Asipu
En l'antiga Mesopotamia, asipu (també āšipu o mašmašo) és el nom que rebien els estudiosos i professionals del diagnòstic i tractament de les malalties en la vall Tigris-Éufrates de Mesopotamia (actual Iraq) al voltant del 3200 a. C. Alguns han descrit asipu com a experts en "màgia blanca".[1] La gent creïa que les malalties que sofrien els humans eren obra de deus i dimonis. Per esta raó, ademés dels meges, recorren als exorcistas. En eixe moment, les idees de la ciència, la religió i la bruixeria estaven estretament entrellaçades i formaven una base de asiputu, la pràctica utilisada per asipu per a combatre la fetilleria[2] i curar malalties.[3] El asipu va estudiar auguris i síntomes per a formular una predicció del futur per a un subjecte i després va realisar rituals apotropaicos en un intent de canviar el destí desfavorable.[4]
Les tasques de la lluita contra les malalties i la bruixeria varen ser preses per asiputu. Asipu va dirigir el tractament mèdic en la cort asiria, a on varen predir el curs de la malaltia a partir dels signes observats en el cos del pacient i varen oferir conjurs i una atra màgia, aixina com els remeis indicats pel diagnòstic.[5]
Asipu va visitar les cases de les persones malaltes i se li va encomanar la tasca de predir el futur del pacient (per eixemple, ell viurà o ella morirà) i també per a completar els detalls sobre els síntomes que els pacients poden haver ignorat o omés.[6] El propòsit de la visita va ser identificar al remitent diví de la malaltia en funció dels síntomes d'una dolència específica.[7]
Asipu també va actuar com a assessor en decisions arriscades, incertes i difícils. Asiputu era inusual en eixe periodo de l'història perque Asipu no pretenia prevore el futur, sino que s'acostava a la construcció de consells a través d'un procés repetible i constant d'identificació de dimensions importants del problema, considerant alternatives i recopilant senyes (èxit o fracàs; guany o pèrdua). La pràctica era similar a la moderna metodologia equilibrada en la gestió del risc de perills a on les alternatives es marcaven en signes positius o negatius, depenent de la favorabilitat.
Atres llectures
[editar | editar còdic]- Clifton D. Bryant; Dennis L. Peck (2006). 21st century sociology: a reference handbook. SAGE Publications. ISBN 1-41-291608-9.
- Rüdiger Trimpop (1994). The psychology of risk taking behavior Elsevier. ISBN 0-444-89961-8
- Daniel M. Kammen; David M. Hassenzahl (2001). Should we risk it?: exploring environmental, health, and technological problem solving (2nd ed.). Princeton University Press. ISBN 0-691-07457-7
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Kuiper, Kathleen (2010). Mesopotamia: The World's Earliest Civilization, The Rosen Publishing Group,, pp. 178. ISBN 1615301127.
- ↑ Abusch, Tzvi. Mesopotamian Witchcraft: Towards a History and Understanding of Babylonian Witchcraft Beliefs and Literature, pp. 56.
- ↑ Brown, Michael (1995). Israel's Divine Healer, Zondervan, pp. 42.
- ↑ Launderville, Dona-li (2010). Celibacy in the Ancient World: Its Ideal and Practice in Pre-Hellenistic Israel, Mesopotamia, and Greece, Liturgical Press, pp. 482. ISBN 978-0-8146-5734-8.
- ↑ Oppenheim, Leo (1977). Ancient Mesopotamia: Portrait of a Dead Civilization, University of Chicago Press, pp. 304. ISBN 0226631877.
- ↑ Horstmanshoff, Herman. Magic And Rationality In Ancient Near Eastern And Graeco-roman Medicine, 2004, pp. 39.
- ↑ Horstmanshoff, Herman (2004). Magic And Rationality In Ancient Near Eastern And Graeco-roman Medicine, pp. 99.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Asipu» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.