Artefacte sónico
En la producció de música, o més genèricament de sò, un artefacte sónico (en Portugués: "Arranhão" ou "Risc"), o simplement artefacte, [1] és un efecte sonor accidental o no desijat, resultant de l'edició o la manipulació d'un registre sonor.
Tipos
[editar | editar còdic]
Degut a que sempre existixen restriccions tècniques en la forma en que es pot gravar un sò (en el cas dels sons acústics), o en la que es dissenya (en el cas dels sons sintetisats o processats), a sovint es produïxen alteracions del sò originals. Estos defectes o errors es denominen artefactes (també "artefactes de sò" o "sónicos") i poden ser agradables o desagradables. Segons el tipo del mig de registre utilisat, un artefacte sónico pot ser un artefacte digital, i en alguns casos, és el resultat del procés de compressió de senyes (que no deu confondre's en la compressió de ranc dinàmic, que també pot crear artefactes sónicos).
En ocasions, es generen artefactes sónicos deliberadament per raons creatives. Per eixemple, per a introduir un canvi en el timbre del sò original o per a crear una sensació de context cultural o estilístic. Un eixemple ben conegut és la saturació d'una senyal de guitarra o baix elèctric per a produir un to de guitarra distorsionat i retallat o el cas del baix fuzz.
Els processos d'edició que produïxen artefactes deliberadament, a sovint impliquen experimentació tècnica. Un bon eixemple de la creació delliberada d'artefactes sónicos és l'adició d'esclafits, siseos i crepitaciones a una gravació recent per a que sone com un disc de vinil antic.
El flanger i la distorsió es varen considerar originalment com a artefactes sónicos; pero a mida que va passar el temps es varen convertir en una part valiosa dels métodos de producció de música pop, de manera que s'ha convertit en alguna cosa corrent agregar flanger (una duplicació del sò original en un microrretardo) a les parts de guitarra elèctrica i teclat. Atres artefactes habituals propis de les cintes magnètiques inclouen wow (alteració llenta d'algun paràmetro sonor), flutter (alteració més ràpida),[2] saturació (pèrdua de la nitidea en alcançar-se la màxima intensitat d'un registre), siseo (sons sibilants), soroll i transimpresión (ecos dèbils procedents del propi registre sonor alvançats o retardats).
També es considera un artefacte el soroll superficial audible (siseo, crepitado o esclafits) quan es reproduïx un disc de vinil i es grava en un atre mig, encara que la presència d'estos artefactes en una gravació pot indicar tant que es tracta d'un registre antic, com que s'està davant un "subproducte" d'ínfima calitat. Atres artefactes dels discs de vinil inclouen el rumor del tocadiscos, els tics, la crepitación i el preeco.
Segons el teorema de mostreig de Nyquist-Shannon, un ample de banda de mostreig inadequat crea un artefacte sónico conegut com àlies, i la distorsió resultant del sò es denomina aliasing. Es poden escoltar eixemples de aliasing en els primers sampleres per a manejar música, ya que podien gravar àudio a velocitats de bits i freqüències de mostreig per baix de la velocitat de Nyquist, considerada desijable per alguns músics.[3] El aliasing és una preocupació important en la conversió de senyals d'àudio i video d'analògic a digital.
En la creació de música per ordenador i música electrònica, particularment en la música glitch, s'utilisen programes per a generar artefactes sonors de tot tipo.[4] També són el foc principal de la pràctica denominada circuit de mescla:[5] produir sons a partir de dispositius que no varen ser concebuts en este propòsit pels seus creadors.
Ecografies
[editar | editar còdic]En la tècnica ecográfica el coneiximent de l'orige i la forma de tractar els artefactes és clau per a obtindre imàgens nítides i precises, ya que les alteracions sonores poden alterar considerablement la seua calitat, mermant la seua utilitat especialment en el camp de la medicina. En molts casos, es tracta d'imàgens que apareixen en el monitor d'un equip, pero que no es corresponen en ecos reals. Entre estos efectes, es poden descriure interferències, problemes de refracció i de reforç posterior, ombres acústiques i reverberacions.[6]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española 4. m. En un estudi o en un experiment, factor que pertorba la correcta interpretació del resultat.
- ↑ Peter Utz (2003). Introduction to Àudio, A-R Editions, Inc., pp. 263. ISBN 9780895795120.
- ↑ «I-mu SP-12». VintageSynth.com. Consultat el 2009-12-21.
- ↑ Marijke De Roover (2014). (If everyone is a writer or artist, then) everyone is also an auto mechanic, Lulu.com, pp. 118. ISBN 9781304948113.
- ↑ David P. Maxson (2007). The IBOC Handbook: Understanding HD Ràdio (TM) Technology, CRC Press, pp. 445 de 512. ISBN 9781136033780.
- ↑ J. M. Segura Cabral (1990). Ecografia abdominal, Capitel Editors, pp. 10 de 560. ISBN 9788474870718.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Artefacto sónico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.