Arqueologia del conflicte
.jpg)
La arqueología del conflicto és una disciplina de l'arqueologia centrada en els conflictes intergrupales i intragrupales. Estretament vinculada a l'arqueologia dels camps de batalla i a l'arqueologia dels emplaçaments militars, l'arqueologia dels conflictes s'està desenrollant[1] com una disciplina paraigües que engloba a estes atres, permetent una major elasticitat epistemològica que atres térmens.
L'arqueologia del conflicte està fortament arraïlada en l'àmbit anglosaxó. Destaca la seua implantació entre els arqueòlecs de les etapes històriques dels Estats Units, que han centrat la seua investigació principalment en la Guerra de Secessió (1861-1865). En el Regne Unit existix un Centre per a l'Arqueologia dels Camps de Batalla en l'Universitat de Glasgow. cal resenyar que esta disciplina està prenent un creixent protagonisme en el panorama investigador espanyol, per la multiplicació dels estudis arqueològics realisats sobre restants materials de la Guerra civil espanyola i la posguerra.
L'arqueologia del conflicte ha experimentat un fort desenroll en els últims anys, per les commemoracions del centenari de la Primera Guerra Mundial.
Característiques
[editar | editar còdic]L'arqueologia del conflicte, junt a la psicologia de masses, la teoria de jocs o l'antropologia forense són camps que han tingut un fort impacte en la forma en que els historiadors aborden la guerra antiga. Han aparegut nous temes d'estudi, com els gresques, la fisiologia del camp de batalla o el gènero, aixina com noves formes d'abordar temes tradicionals com la llogística, l'economia o la possible motivació en el combat i la mort.[2]
L'arqueologia moderna dels conflictes s'ocupa dels aspectes tecnològics, socials, culturals i sicològics dels conflictes actuals. A diferència de l'arqueologia dels camps de batalla, l'arqueologia moderna dels conflictes profundisa en l'estudi antropològic dels conflictes més que en les manifestacions físiques de les batalles. Com afirma Nicholas J. Saunders en el seu llibre Beyond the Dead Horizon, les complexitat es generen en part per la naturalea de les guerres/conflictes moderns d'intensitat industrialisada i incorporen motivacions polítiques i nacionalistes i nocions d'etnicidad i identitat.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Farrell, Nancy (29 de març de 2011). «Historic Battlefields: Studying and Managing Fields of Conflict», Thomas F. King (ed.). A Companion to Cultural Resource Management, John Wiley and Sons. ISBN 978-1-4443-9605-8.
- ↑ (2014) Lee L. Brice (ed.). Warfare in the Roman Republic : from the Etruscan Wars to the Battle of Actium (en en), Santa Bàrbara: ABC-CLIO. ISBN 978-1-61069-298-4.
- ↑ Saunders, Nicholas (2012). Beyond the Dead Horizon: Studies in Modern Conflict Archaeology, Oxford: Oxbow Books. ISBN 978-1-84217-471-5.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- GONZÁLEZ RUIBAL, Alfredo (2008): Arqueologia de la Guerra Civil Espanyola. Monogràfic de la revista Complutum, Vol.19 n.º 2. ISSN 1131-6993.
- SAUNDERS, N.J. (2007): Killing clave: Archaeology and the First World War. The History Press.
- SCHOFIELD, J. (2005): Combat archaeology: Material culture and modern conflict. Duckworth.
- SCHOFIELD, J. (2010): Aftermath: Readings in Contemporary Conflict Archaeology. Springer.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arqueología del conflicto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.