Anar al contingut

Disseny sostenible

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Disseny sostenible

El disseny sostenible és la filosofia de disseny d'objectes físics d'acort en principis de sostenibilitat econòmica, social i ecològica. Comprén tant el disseny de menuts objectes d'us quotidià, com el disseny d'edificis i en les ciutats o superfície terrestre.

Eixemples de disseny sostenible

[editar | editar còdic]

Vivendes

[editar | editar còdic]

Les vivendes ecològiques aforren energia, aigua i recursos llimitant la contaminació tant en l'interior com en l'exterior. De forma similar, les vivendes autosuficients aprofiten recursos com l'aigua de pluja, l'energia solar o l'eòlica, per a disminuir la dependència de fonts d'energia no renovables, com combustibles fòssils i fonts intermiges d'energia. Moltes voltes es construïxen partint de materials reciclats per a reduir el consum d'energia en la construcció. L'arquitectura de contenidors o Cargotectura (Disciplina basada en arquitectura, construcció i llogística ca internacional. Donant com resultat un sistema emergent de construcció ecològic, sustentable i que dona solució als problemes que les construccions convencionals simplement no poden oferir) oferix interessants aportacions en el R3: Reciclar, Reusar, Reduir combinat en un disseny flexible i un cost baix.

Segons l'Agència de Protecció Ambiental d'Estats Units (EPA), el disseny sostenible busca “reduir impactes negatius sobre el mig ambient, millorar la salut i el benestar de les persones, i fomentar l'eficiència dels recursos”[1].[1]

Agricultura

[editar | editar còdic]

Existix un important debat -entre uns atres, entre el sector agrari i les autoritats- sobre si l'utilisació de pesticidas i métodos de conservació del sol, protegixen adequadament la composició de la terra i de l'animal. S'està qüestionant si estos métodos podrien considerar-se sostenibles i si les reformes agràries possibilitarien el trànsit a una agricultura eficient en menor utilisació de pesticidas i una disminució de l'impacte als ecosistemes.

Infraestructures

[editar | editar còdic]

Els plans d'ordenament urbanístic en núcleus urbans i rurals deurien incloure la sostenibilitat com a criteri central a l'hora de planificar els traçats de les carreteres, carrers, edificis i atres elements dels nostres entorns humans. Massa voltes no es prenen en consideració les característiques naturals del terreny que poden causar desastres ecològics com a inundacions, solsides, erosió del sol, estancament d'aigües o la contaminació. Amprar métodos de modelació científica pot servir per a ensajar els proyectes molt abans de la seua eixecució evitant possibles danys a l'entorn natural.

Maquinària domèstica

[editar | editar còdic]

Els automòvils i electrodomèstics poden dissenyar-se per a ser reparats fàcilment o desmantellats per al seu reciclage. També deuria fabricar-se en materials reciclables com l'acer, l'alumini o el cristal o renovables com la fusta o els plàstics de fonts renovables. Una cuidadosa selecció tant d'estos productes com dels processos de fabricació poden conseguir preus finals similars als dels productes no sostenibles. Inclús un chicotet esforç en el disseny pot supondre aumentar considerablement el grau de sostenibilitat d'un producte.

Productes desechables

[editar | editar còdic]

Els detergents, periòdics i atres productes desechables deurien dissenyar-se per a la seua fàcil descomposició en presència de l'aire, aigua i dels organismes del sol. El repte actual és dissenyar-los en aspecte atractiu i preus més baixos per a que competixquen en atres productes similars no sostenibles. No obstant, com a pesar d'este esforç, molts d'estos productes acaben en abocadors públics, impedint-se l'acció de l'aire i de l'aigua, la sostenibilitat d'estos productes està en dubte.

Tecnologies sostenibles

[editar | editar còdic]

Les tecnologies sostenibles són aquelles que usen menys energia, menys recursos llimitats, no agoten els recursos naturals, no polucionan directa o indirectament l'ambient i poden ser reutilisats o reciclats al final de la seua vida útil. Les tecnologies deuen referir-se sempre a un context, tenint molt pero molt presentes les necessitats dels països en desenroll.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Sustainable Materials Management» (en en). www.epa.gov. Consultat el 2025-08-09.