Anar al contingut

Arquitectura complementària

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
L'hotel Marriott de Novosibirsk (Rússia).
La Porta de la Ciutat de La Valeta (Malta).
Archiu:Basshall. CAPS 0
El Bass Performance Hall en Fort Worth (Texas).

La arquitectura complementària és un moviment arquitectònic contemporàneu que promou una arquitectura basada en una comprensió profunda del context, en l'objectiu de contribuir a l'entorn d'una manera capaç de donar continuïtat i millorar o resaltar les seues qualitats preexistentes. Les característiques indispensables de l'arquitectura complementària són la sostenibilitat, l'altruisme, el contextualismo, l'endemisme i la continuïtat del llenguage de disseny regional.[1]

La paraula «complementària» té el seu orige en el llatí complementum, de complēre, lliteralment «reblir» o «completar», i es manté fidel a eixe orige en la seua escritura i en el seu significat, que té que vore en completar o perfeccionar.[2]

L'arquitectura complementària es produïx en l'intersecció dels llenguages de patró i de disseny locals. Un llenguage de patró és un conjunt de regles més o menys formalisades d'interacció humana en les formes construïdes, que resulten de les solucions pràctiques desenrollades a lo llarc del temps d'acort en la cultura local i les condicions naturals.[3] En arquitectura, un llenguage de disseny és un conjunt d'estàndarts geomètrics (formals) i materials usats en edificis i atres estructures fabricades per l'home, que tradicionalment sorgixen a partir dels materials locals i les seues propietats físiques.[4]

L'arquitectura complementària interpreta la tríade vitruviana per al seu us contemporàneu, transformant la durabilitat (firmitas) en aspectes més amplis de sostenibilitat, l'utilitat (utilitas) en l'altruisme i el servici a la societat, i la bellea individual (venustas) en l'harmonia en un context més ampli, l'identitat regional i l'esperit del lloc.[1][5]

La continuïtat en arquitectura

[editar | editar còdic]
Archiu:Hus kring Grubbensparken 2014, 1. CAPS 4
Un complex residencial construït en Estocolm en 1994.

Històricament, els entorns construïts s'han produït d'una manera contínua i evolutiva en lloc d'a través d'events revolucionaris individuals.[6] L'arquitectura complementària implica un anàlisis sistemàtic de les tècniques tradicionals en el context de vibrants entorns urbans, en l'objectiu de redescubrir solucions sostenibles, estratificadas, equilibrades, adaptades al context i apropiades per a l'entorn en l'actualitat.[7]

Aplicacions

[editar | editar còdic]
L'Ann's Court Building en el Selwyn College de l'Universitat de Cambridge.

Pràcticament la totalitat de l'arquitectura tradicional i formal produïda abans del sigle xx és arquitectura complementària per les inherents restriccions materials i culturals, de la mateixa manera que moltes obres inspirades en alguns moviments contemporàneus com la nova arquitectura clàssica, l'arquitectura contextual, l'arquitectura indígena, l'arquitectura orgànica o el Nou urbanisme.

La metodologia de l'arquitectura complementària és especialment útil en desenrolls contemporàneus que penetren en un compacte teixit urbà històric.[8] El disseny complementari mostra respecte pel seu context arquitectònic, al mateix temps que introduïx cuidadosadament elements de disseny contemporàneus.[9]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «Manifesto Of Complementary Architecture» (en en). Archivat des d'el original, el 1 de març de 2021. Consultat el 19 de novembre de 2021.
  2. «COMPLEMENTARY | meaning in the Cambridge English Dictionary» (en en). dictionary.cambridge.org. Consultat el 19 de novembre de 2021.
  3. Alexander, Christopher (1977). A Pattern Language: Towns, Buildings, Construction (en en), Oxford University Press. ISBN 978-0-19-972653-0.
  4. Krier, Leon (2009). The Architecture of Community (en en), Island Press. ISBN 978-1-61091-124-5.
  5. Consultat el 19 de novembre de 2021.
  6. «On Continuity in Architecture» (en en). Larry Speck. Consultat el 19 de novembre de 2021.
  7. «Continuity in Architecture – Manchester School of Architecture» (en en). www.msa.ac.uk. Consultat el 19 de novembre de 2021.
  8. Procedia Engineering.161
    1338–1342.ISSN 1877-7058.doi:10.1016/j.proeng.2016.08.653.Consultat el 25 de novembre de 2021.
  9. «A Complementary Architectural Dialogue of Past and Present in the Refurbishment of Hotel Fouquet Barrière» (en en). ArchDaily. Consultat el 19 de novembre de 2021.