L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Associació Cultural Faceira

La Associació Cultural Faceira és una associació espanyola dedicada a l'estudi, divulgació, protecció i proyecció del patrimoni cultural, històric i llingüístic de la província de León.[1] La seua sèu es troba en la localitat de Veguellina d'Órbigo.[2]

Denominació

El nom de l'associació prové de la paraula faceira, molt usada en els dialectes lleonesos de les comarques occidentals de León i Zamora, el significat de les quals és «el conjunt de terres cultivades d'un poble», encara que té matisos depenent de la comarca.[2]

Història

L'associació va nàixer en León en 2011 despuix de la desaparició d'una atra associació cultural dedicada a l'estudi de la llengua lleonesa cridada Facendera pola Llengua, la qual ya tenia un reconegut prestigi i un llarc recorregut en l'estudi del lleonés. Alguns antics membres d'esta última varen decidir continuar aquella tasca divulgativa i llingüística i varen decidir crear l'Associació Cultural Faceira.[3]

Activitat

Llingüística

L'associació treballa en pro de la visibilitat social i el reconeiximent del lleonés en el terreny institucional de la Junta de Castella i Lleó i les demés institucions polítiques, culturals i socials de León i Zamora. Aixina mateix colabora en atres associacions llingüístiques de León i Zamora, com El Teixu, Furmientu i La Caleya, en l'estudi i la recuperació del lleonés, aixina com en la seua divulgació. També manté contactes i colabora en l'Acadèmia de la Llengua Asturiana i en atres associacions culturals lleoneses com El Raigañu.

En relació en la discussió sobre si el lleonés i l'asturià són una mateixa llengua o no,[4] l'associació defén que abdós pertanyen al mateix domini llingüístic, és dir que són la mateixa llengua.[5][6] Esta posició és defesa junt en atres associacions en les quals colabora en la defensa, difusió i estudi del lleonés, com les citades Furmientu, La Caleya i El Teixu.[7]

En setembre de 2011 va presentar una série d'escrits i alegacions davant la Conselleria de Cultura i Turisme de Castella i Lleó reclamant-li el compliment de l'artícul 5.2 del Estatut d'Autonomia d'eixe territori, a on es reconeix al lleonés com a objecte d'especial protecció pel seu valor dins del patrimoni cultural de la Comunitat autònoma, i demanant el desenroll de mides específiques per a complir en este artícul, com l'introducció del lleonés en l'ensenyança com a matèria optativa.[8] Davant la negativa de la Junta de Castella i Lleó, que va respondre en una carta sense donar resposta a la petició feta, l'associació va posar una demanda a dit organisme per violar l'artícul 29 de la Constitució aixina com la Llei Orgànica 4/2001, de 12 de giner, regulador del Dret de Petició, incoant-els un procediment de Drets Fonamentals 6/2011 que seguix en el Jujat del Contenciós-Administratiu número 1 de Valladolit.[9]

En 2012 va publicar una gramàtica del lleonés dirigida al públic general —el títul del qual va ser Xurdir— en la colaboració del filòlec i escritor Héctor Xil, membre de l'Acadèmia de la Llengua Asturiana.[10] També en la seua colaboració, l'associació va realisar eixe mateix any una proposta d'estàndart llingüístic supradialectal per al Asturià occidental, especialment per a les modalitats parlades en la província de León.

En 2013 va participar en la creació d'una plataforma en defensa de les llengües minoritàries de Castella i Lleó, el lleonés i el gallec, junt en atres cinc associacions de León, Zamora i Salamanca com Furmientu, La Caleya, El Teixu, Fala Ceibe i Documentació i Estudi del Rebollar.[11] Eixe mateix any l'associació va llançar un curs d'aprenentage per internet.[12] En 2014 va organisar en la ciutat de León la primera edició d'un curs presencial d'iniciació al lleonés;[13] a la que varen seguir noves edicions en 2015,[14] 2016,[15] 2017[16] i 2018.[17]

El 3 d'agost de 2017 l'associació va participar en la Universidá Asturiana de Branu, en Cangas del Narcea, a on va expondre la situació de la lliteratura i de l'idioma en León.[18] El 26 d'octubre del mateix any, una delegació de l'associació va participar en la reunió del Intergrupo de Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües del Parlament Europeu en Estrasburc; en ella varen donar a conéixer la situació del lleonés i al falta d'atenció per part de la Junta de Castella i Lleó.[19][20]

Cultura

L'associació està implicada en la defensa de les juntes veïnals despuix de conéixer-se la reforma de la Llei de l'Administració Local mampresa en 2012 pel govern espanyol, que posa en perill la seua existència;[21] colabora junt a atres associacions, agrupacions i partits polítics locals i leonesistas en diverses inicitives per a defendre dita institució.[22] Aixina mateix, des de 2012 colabora en la producció del documental La veu del concejo per a divulgar el funcionament d'esta institució i denunciar el risc de desaparició en la nova llei.[23]

