Disimetría de la sustentació

És el fenomen aerodinàmic que ocorre en els rotors dels helicòpters (també autogiros) quan estos realisen un vol en translació. La força de sustentació en una superfície aerodinàmica vària segons la velocitat del fluix d'aire que lo circunda (també per la densitat i àngul d'incidència), durant el vol estacionario (hover) el fluix d'aire en totes les pala és regular (si es considera vent nul) pero quan l'aeronau comença a moure's, en la secció del rotor que s'enfronta al vent, aumenta el vent relatiu en les pala i en l'atra mitat disminuïx, açò du com a conseqüència una tendència a de aument i disminució se sustentació entre estes dos seccions respectivament, esta tendència és cotrarrestada pel disseny mateix del rotor ya que este conta en articulacions que permeten que en la secció a on les pala que s'enfronten a un fluix d'aire més ràpit (pala que alvança) tendixquen a moure's cap a dalt pero al mateix temps i en forma automàtica el mecanisme del rotor obliga a la pala a disminuir l'àngul d'atac (i per això el d'incidència) i com a conseqüència la sustentació no aumenta, mentres que en la secció a on les pala que s'enfronten el fluix d'aire més llent (pala que retrocedix) estes es mouen cap a avall i l'àngul d'atac aumenta i per això la sustentació no disminuïx, finalment es manté l'equilibri en tot el disc rotor. L'asimetria de sustentació també anomenada sustentació asimètrica o disimetría de sustentació afecta també al rotor de coa (no si és fenestron).

Bibliografia

Aerodinàmica Per a helicòpters, Cap. Ricardo Figuera, tesis public (July 2010)