Els Astete són d'un antic llinage vasc-castellà.[1] L'orige etimològic del llinage Astete és de l'idioma vasc: "Aste" possiblement una variació de "Art", significa carrasca, i "ete" és un sufix per a prop, localisació. Les més provables ubicacions originals, anteriors al XVI, són les regions d'influència vasca inmemorial de la Castella migeval, especialment en La Bureba, la montanya burgalesa i La Rioja, antics territoris de la Província de Burgos. Els primers registres oficials ocorren en La Rioja (Sant Dumenge de la Calçada),[2] en la Província de Valladolit (Valladolit, Barcial de la Loma, Fuensaldaña i Tudela de Duero)[3] i en la Província de Burgos (Quintanaélez i Miraveche). Varen ser fidalcs i varen tindre Cases Solars en Quintanaélez (Burgos), Valladolit i Salamanca.[4][5] Varen passar per primera volta a Amèrica en el XVI. Hui es troben principalment en Perú (la branca més antiga), Chile, Bolívia, Argentina, Brasil, Mèxic i Estats Units. En Espanya el llinage és molt poc corrent actualment: la majoria dels Astete espanyols descendixen de la branca que es va assentar en Sevilla, Zahara de la Serra i Grazalema (a on varen aplegar entre els sigles XVII i XVIII) i residix en la província de Càdis[6] en Andalusia. La variant "Estete" és possiblement rioixana, pero va ocórrer de forma esporàdica o com a producte d'error ortogràfic en atres províncies espanyoles.

Vore també

Referències

  1. ↑ Archius del Ministeri de la Cultura d'Espanya: buscar per "Astete" en la busca senzilla o alvançada, en especial consulta als archius de la Real Audiència i Chancillería de Valladolit, el Consell d'Órdens en l'Archiu Històric Nacional i la Casa de Contractació en l'Archiu d'Índies [1]
  2. ↑ Colecció diplomàtica calceatense: Archiu municipal, anys 1207-1498 Eliseo Sáinz Ripa, Catedral (Sant Dumenge de la Calçada - Espanya) Institut d'estudis rioixans, 1989, pag 53
  3. ↑ Archius del Ministeri de la Cultura d'Espanya: buscar per "Gracián Astete" o "Garcian Astete" en la busca senzilla o alvançada, en els archius de la Real Chancilleria de Valladolit [2]
  4. ↑ Diccionari Heràldic i Genealògic de Llinages Espanyols i Americans, per Alberto i Arturo García Carrafa. Tom 10, Pàgina 174.
  5. ↑ Diccionari Hispanoamericà d'Heràldica, per Endika de Mogrobejo.Tom VII, Pàgines 364 i 365
  6. ↑ Institut Nacional d'Estadística d'Espanya [3]