Anar al contingut

Ascocoryne sarcoides

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Ascocoryne sarcoides.jpg
Ascocoryne sarcoides (Ascocoryne sarcoides)


Ascocoryne sarcoides és una espècie de fongo de la família Helotiaceae. El nom de l'espècie deriva del grec sarkodes (carnoso). Anteriorment coneguda com Coryne sarcoides, la seua història taxonómica s'ha complicat pel fet de que pot adoptar formes tant sexuals com asexuals. Conegut coloquialment com a gotes de gelatina[1] o disc de gelatina púrpura,[2] este fongo comú apareix com una massa gelatinosa de discs de color rosáceo o púrpura. Distribuït àmpliament en Norteamérica, Eurasia i Oceania.[3] A. sarcoides és un fongo sapróbico i creix en arracades en els troncs i branques d'una varietat de fustes mortes. Els estudis de camp sugerixen que la colonisació per A. sarcoides del duramen del avet negre conferix certa resistència a l'infecció posterior per fongos causants de podrimenta. A. sarcoides conté el compost antibiòtic ascocorynina, que en laboratori ha demostrat inhibir el creiximent de vàries bactèries grampositivas.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

L'història taxonómica d'este fongo s'ha vist complicada pel fet de que el seu cicle de vida permet tant una forma imperfecta (que produïx espores asexuals o conidios) com a perfecta (que produïx espores sexuals); en vàries ocasions, els autors han assignat noms a una o una atra forma, pero estos noms han estat a sovint en desacort en les regles acceptades de nomenclatura fúngica. Va ser descrita originalment en 1781 pel científic holandés Nikolaus Joseph von Jacquin com Lichen sarcoides.[4] Christian Hendrik Persoon la va cridar Peziza sarcoides en 1801. Elias Magnus Fries, en la seua publicació de 1822 Systema Mycologicum,[5] va descriure l'estat imperfecte del fongo en el nom de Tremella sarcoides. El nom del gènero Coryne va ser utilisat per primera volta en 1851 per Bonorden, que va propondre Coryne sarcoides per a l'estat imperfecte; en 1865 els germans Tulasne (Charles i Louis René) varen utilisar Coryne per a referir-se tant a la forma perfecta com a l'imperfecta. Va ser designada espècie tipo del gènero en una publicació de Clements i Shear de 1931.


Vàries décades més vesprada es va fer evident que el nom Coryne sarcoides violava les convencions de nomenclatura impostes pels taxónomos de fongos-específicament, l'espècie va ser nomenada per l'estat imperfecte, per lo que en 1967, Groves i Wilson varen propondre el nou nom de gènero Ascocoryne per a donar cabuda a l'estat perfecte.[6] L'estat conidial d'este fongo és Coryne dubia Persoon ex S.F. Gray (sinònim de Pirobasidium sarcoides von Hoehnel).[7] El epítet específic procedix del grec i significa «carnoso, semblat a la carn», de σάρξ (sarx, sarc- en els composts), «carn», i la terminació adjectival comuna -οειδής (-oeides), «semblat, similar».[8]

Descripció

[editar | editar còdic]

Este fongo es caracterisa per tindre un cos fructífer (tècnicament un apotecio) de color rosa púrpura i consistència més o menys gelatinosa. Els apotecios, que solen tindre de 0,5 a 1,5 centímetros de diàmetro, comencen en una forma aproximadament esfèrica, i en el temps es aplanan fins a adquirir una forma poc profunda de copa en una vora ondulada i una superfície superior plana. La superfície inferior pot estar coberta de menudes partícules (granular) i els apotecios estan adherits directament a la superfície de creiximent (sésiles) o tenen un talle rudimentari.[9] Els apotecios van acompanyats d'una forma conidial, a on es generen les espores no sexuals. La forma conidial consistix en esporodoquios, una massa de cos fructífer asexual en forma de coixí formada per conidióforos curts (tallos especialisats que porten conidios). Els esporodoquios són similars en color i consistència als apotecios pero molt variables en forma, normalment en forma de garrot, cullera o llengua, i porten conidios diminuts, cilíndrics, rectes o curvats.[6] A mida que el fongo madura i els apotecios s'engrandixen i pressionen uns contra uns atres, els apotecios s'unixen per a formar una massa gelatinosa i irregular.[10] La carn, similar a l'apariència del fongo, és de color rosa púrpura i gelatinosa. L'olor i el sabor de A. sarcoides no són característics.[9] Ascocoryne sarcoides no es considera comestible.[9]

