Arquitectura solar passiva

Erro al crear miniatura:

Esquemes dels principals sistemes solars passius.

l'arquitectura solar passiva, inclou la modelació, selecció i us d'una correcta tecnologia solar passiva, que mantinga l'entorn d'una vivenda a una temperatura agradable, per mig del Sol, durant tots els dies de l'any. Com a resultat, es minimisa l'us de la tecnologia solar activa, les energies renovables i sobretot, les tecnologies basades en combustibles fòssils.

Entre varis autors el que va ajudar a consolidar el terme va ser l'arquitecte Edward Mazria en 1978 en el seu llibre The Passive Solar Energy Book resultat de les seues investigacions en el periodo 1975 a 1977 en l'Universitat de Nou Mèxic.

L'arquitectura solar passiva és solament una chicoteta part del disseny d'edificis energèticament eficients, que a la seua volta, és una atra part del disseny sostenible, encara que estos térmens a sovint s'utilisen erròneament com a sinònims (l'arquitectura solar passiva no es relaciona en conceptes com ventilació, refredat per evaporament, o anàlisis de cicle vida).

Conceptes clau

Guany solar directe

La guany solar directa implica l'utilisació de finestres, claraboyas i persianes per a controlar la cantitat de radiació solar directa que aplega a l'interior d'una vivenda. L'us de finestres solejades combinades en sols de gran massa, és un eixemple senzill d'esta utilisació.

Tradicionalment, estos sistemes de guany solar directe no han segut ben considerats, sobretot per l'elevat cost que tenien els cristals ben aïllats tèrmicament, en valors-R comparables a l'aïllament dels murs. Açò està canviant radicalment en Europa, a on es desenrollen finestres superaislantes que ajuden a implementar l'estàndart alemà de casa solar passiva.

Guany solar indirecte

El guany solar indirecte és la que s'obté a través de la pell de l'edifici, que ha segut dissenyada en una massa tèrmica (com un tanc d'aigua o un mur sòlit recoberts per un cristal). La calor acumulada per esta massa és cedit a l'interior de l'edifici indirectament per conducció o convecció. Eixemples d'esta tècnica són: el mur trombe, parets d'aigua, o l'instalació de menuts estanys sobre una teulada. La coberta ajardinada també és un eixemple representatiu.

En la pràctica, a estos sistemes se'ls sol criticar el que siguen difícils de controlar, ademés de l'alt preu dels cristals aïllants.

Guany solar aïllat

El guany aïllat implica la captura passiva de la calor del Sol, per a posteriorment transportar-ho dins o fòra de la vivenda usant per a això un líquit (per eixemple un captador tèrmic dotat de termosifón) o aire (una fumeral solar) o abdós (un almagasén de calor).

Atres estratègies de disseny solar passiu

• L'orientació en la construcció. Tenint en conte la climatologia local, es pot construir una casa orientant-la de manera que reba la major cantitat de radiació solar anual, evitant ombres en hivern i protegint-la de l'excés de radiació en estiu. També es poden utilisar tècniques basades en recobriment vegetals.
• Característiques de la construcció. La forma de l'edifici i el seu envolvente determinen la cantitat de superfície exposta a la radiació solar, ajustant esta a les necessitats desijades. Les propietats dels materials de construcció elegits, servixen per a regular l'absorció, reflexió o transmissió de l'energia captada.
• Us de l'entorn. L'utilisació d'elements naturals com a arbres i plantes pot resultar útil per a crear zones de refrescamiento en estiu i un escut de protecció del vent en hivern.

Encara que no es classifique dins de les tecnologies solars passives, l'us de materials aïllants tèrmics s'utilisa en profusió per a reduir les pèrdues o els guanys no desijats de calor.

L'evolució de l'arquitectura solar passiva

El disseny de construccions basades en l'arquitectura solar passiva prové de l'antiguetat i ha permaneixcut lligat a l'arquitectura tradicional de molts països. El primer cas va ser la Casa solar MIT #1 construïda cap a 1939 en Massachusetts (EE. UU.) baix el proyecte acadèmic i direcció de H.C. Hottel. Este edifici va implicar un paradigma que en el transcórrer de dos décades va generar una competència entre universitats americanes, primer, a la que es varen sumar després europees. Açò va dur a la realisació de congressos i creació d'associacions nacionals i internacionals (ASES, ANES, ISES, ASADES, PLEA) a on concorrien en un espai acadèmic multidisciplinario arquitectes, físics i ingeniers treballant en grups per a la concreció d'estes vivendes de caràcter experimental. La American Solar Energy Society (ASES) va ser l'associació pionera creada en 1954, a la que varen seguir l'Associació Argentina d'Energia Solar (ASADES) en 1974, L'Associació Nacional d'Energia Solar de Mèxic (ANES) en 1980, entre unes atres. S'ensajaven noves idees i propostes, es generaven innovacions, es monitoreaba i modelizaba registrant meticulosament cada alvanç en actes de congressos i reunions o revistes referadas de cada associació.

Estes construccions solars, principalment vivendes, es varen concretar principalment en el món desenrollat encara que també es efectivizaron casos en països en vies de desenroll, cas Sudamérica. Contínuament varen ser apareixent noves construccions en l'àmbit rural o en suburbis urbans per part de comitentes entusiastes. Sistemàticament varen ser ignorades per l'indústria de la construcció fins a finals de el XX, quan sorgix el problema del calfament global, el canvi climàtic responsabilisant a la construcció de l'hàbitat el 50 % del problema. Açò pren estat públic i els mijos de difusió comencen a parlar d'eco-arquitectura, arquitectura verda, arquitectura sostenible, arquitectura sustentable. Adjectivació a la paraula arquitectura que busquen diferenciar-la de l'arquitectura convencional implicant una consciència ambiental i per això una minimisació del impacte ambiental local i/o global que genera cada construcció.

A pesar de la falta d'interés general, les tecnologies solars passives es varen reprendre i varen millorar en l'últim terç de el XX coincidint en la crisis del petròleu de 1973. L'introducció de tecnologies de disseny assistit per ordenador i l'aparició de construccions pioneres també varen ajudar.

En els inicis de el XXI, el tema ha cobrat un nou interés, degut sobretot a les conseqüències ya visibles del calfament global del planeta.