Facendera pola Llengua

Facendera (en castellà treball en comú o hacendera), és com es coneix a esta associació que va nàixer en León (Espanya) el 31 de maig de 2001, en el propòsit d'estudiar i investigar temes de la vida social i cultural lleonesa. La seua sèu social es trobava en la Calle Carretera Pandorado 39, en un local corresponent fins fa poc en la ya tancada Llibreria Filandón, propietat de Xosepe Vega.

Orígens

Este colectiu cultural pren el relleu d'una atra associació de nom casi idèntic cridat Facendera pola Llingua, que va sorgir en 1994 de la mà d'Héctor García Gil, sent rellevat en el càrrec pel propi Xosepe Vega actual portaveu de l'associació.

Raó de ser

Facendera pola Llengua realisa tasques de reivindicació en l'objectiu de construir una consciència social majoritària en favor de la defensa i promoció del asturleonés. El seu major interés és evitar vore vulnerats els drets llingüístics i retallades les seues possibilitats de promoció social per la falta de reconeiximent i de protecció per part de les institucions. De la mateixa manera que atres associacions per la recuperació de l'idioma, Facendera creu que el lleonés, asturià i mirandés són la mateixa llengua, motiu pel qual aposta per la denominació de "asturleonés" per a denominar-els conjuntament.

Activitats

Com a associació ha firmat en 2010, conjuntament en atres associacions culturals que defenen el asturleonés com Furmientu, La Caleya, Faceira, El Teixu, Rede pal Estudiu i Defensa de la Llengua Asturllionesa o Associació Cultural Documentació i Estudi del Rebollar, solicitant actuacions en favor de l'asturleonés a la Junta de Castella i Lleó, demanant que es complixca l'artícul 5.2 de l'Estatut d'Autonomia.

Reivindicacions

En octubre de l'any 2005 Facendera i les associacions culturals Furmientu i Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana emeten un comunicat conjunt en el que demanen, atenent al debat de la reforma estatutària en Astúries i en Castella i Lleó, responsabilitat als representants polítics per a conseguir el màxim grau possible de protecció, estatus jurídic i normalisació de l'idioma. En eixe sentit estes associacions entenen que és interessant l'us d'un terme comú per a referir-se a l'idioma que, en llínea en la realitat sociopolítica de León i Zamora, no creu confusió davant les institucions espanyoles i europees, i deixe clar que s'està parlant de la mateixa llengua que la que es menciona en l'Estatut d'Autonomia d'Astúries.

Enllaços externs

• ^{[enllaç trencat]}

Vore també

• Xosepe Vega
• Idioma lleonés
• Furmientu
• La Caleya
• Junta per la Defensa de la Llengua Asturiana
• El Toralín
• El Fueyu