En 2013 l'associació va organisar, en colaboració en l'Ajuntament d'Astorga, el primer Certamen Lliterari Astúrica per a escritors de llengua asturleonesa.[24] Açò va generar certa polèmica posat que anteriorment havia segut l'associació local La Caleya qui organisava un concurs de les mateixes característiques, el Certamen de Relat Curt i Poesia en Lleonés.[25] Des de 2011 colabora en diferents associacions locals en l'organisació de filandones:

Data Filandón Lloc de celebració
26 de novembre de 2011 II Bardoniana[26] Carrizo de la Ribera
10 de novembre de 2012 I Filandón Berciano[27] Noceda del Bierzo
2 de novembre de 2013 II Filandón Berciano[28] Toreno
1 de febrer de 2014 Santa Brígida[29] Sant Román de la Vega
29 de novembre de 2014 III Filandón Berciano[30] Vega d'Espinareda
31 de giner de 2015 Santa Brígida[31] Sant Román de la Vega
31 de giner de 2016 Santa Brígida[32] Sant Román de la Vega
5 de novembre de 2016 IV Filandón Berciano[33] La Ribera de Folgoso
11 de novembre de 2017 V Filandón Berciano[34] Santa Marina de Torre
3 de novembre de 2018 VI Filandón Berciano[35] Bembibre
2 de febrer de 2019 Santa Brígida[36] Sant Román de la Vega
2 de febrer de 2020 Santa Brígida[37] Sant Román de la Vega
22 i 23 de novembre de 2024 III Bardoniana[38] Carrizo de la Ribera

Des de 2011 organisa, alternativament en l'associació El Teixu, les Xornades de Patrimoniu Llingüísticu i Cultural, que pretenen destacar el valor de les varietats de l'asturleonés que sobreviuen en distintes zones de la província de León. Les diferents edicions han tingut lloc en Astorga, León, Villablino, Villamejil i Oseja de Sajambre.[39] Des de 2015 organisa el magostu cepedanu, en diferents sèus en cada una de les seues edicions: Sèrums de Cepeda (2015),[40] Ferreras (2016),[41] Brimeda (2017)[42] Villagatón (2019),[43] Magaz de Cepeda (2021)[44] i Sant Feliç de les Lavanderas (2022).[45] Des de 2016 organisa els denominats Calechos d’hibiernu en la ciutat de León, el programa de la qual oferix una série de charrades sobre distints aspectes de l'història, la cultura i les tradicions de León.[46][47][48][49][50][51][52][53][54]

Pese a que l'associació es declara desvinculada a qualsevol moviment o partit polític, alguns dels seus membres estan lligats a plataformes leonesistas de tipo cultural en les que colaboren; de fet alguns membres de partits locals solen participar en les seues trobades i reunions socials i culturals.[55] La seua llabor va provocar que Esquerra Unida d'Astorga iniciara una campanya en defensa del lleonés, conseguint que el procurador d'Esquerra Unida en les Corts de Castella i Lleó presentáse unes preguntes sobre la situació del mateix i el compliment de l'artícul 5.2 del Estatut autonòmic.[56]

Atres àmbits

L'associació va participar en els actes del 10.º aniversari de Wikipedia en asturià, que varen tindre lloc els dies 12 i 13 de setembre de 2014 en Oviedo. Faceira va contribuir, junt al colectiu Fame Poétika, en un homenage a Caitano Bardón i participant en una taula redona sobre Llingua i Mijos.[57][58]

  •  
    Un instant de l'homenage a Caitano Bardón
  •  
    Taula redona sobre Llingua i Mijos

Publicacions

  • (2012).«Xurdir. Guia gramatical de lleonés».
  • (2013).«Mitoloxía popular del reinu de Llión».Cultural Nort.León:
  • (2015).«Mitoloxía i simbolismu alredor de la ñaturaleza i l’arquitectura tradicional de Cabreira (Llión)».Cultural Nort.León:
  • (2015).«Falar en xeitu».Cultural Nort.León:
  • (2017).«Esbardu Vocabulariu Llionés Ilustráu».Cultural Nort.León:
  • (2018).«Llión máxicu. Menuda mitoloxía llionesa I».Cultural Nort.León:
  • (2018).«Diccionariu Lliones».
  • (2020).«La fueya trencada i outros relats».Cultural Nort.León:
  • (2020).«Llión máxicu. Menuda mitoloxía llionesa II».Cultural Nort.León:
  • (2021).«Els reis de Llión».Eolas.
  • (2021).«Llión en ruta. 13 propostes de sendeirismu».Cultural Nort.León:
  • (2024).«Arcu la Vieya. Antoloxía de tradició oral llionesa pa nene i nenos de güei».Eolas.
Afigga. Revista d’estudis llioneses

