Ascens traslacional

El ascens traslacional és la millora de l'eficiència del rotor d'un helicòpter que es conseguix gràcies al vol direccional. La translació és la conversió del vol estacionario al vol cap a avant.^[1]^{: Plantilla:R/where} A mida que l'aire sense destorbament entra en el sistema rotor de forma horisontal, les turbulències i els vórtices creats pel vol estacionario queden arrere i el fluix d'aire es torna més horisontal. L'eficiència del sistema rotor en vol estacionario millora considerablement en cada nuc de velocitat aérea guanyat pel moviment horisontal de l'aeronau o la velocitat del vent.^[2]^{: Plantilla:R/where}

Efectes

A mida que aumenta la velocitat aerodinàmica cap a davant, l'helicòpter travessa la «elevació traslacional efectiva (ETL)» a uns 16-24 nucs. Açò es coneix com a velocitat ETL.^[1]^{: Plantilla:R/where} Per damunt d'esta velocitat, el sistema rotor supera completament la recirculación dels vórtices antics i comença a funcionar en aire sense destorbament. L'eficiència seguix aumentant en la velocitat fins que s'alcança la millor velocitat d'ascens i es minimisa la resistència. ^[2]^{: Plantilla:R/where}

Solucions

Esta sustentació adicional pot permetre que un helicòpter sobrecarregat ascendixca inclús si és massa pesat per a mantindre's en vol estacionario en efecte solc. L'envolament encara pot conseguir-se si l'helicòpter té una pista recta lo suficientment llarga com per a realisar un «envolament en carrera», en el que el pilot accelera l'helicòpter sobre el sol en el tren d'aterrisage fins a alcançar la velocitat de sustentació traslacional i l'aeronau comença a ascendir. Açò es descriu en el llibre de Robert Mason Chickenhawk.

Durant la transició del vol estacionario al vol cap a avant, la diferència en la sustentació a lo llarc del disc del rotor provoca una diferència en la resistència, lo que dona lloc a una vibració notable entre aproximadament 10 i 20 nucs.^[1]^{: Plantilla:R/where}

A mida que aumenta la velocitat i la sustentació traslacional es fa més efectiva, l'helicòpter tendirà a elevar-se i a girar cap a la dreta o cap a l'esquerra (depenent de la direcció de rotació del rotor principal), per la disimetría de la sustentació, la precisió giroscòpica i l'efecte de fluix travesser. El pilot deu anticipar i corregir estos efectes.^[2]^{: Plantilla:R/where}

L'eficiència del rotor de coa també millora en la velocitat aerodinàmica cap a davant. Açò es coneix com «espente translacional».^[2]^{: Plantilla:R/where}^[3]^{: Plantilla:R/where}

Vore també

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Professional Helicopter Pilot Studies, Lulu.com. ISBN 9780978026905.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 (2012) «2. Aerodinàmica del vol», Helicopter Flying Handbook, Federal Aviation Administration.
↑ «1», Fundamentals of Flight FM 3-04.203, Departament de l'Eixèrcit dels Estats Units, pp. 13,42–43.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Ascenso traslacional» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[Croucher-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 Professional Helicopter Pilot Studies, Lulu.com. ISBN 9780978026905.

[FAA-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 (2012) «2. Aerodinàmica del vol», Helicopter Flying Handbook, Federal Aviation Administration.

[FoF-3] «1», Fundamentals of Flight FM 3-04.203, Departament de l'Eixèrcit dels Estats Units, pp. 13,42–43.

[1]

Plantilla:R/where

[2]

[3]