Art i anatomia

L'art i l'anatomia durant els últims 500 anys, La ciència de l'anatomia, l'estudi de l'estructura del cos humà, i l'art de l'ilustració anatòmica s'han desenrollat paralelament. Artistes i meges han combinat els seus esforços per a produir representacions visuals dels músculs, ossos, nervis i atres estructures que formen el cos. El principal objectiu d'eixes imàgens ha segut ajudar a ensenyar anatomia als estudiants de medicina, descobrint i explicant el complex conjunt de teixits i òrguens que es troben en el cos, tant viu com a mort. No obstant, la bellea de moltes ilustracions i escultures els donen un atractiu afegitó.

Creències primerenques de l'Anatomia

Fins a la renaixença es creïa que l'anatomia durant els sigles XIV I XVI, l'art anatòmic era pla i esquemàtic, més propenc al mit i a les astrologia que a la realitat. El coneiximent del cos seguia arrelat fermament en les ensenyances antigues, i en ocasions poc precises, del mege grec Galeno (c. 130 – 200).

Quan en la renaixença es va permetre per fi la dissecció dels cossos, algunes persones varen escomençar a qüestionar el llegat de Galeno.

Dissecció a on es mostren els ossos.

Busca del realisme en l'anatomia

Despuix d'Andreas Vesalio, els artistes varen tractar de mostrar el cos disseccionat en realisme per a que s'acostara més a l'anatomia natural, com si encara estiguera viu. Ademés dels suntuosos dibuixos, es varen posar de moda els models de cera. Estos models donaven als estudiants de medicina una visió tridimensional del cos. Pero, a diferència del cos disseccionat, l'escultura no es podria ni tufava, i es podia colorear per a mostrar clarament els músculs i gots sanguíneus