycom.com. Consultat el 29 de novembre de 2016.
- ↑ «Elements & Qualities». Astrologyclub.org. Consultat el 28 d'octubre de 2016.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Astrología y los elementos clásicos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.