Anar al contingut

Arquitectura virtual

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La arquitectura virtual la definix Gonzalo Vélez com

Aquell univers d'objectes construïts, visualisats, accedits, manipulats tridimensionalment, en propòsit arquitectònic i de permanència en dret propi, en un àmbit digital informàtic que els conferix la seua condició de virtualitat, podent esta ser activada dins o fòra de llínea.

Introducció

[editar | editar còdic]

Per a tindre els preceptes bàsics i comprendre l'incorporació de l'arquitectura en el món de la virtualitat, en el seu concepte més general, l'arquitectura és l'art i tècnica de proyectar i dissenyar edificis, estructures i espais.

El terme arquitectura prové del grec αρχ (arh), el significat del qual és 'cap' 'qui té el mando', i τεκτων (tekton), és dir, 'constructor' o 'carpintero'. Aixina, per als antics grecs l'arquitecte era el cap o director de la construcció i l'arquitectura la tècnica o art de qui realisava el proyecte i dirigia la construcció dels edificis i estructures, ya que la paraula Τεχνη (techne) significa 'saber fer alguna cosa'. D'ella procedixen les paraules tècnica i també tectónico ('constructiu'.)

L'arquitectura comprén la consideració de tot l'ambient físic que rodeja la vida humana: no podem sostraure-nos a ella mentres formem part de la civilisació, perque l'arquitectura és el conjunt de modificacions i alteracions introduïdes en la superfície terrestre a l'objecte de satisfer les necessitats humanes, exceptuant solament el pur desert.

Va manifestar William Morris, fundador del Arts and Crafts en The Prospects of Architecture in Civilization, conferència pronunciada en London Institution el 10 de març de 1881 i recopilada en el llibre On Art and Socialism, publicat en 1947 en Londres.

Arquitectura Virtual

[editar | editar còdic]
Un espai modulat de tal forma que permet al subjecte entrar en ell i habitar-ho, és lo que cridem arquitectura
M.Novak

El concepte d'arquitectura virtual ha evolucionat des de les primeres experiències de l'Arquitectura assistida per computadors en els anys 60, pero ha pres auge des del boom de lo virtual, a finals de el XX, en la Competència Internacional La Casa Virtual celebrada en 1997. En l'actualitat el concepte s'enfoca en l'Arquitectura feta per al ciberespai, aplicant tecnologies de Realitat Virtual, inmersiva o no. Entre els pioners d'esta disciplina, es destaca Marcus Novak, qui en les albors dels 90 va expondre l'ensaig Arquitectura Líquida i a partir d'eixa época es va originar una série de documents afins sobre este tema en Internet. D'esta forma naixen els conceptes de arquitectura líquida (Architetture liquide nel cyberspazio) de la qual sorgixen les idees de virtual i virtualitat per a referir-se a espais intangibles físicament pero completament vivenciales, dins d'un modo controlat com lo és el ciberespai; en referència a l'arquitectura líquida, Novak expressa:

És una arquitectura que respira, pulsa, bota en una forma i cau en una atra. L'arquitectura líquida és un arquitectura la forma de la qual és contingent a l'interés de l'usuari; una arquitectura que s'obri per a acollir-me i es tanca per a defendre'm; una arquitectura sense portas ni passadiços, a on la pròxima habitació està sempre a on la necessite i és com la necessite.

La seua innovadora obra Dancing With The Virtual Dervish: Worlds in Progress desenrollada en el Banff Center entre 1991 i 1994 en l'àmbit del Art and Virtual Environments Project (Proyecte d'Art i Entorns Virtuals) comprenia els primers ambients sumergits cuadridimensionales del món i explorava i permetia la navegació a través dels espais utilisant quatre dimensions espacials, usant-se en el temps com a bastidor dimensió.


Referències

[editar | editar còdic]