Característiques microscòpiques

[editar | editar còdic]

Les espores són translúcidas (hialinas), planes, tenen forma elipsoide, en unes dimensions de 12-16 per 3-5 μm. Les espores contenen una o dos gotetes d'oli. La chafada de l'espora és blanca.[11] La forma imperfecta (conidial) del fongo produïx espores planes, hialinas, de 3-3,5 per 1-2 μm.[12] Els oixos (cèlules sexuals portadores d'espores) tenen forma cilíndrica, en dimensions de 115-125 per 8-10 μm. Les paráfisis (cèlules filamentosas estèrils intercaladas entre els oixos) són cilíndriques en puntes llaugerament unflades i poques ramificacions.[9]

Espècies similars

[editar | editar còdic]

Ascocoryne cylichnium, una atra espècie menuda i gelatinosa de color violeta, té apotecios que solen tindre forma de copa i espores més grans (20-24 per 5,5-6 μm).[9] Per la seua semblança en els fongos gelatinosos, A. sarcoides s'ha confòs en les espècies de basidiomicetos Auricularia auricula i Tremella foliacea. T. foliacea és més gran, marró i d'aspecte frondós. A. auricula també és més gran, típicament marró, té forma de disc o orella i la superfície inferior és estriada. Microscópicamente, Tremella foliacea i A. auricula es distinguixen fàcilment de A. sarcoides per la presència de basidios (en lloc d'oixos).[12]

Atres espècies similars són Bulgària inquinans i Exidia glandulosa,[13] i algunes del gènero Pachyella (que solen produir discs més obscurs, amples i plans).[11]

Hàbitat i distribució

[editar | editar còdic]

Esta espècie té una àmplia distribució en zones boscoses de Norteamérica i Europa. És un fongo sapróbico que obté els nutrients de la matèria orgànica en descomposició, per lo que sol créixer en tocones i troncs d'arbres caducifolios caiguts. No obstant, també es troba en diversos arbres vius. Per eixemple, en Europa s'ha trobat en els brots de piceas vives (Picea abies) en Finlàndia,[14] França,[15] Gran Bretanya,[16] Noruega,[17] i Alemània.[18]


Atres llocs de recolecció inclouen Austràlia,[19] Chile,[20] China,[21] Cuba,[22] Islàndia,[23] Coreja,[24] i Taiwan.[25] En Hawái, creix en troncs d'arbres caiguts de Cibotium[26] i Aleurites.[27] A. sarcoides apareix en major freqüència a finals de l'estiu i en autumne.[9]

Funció en la descomposició dels arbres

[editar | editar còdic]

Varis estudis de camp realisats en la regió dels boscs boreales del nort d'Ontario (Canadà) varen mostrar que A. sarcoides s'associava en freqüència a varis arbres de full caduc i coníferes que havien segut afectats per la malaltia fúngica coneguda com a podrimenta del cor; este descobriment es va considerar inusual, ya que se sap que la majoria de les infeccions fúngicas dels arbres estan causades per basidiomicetos, no per ascomicetos.[28][29][30][31] En el cas de l'avet negre (Picea mariana), espècie arbòrea de gran valor comercial, es va determinar que la colonisació prèvia per A. sarcoides reduïx l'incidència d'infeccions posteriors per fongos patógenos comuns, com Fomes pini i Scytinostroma galactina. Ademés, A. sarcoides pot existir en la fusta sense efectes nocius apreciables en el hospedador.[28] Més vesprada es va demostrar que existia una relació similar en els pins piñoneros (espècie Pinus banksiana), en els que A. sarcoides inhibia Peniophora pseudopini, pero tenia poc efecte en el creiximent posterior de Fomes pini.[32] L'estudi també va demostrar que A. sarcoides s'aïlla en major freqüència de fusta defectuosa a mida que aumenta l'edat de l'arbre (els arbres examinats en l'estudi tenien més de 80 anys), i que pot infectar tant duramen no infectat com a fusta prèviament descomposta; en este últim cas sol coexistir en el fongo causal.

