Arquitectura complementària
La arquitectura complementària és un moviment arquitectònic contemporàneu que promou una arquitectura basada en una comprensió profunda del context, en l'objectiu de contribuir a l'entorn d'una manera capaç de donar continuïtat i millorar o resaltar les seues qualitats preexistentes. Les característiques indispensables de l'arquitectura complementària són la sostenibilitat, l'altruisme, el contextualismo, l'endemisme i la continuïtat del llenguage de disseny regional.[1]
La paraula «complementària» té el seu orige en el llatí complementum, de complēre, lliteralment «reblir» o «completar», i es manté fidel a eixe orige en la seua escritura i en el seu significat, que té que vore en completar o perfeccionar.[2]
L'arquitectura complementària es produïx en l'intersecció dels llenguages de patró i de disseny locals. Un llenguage de patró és un conjunt de regles més o menys formalisades d'interacció humana en les formes construïdes, que resulten de les solucions pràctiques desenrollades a lo llarc del temps d'acort en la cultura local i les condicions naturals.[3] En arquitectura, un llenguage de disseny és un conjunt d'estàndarts geomètrics (formals) i materials usats en edificis i atres estructures fabricades per l'home, que tradicionalment sorgixen a partir dels materials locals i les seues propietats físiques.[4]
L'arquitectura complementària interpreta la tríade vitruviana per al seu us contemporàneu, transformant la durabilitat (firmitas) en aspectes més amplis de sostenibilitat, l'utilitat (utilitas) en l'altruisme i el servici a la societat, i la bellea individual (venustas) en l'harmonia en un context més ampli, l'identitat regional i l'esperit del lloc.[1][5]
La continuïtat en arquitectura
[editar | editar còdic]Històricament, els entorns construïts s'han produït d'una manera contínua i evolutiva en lloc d'a través d'events revolucionaris individuals.[6] L'arquitectura complementària implica un anàlisis sistemàtic de les tècniques tradicionals en el context de vibrants entorns urbans, en l'objectiu de redescubrir solucions sostenibles, estratificadas, equilibrades, adaptades al context i apropiades per a l'entorn en l'actualitat.[7]
Aplicacions
[editar | editar còdic]
Pràcticament la totalitat de l'arquitectura tradicional i formal produïda abans del sigle xx és arquitectura complementària per les inherents restriccions materials i culturals, de la mateixa manera que moltes obres inspirades en alguns moviments contemporàneus com la nova arquitectura clàssica, l'arquitectura contextual, l'arquitectura indígena, l'arquitectura orgànica o el Nou urbanisme.
La metodologia de l'arquitectura complementària és especialment útil en desenrolls contemporàneus que penetren en un compacte teixit urbà històric.[8] El disseny complementari mostra respecte pel seu context arquitectònic, al mateix temps que introduïx cuidadosadament elements de disseny contemporàneus.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Manifesto Of Complementary Architecture» (en en). Archivat des d'el original, el 1 de març de 2021. Consultat el 19 de novembre de 2021.
- ↑ «COMPLEMENTARY | meaning in the Cambridge English Dictionary» (en en). dictionary.cambridge.org. Consultat el 19 de novembre de 2021.
- ↑ Alexander, Christopher (1977). A Pattern Language: Towns, Buildings, Construction (en en), Oxford University Press. ISBN 978-0-19-972653-0.
- ↑ Krier, Leon (2009). The Architecture of Community (en en), Island Press. ISBN 978-1-61091-124-5.
- ↑ Consultat el 19 de novembre de 2021.
- ↑ «On Continuity in Architecture» (en en). Larry Speck. Consultat el 19 de novembre de 2021.
- ↑ «Continuity in Architecture – Manchester School of Architecture» (en en). www.msa.ac.uk. Consultat el 19 de novembre de 2021.
- ↑ Procedia Engineering.161
- 1338–1342.ISSN 1877-7058.doi:10.1016/j.proeng.2016.08.653.Consultat el 25 de novembre de 2021.
- ↑ «A Complementary Architectural Dialogue of Past and Present in the Refurbishment of Hotel Fouquet Barrière» (en en). ArchDaily. Consultat el 19 de novembre de 2021.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arquitectura complementaria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.