Assut romà de Muel
El assut de Muel va ser un assut romana en el municipi de Muel (província de Saragossa, Aragó, Espanya). És considerat un dels eixemples millor preservats en Espanya de l'ingenieria hidràulica romana.
L'embassament resultant en Muel, alimentat pel riu Huerva, va ser creat en época d'Augusto a principis de el I[1] i servia per a abastir d'aigua a la Colónia Caesaraugusta, l'actual Saragossa, que havia segut fundada poc abans.
Descripció
[editar | editar còdic]L'estructura data de el I i va ser dissenyada com un assut de gravetat. Per a la seua fabricació es va amprar material d'una pedrera en les rodalies.[2] Les marques de cantería en el material mostren que es va organisar l'activitat extractiva a l'estil romà, provablement sent la pedrera propietat de la colónia romana.[3] Les marques podrien igualment apuntar a la seua construcció per legionaris de la Legio IV Macedonica,[4] empleada en atres obres públiques de la zona en el periodo i els veterans del qual després es varen assentar en la colónia que abastia l'infraestructura. Alguns autors proponen com a alternativa que les inscripcions indiquen el treball de diferents equips sense sustentar autoria per part de dita legió.[5] Donada l'escassea i ambigüitat de les inscripcions, el tema és font de debat acadèmic.[6]
El mur, d'uns 10,35 metros d'altura[7] i a lo manco 60 metros de llarc, es va construir a partir d'un núcleu de formigó en capes de blocs de pedra calcàrea cuidadosadament colocades, a soga i tizón en peces de forma irregular. Les capes tenien uns 50 centímetros d'altura en promig. La gruixa de la paret en la base s'estima en 11,5 metros, reduint-se cap a la seua coronació.[2] La part inferior va rebre ademés aporte en forma d'escollera per a impermeabilizar i protegir el respal de l'estructura i previndre la seua socavaació.[7]
L'assut embassava aigua en una superfície d'aproximadament 80 ha (2000x400 m).[8]
Des de l'assut l'aigua es desviava a Caesaraugusta, conservant-se els restants d'un canal en la marge dreta del Huerva.[9] La ciutat contava en una ret de conducció de les que l'abastiment des de Muel podria ser una de les entrades segons alguns autors si ben els detalls són font de debat.[10] Atres autors en canvi proponen l'us de dit canal per a rec, en l'aigua de boca provenint de fonts diferents.
Història posterior
[editar | editar còdic]L'assut va ser abandonat cap a el III per colmataació natural, en mig d'una época de decliu urbà en la vall mija de l'Ebre.[11] No es va tornar a intentar represar el riu Huerva fins a 1731, quan es va escomençar el proyecte de l'assut de Mezalocha.
El llac represado pel mur s'ha enfangat completament fins a la part superior del mur a lo llarc dels sigles, lo que va garantisar la conservació de la part inferior de l'obra. La zona colmatada es va convertir en la fèrtil vega del Huerva, una de les zones de horta junt a Saragossa, mentres que el Huerva va capturar el veí barranc de Torrubia, que conforma el seu traçat modern.[12] Les excavacions en esta àrea han revelat sepelis dels sigles XIV a el XVII.
En 1770 es va construir sobre l'embassament l'iglésia de la Verge de la Font, les fresca de la qual varen ser pintats per Francisco de Goya. En la construcció de l'iglésia es varen reutilisar els sellars superiors de l'assut,[7] que va ser usada com a font de material.[13][14]
En l'actualitat l'ajuntament de Muel ha construït un parc en la zona en l'antiga presa remansando un chicotet estany.[15]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Uribe Agut et al., Dumenge Martínez, p. 345.
- ↑ Uribe Agut et al., Dumenge Martínez, pp. 342-344.
- ↑ Uribe Agut et al., Dumenge Martínez, p. 337.
- ↑ Arenillas Parra et al., Díaz-Guerra Jaén, pp. 64-65.
- ↑ Arenillas Parra et al., Díaz-Guerra Jaén, p. 64.
- ↑ Arenillas Parra et al., Díaz-Guerra Jaén, pp. 65.
- ↑ Uribe Agut et al., Dumenge Martínez, p. 338.
- ↑ Arenillas Parra et al., Díaz-Guerra Jaén, p. 62.
- ↑ Arenillas Parra et al., Díaz-Guerra Jaén, p. 61.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2014) L'assut romà de Muel (Saragossa, Espanya): ¿Una obra militar?.
- (2010) Seminari Agustín de Horozco d'Estudis Econòmics de Història Antiga i Medieval. Facultat de Filosofia i Lletres, Universitat de Càdis. (ed.). L'assut romà de Muel: novetats de hidràulica romana en la Vall de l'Ebre.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Presa romana de Muel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.