Investigació

[editar | editar còdic]

Composts bioactivos

[editar | editar còdic]

Les terfenilquinonas són composts químics àmpliament distribuïts entre els fongos. S'ha demostrat que Ascocoryne sarcoides conté una terfenilquinona denominada ascocorynina, un derivat químic del compost benzoquinona. Este pigment, en solució alcalina, adquirix un color violeta obscur, similar al dels cossos fructífers del fongo. La ascocorynina té una activitat antibiótica moderada, i s'ha demostrat en proves de laboratori que inhibix el creiximent de vàries bactèries grampositivas, entre elles el Bacillus stearothermophilus, un organisme àmpliament distribuït que deteriora els aliments; no obstant, no té cap efecte sobre el creiximent de bactèries gramnegativas, ni tampoc té activitat antifúngica.[7]

Composts orgànics volàtils

[editar | editar còdic]

En 2008, es va observar que un aïllat de A. sarcoides produïa una série de volàtils que incloïen alcohols de 6 a 9 #carbono, cetones i alcanos.[33] Esta mescla es va denominar «micodiésel» per la seua similitut en algunes mescles de combustible existents. Els investigadors han sugerit que açò, combinat en la seua capacitat per a digerir la celulosa, ho convertixen en una font potencial de biocombustible.[34] L'aïllat es va identificar originalment com Gliocladium roseum, pero la seua taxonomia es va revisar posteriorment a Ascococoryne sarcoides.[35] El seu genoma es secuenció en 2012 en un esforç per determinar la base genètica de la producció d'estos volàtils.[36]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Internet Archive (1985). [1], Cambridge, Mass. : Belknap Press of Harvard University Press. ISBN 978-0-674-20511-6.
  2. ↑ «Purple Jellydisc - Ascocoryne sarcoides | Wild About Britain». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 3 de decembre de 2008. Consultat el 2025-05-19.
  3. ↑ «FungiFlip».Hobart: University of Tasmania Biological Sciences.
  4. ↑ «Miscellanea austríaca ad botanicum, chemiam et historiam naturalem spectantia».Vol. 2.
  5. ↑ «"New Zealand Fungi Names Databases - Fries, I.M. 1822: Systema Mycologicum. 2(1). Ex Officina Berlingiana"».NZFUNGI - New Zealand Fungi (and Bactèria). Landcare Research.
  6. ↑ 6,0 6,1 «"The nomenclatural status of Coryne".».Taxon..doi:10.2307/1217104.
  7. ↑ 7,0 7,1 «"Ascorynin, a terphenylquinone from Ascocoryne sarcoides".».Phytochemistry.doi:10.1016/0031-9422(80)85069-2.
  8. ↑ «Botanical Latin (2nd annot. and rev. ed.).».Newton Abbot: David & Charles.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 «The Encyclopedia of Fungi of Britain and Europe».London: Frances Lincoln.
  10. ↑ «Wood decay fungi». mushroomexpert.com. Consultat el 2025-05-19.
  11. ↑ 11,0 11,1 «Mushrooms of North America.».Knopf.
  12. ↑ 12,0 12,1 «Califòrnia Fungi: Ascocoryne sarcoides». www.mykoweb.com. Consultat el 2025-05-19.
  13. ↑ «Field Guide to Mushrooms of Western North America.».University of Califòrnia Press.
  14. ↑ «"Decay of spruce (Picea abies [L.] Karst.) in the Aland Islands".».Acta Forestalia Fennica.
  15. ↑ «Microflore interne dones tissus ligneux de l'épicéa commun sur pied».Annales dones Sciences Forestières.33(4)
