Arona
| Arona | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: | Canàries | |||
| • Província: | Santa Cruz de Tenerife | |||
| • Comarca: | ||||
| • Partit judicial: | ||||
| Ubicació: | ||||
| • Altitut: | 630 | |||
| Superfície: | 81.79 | |||
| Població: | 87.793 hab. (INE 2025) | |||
| • Densitat: | ||||
| Gentilici: | ||||
| Predomini llingüístic: | ||||
| Còdic postal: | 38640 | |||
| Festes majors: | ||||
| Alcalde: | Fatima Lemes Reveron (PP) | |||
| Pàgina web: | ||||
.svg)
Arona és una municipi i comune d'Itàlia de la província de Novara, regió de Piemont, en 14.588 habitants.
Història
Les troballes arqueològiques han demostrat que l'àrea de lo que hui és Arona es va establir entre el XVIII i el XIII Més vesprada va ser la possessió dels celtas, els romanos i els lombardos.
En el XI es va fundar l'abadia benedictina dels sants Gratianus y Felinus, màrtirs.
Despuix del sege i la destrucció de Milán en 1162 per l'emperador Federico I Barbarroja, molts dels exiliats es varen refugiar en Arona.
Més vesprada, la ciutat va ser la possessió dels Torriani i (des de 1277) de les famílies Visconti. A principis del XIV, la ciutat es va convertir en una comuna lliure baix la sobirania de l'abadia. En 1439 va ser adquirit per Vitaliano I Borromeo de la Casa de Borromeo.
Entre el 3 de decembre de 1523 i el 4 de giner de 1524, va ser asediada sense èxit per les tropes francesas, quedant en mans del Ducado de Milán, primer Sforza, despuix espanyol i finalment austríac. El Tratado de Worms (1743) la va concedir al Reino de Sardenya.[1]
Evolució demogràfica
| Any | 1861 | 1871 | 1881 | 1901 | 1911 | 1921 | 1931 | 1936 | 1951 | 1961 | 1971 | 1981 | 1991 | 2001 | 2011 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Població | 5289 | 5680 | 6571 | 6767 | 8629 | 8794 | 9191 | 8933 | 10 157 | 11 905 | 15 759 | 16 382 | 15 543 | 14 310 | 14 195 |
Literatura
En Arona en Itàlia ha vixcut per 38 anys l'escritor Luca Vincitore que viu des de 2011 en la ciutat de Chihuahua, capital de l'estat del mateix nom, México. La seua obra principal és el llibre Los últimos combatientes, investigació històrica sobre la Segona Guerra Mundial, que va ser guanyador del concurs per l'Universitat Autònoma de Chihuahua i el Sindicat dels Acadèmics en el 2015. Llibre de la colecció texts universitaris número 122 publicat per la UACH. ISBN 9786079424930
Ciutats agermanades
- Artícul principal → Hermanamiento de ciudades.
Arona (Itàlia) manté un agermanament de ciutats en:
Arona, Tenerife, Canarias, España.- Erro al crear miniatura: Compiègne, Hauts-de-France, Francia.
- Erro al crear miniatura: Huy, Valonia, Lieja, Bélgica.
Referències
Demografia
Segons el cens de l'INE de l'any 2025, Arona conta en 87.793 habitants.
Administració
Alcaldes democràtics (1979–2027)
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Luciano Reveron Reveron | UCD |
| 1983 - 1987 | Manuel Barrios Rodriguez | PSOE |
| 1987 - 1991 | Manuel Barrios Rodriguez | PSOE |
| 1991 - 1995 | Manuel Barrios Rodriguez | PSOE |
| 1995 - 1999 | Antonio María Delgado Diaz | Ind |
| 1999 - 2003 | Antonio María Delgado Diaz | CC |
| 2003 - 2007 | José Alberto González Reverón | CC |
| 2007 - 2011 | Jose Alberto Gonzalez Reveron | CC |
| 2011 - 2015 | José Alberto González Reveron | CC |
| 2015 - 2019 | Jose Julian Mena Perez | PSOE |
| 2019 - 2023 | José Julián Mena Pérez | PSOE |
| 2023 - 2027 | Fatima Lemes Reveron | PP |
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arona» de Wikipedia en italià publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgina web oficial de Arona (en italià)