Anar al contingut

Arsinoia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Arsinoea,[1] Arsinoia[2] o Arsínoe[3] (grec antic: Ἀρσινόεια,[4] Ἀρσινοΐα[5] o Ἀρσινόη[6] respectivament) va ser una ciutat del periodo helenístico ubicada en la costa del mar Egeo, prop d'Éfeso, en el territori de l'actual Turquia.

Història

[editar | editar còdic]

El basileos (rei) Lisímaco, un dels diádocos, els generals que varen lluitar per repartir-se l'imperi d'Alejandro Magne, va escomençar a construir la nova ciutat en quan Éfeso pas baix el seu control.[2] Lisímaco va construir les muralles a 2 km a l'est de Éfeso, entorn este del temple de Artemisa, perque els sediment del riu Caístro varen formar pantans a on es va originar una epidèmia de malaria que va matar molta gent. Pero com els efesios no volien traslladar la seua ciutat, el rei la va fer inundar tancant les eixides d'aigua un dia de molta pluja, conseguint obligar-los.[7] Segons pareix, els habitants de Lébedos i Colofó, per lluitar a favor del seu rival, Antígono I Monóftalmos, també varen ser obligats a traslladar-se a l'urbs.[8][9] És possible que el chicotet port de Pígela també desapareguera com a centre autònom i fora absorbit per la nova urbs.[10]

Lisímaco va nomenar este nou emplaçament per a honrar a la seua segona esposa Arsinoe II, segons Salowey, despuix de véncer a Demetrio Poliorcetes en 289-288 a. C.[11] En canvi, Burstein senyala que la data va ser 294 a. C. i agrega que va ser part d'un procés que malnomena «"destrucció" figurativa» que els habitants d'una ciutat eren obligats a integrar-se en una nova. Un cas similar es va viure quinze anys abans, quan Cardia va ser reemplaçada per Lisimaquia. D'esta manera, Lisímaco va conseguir fundar les seues capitals, l'europea (Lisimaquia) i l'asiàtica (Arsinoia).[1]

S'ha especulat en que Lisímaco va poder haver donat a la seua esposa el govern d'Heraclea Póntica, Casandrea i Arsinoea,[12] pero fundar o renombrar una ciutat en honor a una dòna no equivalia a posar-la baix el seu mando.[13] Lo cert és que encara a mitan de el III, la reina apareixia en monedes de mitan del sigle com a deesa de la ciutat,[11] puix les monedes representaven a Artemisa en les traces facials de la reina, sent un dels primers casos documentats d'una dòna divinizada.[14] Segons pareix, despuix de la derrota i mort de Lisímaco en Corupedio, la ciutat va recuperar el seu nom de Éfeso.[9]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Burstein, 1986, p. 20.
  2. 2,0 2,1 Mastrocinque, 1979, p. 52.
  3. Digital Atles of the Roman Empire. Lund University.
  4. Bevan, 1902, p. 119.
  5. Pape, 1870, p. 145.
  6. Talbert, 2000, p. 61.
  7. Estrabón XIV.1.21
  8. Pausanias I.9.7
  9. 9,0 9,1 Pausanias VII.3.4
  10. Savelli, 2018, p. 55.
  11. 11,0 11,1 Salowey, 2004, p. 106.
  12. Lund, 1994, p. 194.
  13. Donnelly Carney, 2000, p. 306 (nota 86).
  14. Van Oppen, Branko. Arsínoe II Filadelfo. World History Enciclopèdia. Traducció anglés-espanyol per Edilsa Sofia Monterrey. Publicat el 3 de febrer de 2020.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Clàssica

[editar | editar còdic]
  • Estrabón. Geografia. Llibre XIV. Versió digitalisada per Perseus, basada en edició i traducció grec antic-anglés per H. C. Hamilton & W. Falconer, Londres: George Bell & Sons, 1903.
  • Pausanias. Descripció de Grècia. Llibres I i VII. Versió digitalisada per Perseus, basada en traducció grec-anglés per W. H. S. Jones & H. A. Ormerod, Cambridge: Harvard University Press, 1918.
  • Bevan, Edwyn Robert (1902). The House of Seleucus (en idioma), Londres: E. Arnold.
  • (1986).The Ancient World.(14)
19-24.
  • (2000) Women and Monarchy in Macedònia (en anglés), Norman: University of Oklahoma Press. ISBN 9780806132129.
  • Mastrocinque, Attilio (1979). La Caria i l'Ionia meridionale in epoca ellenistica (323-188 a.C.) (en italià), Roma: L'Erma vaig donar Bretschneider. ISBN 9788870623604.
  • Lund, Helen S. (1994). Lysimachus: A Study in Early Hellenistic Kingship (en anglés), Londres: Routledge.
  • Pape, Wilhelm (1870). Wörterbuch der griechischen Eigennamen (en alemà), Brunswick: G. Benseler.
  • Salowey, Christina A. (2004). Great Lives from History: Aaron-Lysippus (en anglés), Pasadena: Salem Press. ISBN 9781587651533.
  • Talbert, Richard (2000). Barrington Atles of the Greek and Roman World (en idioma), Princeton: Princeton University Press.


Referències

[editar | editar còdic]