    199–219.ISSN 0003-4312.doi:10.1051/forest/19760402.Consultat el 2025-05-19.
  16. ↑ «"Some recent observations on decay of conifers associated with extraction damage, and on butt rot caused by Polyporus sehweinitzii and Sparassis crispa"».Quarterly Journal of Forestry.
  17. ↑ «"Microflora of sound-looking wood in Picea abies stems".».European Journal of Forest Pathology..doi:10.1111/j.1439-0329.1979.tb00693.x.
  18. ↑ «"Ausmaß und Ursache der Kernfäule in einer Fichtenprobefläche in Reinhausen (Niedersachsen)".».Forstwiss. CBL.doi:10.1007/BF02735875.
  19. ↑ «A Field Companion to Australian Fungi.».Fitzroy, Vic., Austràlia: Five Mile Press.
  20. ↑ «An endophytic Gliocladium sp. of Eucryphia cordifolia producing selective volatile antimicrobial compounds.».Plant Science.
  21. ↑ «"Discomycetes of tropical China. VI. Additional species from Guangxi"».Fungal Diversity.
  22. ↑ «"Some inoperculate Discomycetes of Tropical America".».Kew Bulletin..doi:10.2307/4114399.
  23. ↑ «"Notes on Ascomycetes. II. Discomycetes"».Acta Botanica Islandica.
  24. ↑ «"Higher fungal flora of Jeju-do (3): Unrecorded fungi (Ascomycota)"».Mycobiology (Meeting abstract).
  25. ↑ «"Notes on Taiwan discomycetes. Part I: Pezizales and Helotiales".».Tawainia..
  26. ↑ «"Notes on fungi on Hawaiian tree ferns".».Mycotaxon.
  27. ↑ «"New records of Hawaiian discomycetes".».Mycologia.doi:10.2307/3754484.
  28. ↑ 28,0 28,1 «"Heart rot of black spruce in Ontario. I. Stem rot, hidden rot, and management considerations"».Canadian Journal of Forest Research.doi:10.1139/x73-014.
  29. ↑ «"Ascocoryne sarcoides (Jacq. ex Gray) Groves and Wilson and its association with decay of conifers"».Fonds Rech. For. Univ. Laval..
  30. ↑ «"Heart rot of black spruce in Ontario. 2. Mycoflora in defective and normal wood of living trees"».Canadian Journal of Botany.doi:10.1139/b73-173.
  31. ↑ «"The microbiological condition of wood of living balsam fir and black spruce in Quebec"».Canadian Journal of Botany..doi:10.1139/b67-104.
  32. ↑ «"Heart rot of Jack Pine in Ontario. IV. Heartwood-inhabiting fungi, their entry and interactions with living tree"».Canadian Journal of Forest Research.doi:10.1139/x75-097.
  33. ↑ «The production of myco-dièsel hydrocarbons and their derivatives by the endophytic fungus Gliocladium roseum (NRRL 50072)».Microbiology.154(11)
    3319–3328.ISSN 1465-2080.doi:10.1099/mic.0.2008/022186-0.Consultat el 2025-05-19.
  34. ↑ «"Fungus 'manufactures dièsel'».Press Association.
  35. ↑ «Volatile organic compound production by organisms in the genus Ascocoryne and a re-evaluation of myco-dièsel production by NRRL 50072».Microbiology (Reading, England).156(Pt 12)
    3814–3829.ISSN 1465-2080.doi:10.1099/mic.0.041327-0.Consultat el 2025-05-19.
  36. ↑ «Genomic analysis of the hydrocarbon-producing, cellulolytic, endophytic fungus Ascocoryne sarcoides».PLoS genetics.8(3)
    i1002558.ISSN 1553-7404.doi:10.1371/journal.pgen.1002558.Consultat el 2025-05-19.


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ascocoryne_sarcoides&oldid=636593»