Vore també

Referències

  1. ↑ Junta de Castella i Lleó. «Registre d'associacions. Senyes bàsiques». Consultat el 16 de juny de 2014.
  2. ↑ 2,0 2,1 Faceira. «Quí som». Consultat el 16 de juny de 2014.
  3. ↑ «[1]». Consultat el 6 de giner de 2018 (en asturleonés).
  4. ↑ «[2]». Consultat el 24 d'abril de 2015.
  5. ↑ Nicolás Bartolomé Pérez. «El asturleonés hui en León i Zamora». Consultat el 24 d'abril de 2015.
  6. ↑ Faceira. «El lleonés». Consultat el 24 d'abril de 2015.
  7. ↑ «[3]». Consultat el 24 d'abril de 2015.
  8. ↑ «[4]». Consultat el 24 d'abril de 2015.
  9. ↑ «[5]». Consultat el 24 d'abril de 2015 (en asturleonés).
  10. ↑ Faceira. «Xurdir. Guia gramatical de lleonés». Consultat el 24 d'abril de 2015.
  11. ↑ «[6]». Consultat el 24 d'abril de 2015.
  12. ↑ Faceira. «Curse bàsic de lleonés». Consultat el 24 d'abril de 2015.
  13. ↑ «[7]». Consultat el 11 de novembre de 2015.
  14. ↑ «[8]». Consultat el 11 de novembre de 2015.
  15. ↑ «[9]». Consultat el 6 de giner de 2018.
  16. ↑ «[10]». Consultat el 6 de giner de 2018.
  17. ↑ «[11]». Consultat el 31 d'octubre de 2018.
  18. ↑ «[12]». Consultat el 6 de giner de 2018.
  19. ↑ «[13]». Consultat el 31 de decembre de 2017.
  20. ↑ «[14]». Consultat el 31 de decembre de 2017.
  21. ↑ «[15]». Consultat el 24 d'abril de 2015.
  22. ↑ Joventuts Leonesistas. «[16]». Consultat el 24 d'abril de 2015.
  23. ↑ «[17]». Consultat el 24 d'abril de 2015.
  24. ↑ «[18]». Consultat el 24 d'abril de 2015.
  25. ↑ «[19]». Consultat el 24 d'abril de 2015.
  26. ↑ «[20]». Consultat el 24 d'abril de 2015.
  27. ↑ «[21]». Consultat el 24 d'abril de 2015.
  28. ↑ «[22]». Consultat el 24 d'abril de 2015.
  29. ↑ «[23]». Consultat el 24 d'abril de 2015.
  30. ↑ «[24]». Consultat el 24 d'abril de 2015.
  31. ↑ «[25]». Consultat el 24 d'abril de 2015.
  32. ↑ «[26]». Consultat el 24 de març de 2016.
  33. ↑ «[27]». Consultat el 4 de novembre de 2016.
  34. ↑ «[28]». Consultat el 11 de novembre de 2017.
  35. ↑ «[29]». Consultat el 31 d'octubre de 2018.
  36. ↑ «[30]». Consultat el 2 de febrer de 2019.
  37. ↑ «[31]». Consultat el 1 de febrer de 2020.
  38. ↑ «[32]». Consultat el 2024-11-19.
  39. ↑ El Teixu. «El Teixu celebra’l 29 d’agostu en Sayambre la V Xornada de Patrimoniu Llingüísticu i Cultural». Consultat el 6 de giner de 2018.
  40. ↑ «[33]». Consultat el 21 de novembre de 2019.
  41. ↑ «[34]». Consultat el 21 de novembre de 2019.
  42. ↑ «[35]». Consultat el 21 de novembre de 2019.
  43. ↑ «[36]». Consultat el 21 de novembre de 2019.
  44. ↑ Cope Astorga. «[37]». Consultat el 2022-10-28.
  45. ↑ «[38]». Consultat el 2023-02-01.
  46. ↑ «[39]». Consultat el 31 de decembre de 2017.
  47. ↑ Ajuntament de León. «[40]». Consultat el 31 de decembre de 2017.
  48. ↑ «[41]». Consultat el 3 de març de 2018.
  49. ↑ «[42]». Consultat el 2023-02-01.
  50. ↑ «[43]». Consultat el 2023-02-01.
  51. ↑ «[44]». Consultat el 2023-02-01.
  52. ↑ «[45]». Consultat el 2023-02-01.
  53. ↑ «[46]». Consultat el 2024-01-31.
  54. ↑ «Les jornades culturals 'Calechos dhibiernu' tractaran enguany sobre "la desprotecció llegal efectiva del lleonés"». www. europapress. es. Consultat el 2025-02-21.
  55. ↑ Joventuts Leonesistas. «[47]». Consultat el 24 d'abril de 2015.
  56. ↑ «[48]». Consultat el 24 d'abril de 2015.
  57. ↑ «[49]». Consultat el 24 d'abril de 2015.
  58. ↑ «[50]». Consultat el 24 d'abril de 2015.

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Associació_Cultural_Faceira&oldid=1491792»