Ashtar (extraterrestre)
Ashtar (també conegut com Ashtar Sheran) és el nom donat a un ser extraterrestre o a un grup de sers en els quals un número de persones afirmen haver-se canalisat. George Van Tassel, un ciutadà nortamericà, afirma ser el primer en haver rebut un mensage en l'any 1952, provinent de Ashtar. Des de llavors, moltes asserció sobre Ashtar han aparegut en distints contexts. El moviment Ashtar està estudiat per acadèmics com una forma prominent de religió alienígena.


Van Tassel
Brenda Denzler observa que "a la llarga, provablement la persona més important per a la propagació i perpetuació del moviment dels contactats va ser George Van Tassel".[1] En 1947, Van Tassel es va mudar a Giant Roc, propenc Landers en el Desert de Mojave, Califòrnia, a on va establir un gran centre ovni. Este es va convertir en el centre de reunions ovni més conegut i exitós del seu temps.[2][3][4]
Com un dels pares fundadors de les ufologies modernes en àmbits religiosos, Van Tassel també va crear un dels grups ovni sense lloc a dubtes més prominent dels Estats Units entre la segona mitat de la década de 1940 i la primera mitat de la década de 1950, encara que hui en dia ya no és tan influent o conegut.[5] Ací va ser a on va escomençar el "Ministeri de Saber Universal" en l'any 1953, com a resultat de la fusió de dos grups organisats per Van Tassel en Giant Roc durant la segona mitat de la década de 1940. L'organisació investigava i instigava les arts de sanació, pero el seu principal enfocament va ser recolectar i analisar fenomens ovni i entrevistar "contactats". Per l'interés dels mijos de televisió i ràdio, George Van Tassel es va convertir en el gestor de contactats més famós del món i inclús la seua fama li va donar un cert estatus de celebritat durant la década de 1950.[6]
En 1952, Van Tassel va afirmar rebre mensages per mig de comunicació telepática provinent d'un ser extraterrestre interdimensional cridat "Ashtar".[7][8][9] Este ser es va convertir en la "primera superestrella metafísica de l'era del platillo volador". Van Tassel també va interpretar la Bíblia en térmens de que l'evolució humana va tindre intervenció extraterrestre i també va afirmar que Jesús era un ser provinent de l'espai. El Ministeri de Saber Universal va ensenyar que tots els humans tenen el poder de conectar-se en la "Ment Universal de Deu", lo que facilita el progrés evolutiu aixina com va ser ejemplificado per Jesús i Ashtar. Van Tassel també afirma que en accedir a la Ment Universal podia rebre mensages, no solament de Ashtar, sino de persones fallides, com Nikola Tesla. De Tesla va afirmar haver rebut instruccions per a construir la màquina Integratron, la qual podia concedir longevitat i accedir a coneiximent tant del passat com del futur.[10][11]
A pesar de que el seu supost método de comunicació en inteligències extraterrestres s'assemblava a lo que es coneix comunament com "canalisació", Van Tassel assegurava haver establit una nova forma de comunicació telepática en estes "fonts", utilisant un mètoto que incloïa tant habilitats intrínseques dels sers humans com l'ús d'una suposta tecnologia alvançada d'orige alienígena, en lloc dels métodos més tradicionalment religiosos, absents de tecnologia, en un enfocament basat en el mig espiritual utilisat per varis canalizadores de l'época. Van Tassel va mantindre que el mètoto que ell utilisava no era una activitat paranormal o metafísica, pero que sí requeria estar "en resonància" en els mensages enviats.
Convencions espacials de Giant Roc
Van Tassel va mantindre sessions de canalisació semanals en Giant Roc en les quals la gent podia "fer preguntes" i "canalisar respostes" dels extraterrestres. Segons Jerome Clark, estes juntes varen reunir a la subcultura dels contactats, la qual en eixe llavors estava escampada i desorganisada, en un moviment reconeixible en giner de l'any 1952. Açò va dur a la creació de la Convenció de Naus Espacials de Giant Roc, organisada per Van Tassel i realisada anualment, la qual va escomençar en la primavera de 1953 i es va portar a terme per atres 24 anys. Va marcar la fita més important de Van Tassel en l'història ovni. En 1959, varen assistir fins a 11.000 persones a estes convencions en la finalitat d'escoltar mensages canalisats supostament provinents de l'espai.[4][12] La majoria dels contactats de major renom atenien a estes convencions com a oradors i canalizadores.[13] Melton declara que casi tots els contactats de la década de 1950 es varen involucrar en les dos estructures ecuméniques fundades ya siga per Van Tassel o per Gabriel Green.[14] La majoria dels primers mensages que Van Tassel afirma haver rebut de Ashtar varen ser presentats al públic en estos events.
