Aspidorhynchus

Aspidorhynchus

Aspidorhynchus és un gènero extint de peix actinopterigio que va existir durant els periodos Jurásico i Cretácico. S'han trobat els seus fòssils en Europa i l'Antàrtida.

Restauració

Descripció

Aspidorhynchus era un peix esvelt i un nadador ràpit, d'uns 60 cm de llongitut. Posseïa dents alineades a lo llarc de les seues mandíbules allargades. També tenia escamas pesades i una coa simètrica. El maxilar era més llarga que la mandíbula, terminant en un pico sense dents. Encara que superficialment se semble als actuals Lepisosteus, el seu parent viu més propenc és la Amia calba.

Ecologia

El contingut intestinal trobat en els fòssils mostren evidències de que principalment menjaven peix, encara que es coneix un en el contingut intestinal del qual es troba material pertanyent al reptil Homoeosaurus.

Fossil WDC CSG 255, inclou un Rhamphorhynchus en un peix Leptolepides atrapat en el seu faringe i atrapat en les fauces d'un Aspidorhynchus

Els fòssils de Rhamphorhynchus solen trobar-se en les mateixes formacions de calcàrea que Aspidorhynchus. S'ha trobat un fòssil en el que un Aspidorhynchus travessava en les seues mandíbules les ales d'un d'estos pterosaurios. El Rhamphorhynchus tenia ademés un chicotet peix, possiblement un Leptolepides, en la seua gola, per lo que es considera que el fòssil (WDC CSG 255), pot representar dos nivells de depredación. Una descripció del 2012 del fòssil va propondre que el Rhamphorhynchus havia capturat un Leptolepides mentres volava baix sobre una massa d'aigua. Mentres el Leptolepides era engolgut, un gran Aspidorhynchus li hauria atacat des de baix de l'aigua, perforant-li la membrana de l'ala esquerra en el seu pico. Les dents del hocico del peix varen quedar atrapats en el teixit fibroso de dita membrana. El Rhamphorhynchus es fosilizó en una posició distorsionada pels esforços realisats pel Aspidorhynchus per a lliberar-se. La trobada va resultar mortal per a abdós animals en afonar-se els dos en les capes d'aigua més profundes i anóxicas.