Anar al contingut

Artemisia herba-alba

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Artemisa herba alba floratrek2013.jpg
Artemisia herba-alba (Artemisia herba-alba)

La ontina[1] o incens de Canàries[1] (Artemisia herba-alba) és una espècie d'arbust del gènero Artemisia, es distribuïx pel Mediterràneu occidental.

Descripció

[editar | editar còdic]

És un arbust de poca altura, en forta olor, en branques freqüentment estovades cap a avall. Les fulls adultes són chicotetes i molt curtes (2-8 mm), 1-2 pinnatisectas. Les bràcteas del involucre estan situades a distints nivells. Capítuls en panícula, empinats, allargats, estrets (1-3 mm) i en flors poc numeroses (3-6) de color groguenc. Involucre d'1,5-2,5 mm de diàmetro. Receptàcul glabro. Bràctees molt escariosas, poc pilosas.[2]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es troba en la regió mediterrànea occidental a on apareix en xaraés secs, tomillarés més o menys nitrófilos, terrenys baldíos.


Propietats

[editar | editar còdic]

Artemisia herba-alba és una bona planta forrajera principalment per les ovellas.[3][4] Esta espècie en la medicina tradicional s'usa com antiséptica, vermífuga i antiespasmódica entre atres propietats.[3] Artemisia herba-alba s'ha utilisat com a remei tradicional per a l'enteritis i varis problemes intestinals pels beduinos del Neguev.[5]

l'oli essencial de A. herba-alba, del Desert de la península del Sinaí, conté principalment eucaliptol i cantitats apreciables de tujonas i uns atres monoterpenos.[3] Davanona, crisantenona i cis- crisantenol s'han trobat en algunes poblacions de A. herba-alba de Marroc[6] i Espanya.[7]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Artemisia herba-alba va ser descrita per Jordán de Asso i publicat en Synopsis Stirpium indigenarum Aragoniae 117. 1779.[8]

Etimologia

Hi ha dos teories en l'etimologia de Artemisia: segons la primera, deu el seu nom a Artemisa, germana bessona d'Apolo i deesa grega de la caça i de les virtuts curativas, especialment dels embaràss i els parts . segons la segona teoria, el gènero va ser otorgat en honor a Artemisia II, germana i dòna de Mausolo, rei de la Caria, 353-352 a. C., que va regnar despuix de la mort del sobirà. En el seu homenage es va erigir el Mausoleu de Halicarnaso, una de les sèt maravelles del món. Era experta en botànica i en medicina.[9]

herba-alba: epítet latino que significa herba blanca.

Sinonímia

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
  2. Artemisia herba-alba en Herbario Virtual
  3. 3,0 3,1 3,2 (1987).«The Antibacterial and Antispasmodic Activity of Artemisia herba alba Asso. II. Examination of Essential Oils from Various Chemotypes».Pharmaceutical Biology.25(2)
    89–96.doi:10.3109/13880208709088133.
  4. (2004).«Interest of Artemisia herba alba asso for the food of cattle in Algerian steppes».Acta botanica gallica.151(2)
    165–172.ISSN 1253-8078.
  5. Friedman J, Yaniv Z, Dafni A, Palewitch D«A preliminary classification of the healing potential of medicinal plants, based on a rational analysis of an ethnopharmacological field survey among Bedouins in the Negev desert, Israel».Journal of Ethnopharmacology.16(2–3)
    275–87.doi:10.1016/0378-8741(86)90094-2.
  6. (1982).«Nouveaux chémotypes d' Artemisia herba-alba».Sci. Aliment..2
    515–527.
  7. (2004).«Composition and infraspecific variability of Artemisia herba-alba from southern Spain».Biochemical Systematics and Ecology.32
    265–77.doi:10.1016/j.bse.2003.09.002.
  8. «Artemisia herba-alba». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 16 d'octubre de 2012.
  9. en Flora de Canàries
  10. Artemisia herba-alba en PlantList

Enllaços externs

[editar | editar còdic]