Vore també
Bibliografia
- Benefiel, Bruce (2012), Zendor the Contrarien, Be The Dream Publishing, ISBN 978-1490501307
- Clark, Jerome "The Odyssey of Sister Thedra" in Tumminia, Diana G. (ed.) Alien Worlds: social and religious dimensions of extraterrestrial contact (2007), Syracuse University Press, ISBN 978-0-8156-0858-5, Chapter 2, pp 25–41
- Denzler, Brenda (2001), The lure of the edge, Berkeley: University of California Press, ISBN 978-0-520-22432-2
- Ellwood, Robert S., "UFO Religious Movements", in Miller, Timothy (ed.)(1995) America’s Alternative Religions, State University of New York Press, ISBN 0791423980, Chapter 41, pp 393–40.
- Flaherty, Robert Pearson, "UFVos, ETs and the millennial imagination" in Catherine Wessinger (ed.), The Oxford handbook of millennialism (2011), ISBN 978-0195301052, Oxford University Press, Chapter 30, pp568–587
- Grünschloss, Andreas, "Waiting for the 'big beam': UFO religions and 'ufological' themes" in Lewis, James R, ed. (2004), "Chapter 8", The Oxford handbook of new religious movements, Oxford, pp. 419–444, ISBN 978-0-19-514986-9
- Grünschloss, Andreas, “Ufology and UFO-related movements” in Partridge, Christopher, (2004), Encyclopedia of new religions: new religious movements, sects and alternative spiritualities, Oxford University Press, ISBN 978-0-19-522042-1, p372-376
- Helland, Christopher, "From Extraterrestrials To Ultraterrestrials: The Evolution of the Concept of Ashtar" in Partridge, Christopher Hugh, ed. (2003), "Chapter 8", UFO Religions, Routledge, pp. 162–178, ISBN 978-0-415-26324-5
- Helland, Christopher, “Ashtar Command” in Lewis, James R. (ed.) (2000), UFVos and popular culture: an encyclopedia of contemporary myth, ABC-CLIO Inc, ISBN 1-57607-265-7, pp. 37-40.
- Helland, Christopher “The Ashtar Command” in Lewis, James R. (ed.) (2003) Encyclopedic sourcebook of UFO religions, Prometheus Books, ISBN 978-1-57392-964-6, "Appendix 5" pp497–518
- Lewis, James R. (2003) Legitimating new religions, Rutgers University Press, ISBN 0-8135-3323-6
- Melton, J Gordon, (ed.) Encyclopedia of American Religion 7th edition (2002) ISBN 978-0787663841.
- Partridge, Christopher, "Understanding UFO religions and abduction spiritualities" in Partridge, Christopher Hugh, ed. (2003), "Chapter 1", UFO Religions, Routledge, pp. 3–44, ISBN 978-0-415-26324-5.
- Partridge, Christopher (2005), The re-enchantment of the West, volume 2: alternative spiritualities, sacralization, popular culture and occulture, ISBN 0-567-04123-9.
- Reece, Gregory (2007), UFO religió: inside flying saucer cults and culture, New York: I.B. Tauris, pp. 132–140, ISBN 978-1-84511-451-0
- Tumminia, Diana G. (ed.) Alien Worlds: social and religious dimensions of extraterrestrial contact (2007), Syracuse University Press, ISBN 978-0-8156-0858-5
- Wójcik, Daniel (1997), The end of the world as we know it, New York University Press, ISBN 978-0-8147-9283-4
Referències
- ↑ Denzler, Brenda (2001) p43
- ↑ Helland, Christopher (2003) p162
- ↑ Denzler, Brenda (2001) pp43-4
- ↑ 4,0 4,1 Ellwood, Robert S. (1995) p395
- ↑ Grunschloss, Andreas (2004) p422
- ↑ Helland, Christopher (2003) pp162-3
- ↑ Helland, Christopher (2003) p163
- ↑ Flaherty, Robert Pearson (2011) p592
- ↑ Clark, Jerome (2007) p26
- ↑ Helland, Christopher (2003) pp 167-8
- ↑ Reece, Gregory L (2007) p132
- ↑ Helland, Christopher (2000) p38
- ↑ Helland, Christopher (2003) pp 163-4
- ↑ Melton, J. Gordon (2002) p798
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ashtar (extraterrestre)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.