Ascoli Satriano és una vila i comune (municipi) de la Província de Foggia, en la regió suroriental d'Itàlia de la Pulla.

Història

Ascoli (coneguda com Asculum Appulum) va ser una ciutat de la tribu iliria dels daunios, que varen poblar la zona des del IX Al IV pertanyen els cridats mármoles de Ascoli Satriano d'un important jaciment arqueològic.

En les seues afores varen tindre lloc dos importants derrotes de la República Romana (vore la batalla de Asculum de 279 a. C. guanyada "pírricamente" per Pirro de Epiro[1] i la batalla de Asculum de 209 a. C., guanyada per Aníbal.[2] Poc despuix del final de la guerra Social a mitan del I, el dictador Lucio Cornelio Sila va erigir la colónia militar Firmana en les rodalies de Ascoli, lo que va contribuir a el seu romanisació.

A mitan del IX va ser incendiada pels sarraíns. En el X va ser erigida com a sèu episcopal de la diócesis de Ascoli Satriano, quan el seu territori pertanyia al Catapanato de Itàlia bizantí. En 1040, els seus ciutadans es varen rebelar contra l'autoritat del catapán Nicéforo Dukiano i ho varen assessinar.

Cap a 1530 es convertix en feudo del capità espanyol Antonio de Leyva, i finalment els Marulli varen ser titulats "ducs de Ascoli".

Construccions principales

La catedral románica-gótica (XII) L'iglésia de Sant Joan Batista (XII) L'iglésia de La Incoronata (XV)

Demografia

Evolució demogràfica
Any 1861 1871 1881 1901 1911 1921 1931 1936 1951 1961 1971 1981 1991 2001
Població 5651 5611 7859 7932 9701 9541 9961 8421 11 761 11 966 8401 7240 6842 6373
Font ISTAT - Elaboració gràfica de Wikipedia

Notas y referencias

  1. ↑ Informació sobre esta guerra pot trobar-se en el llibre Vidas paralelas de Plutarc (Pyrrus 2 1), Polibio, Dionisio de Halicarnaso (XX 1--3) i Tit Livi.
  2. ↑ Informació sobre esta guerra pot trobar-se en Tito Livio. «XXVII, 12, 14», Ab Urbe condita libri, (en anglés). Consultat el 5 de febrer de 2021.

Más informació

http://it.wikipedia.org/wiki/ascoli_satriano

Enllaços externs

Una antiga vila romana en Faragola (Ascoli Satriano),



Referències