Armeles garrapiñades
Les armeles garrapiñades (pronunciació: [ɡllaura. piˈɲaðas]; també conegudes com a armeles caramelizades) són un dolç consistent en armeles recobertes en caramelo, típic de vàries regions d'Espanya, destacant especialment Alcalà d'Henares, a on es documenten[1] des del XVIII i s'elaboren tradicionalment en el Convent de les Clarisa de Sant Diego.[2]
Etimologia
El terme garrapiñades prové del verp espanyol garrapiñar, que significa “Banyar (una armela o un atre frut sec) en un almibre que forma grums”. [3] La paraula fa referència directa a la tècnica de preparació utilisada i no al frut en sí. Es creu que garrapiñar té el seu orige en el espanyol antic, en possibles influències del àrap andalusí.[4]
Història
Les armeles garrapiñades tenen el seu orige vinculat a les tècniques de confitería i caramelisació de fruts secs en distintes cultures. Es creu que els seus antecedents es troben en la China imperial, a on s'utilisaven armeles recobertes de sucre durant festivitats i celebracions. Posteriorment, esta tècnica es va difondre cap a Pèrsia i el món àrap, estenent-se a la Península Ibèrica durant la ocupació musulmana.
Es diu que la primera recepta d'armeles garrapiñades va ser inventada en el XVII per Clément Jaluzot, cap de cuina del Mariscal du Plessis-Praslin. Esta preparació va servir com a antecedent del praliné francés, en el que les armeles es trituran despuix de caramelizar el sucre, obtenint una pasta utilisada posteriorment en rebosteria. [5]
.jpg)
En Espanya, les armeles garrapiñades es documenten des d'a lo manco el XVIII. El confitero Juan de la Mata les menciona en la seua obra Art de Rebosteria (1747), descrivint la tècnica de caramelisació d'armeles i atres fruts secs. Durant els sigles XIX i XX, la producció es va estendre per distintes regions de la península, tant en àmbits domèstics com en tallers artesanals i convents, que mantenien la tradició d'elaborar-les per a festivitats religioses i fires locals. [6]
Alcalà d'Henares és un dels llocs a on la tradició culinària es conserva gràcies a la producció artesanal de les monges del Convent de les Clarisa de Sant Diego. Aixina mateix, en Villafrechós, província de Valladolit, les armeles garrapiñades varen adquirir notorietat en ser premiades en la Exposició Universal de Barcelona de 1888. [7]
Preparació
La preparació tradicional comença torrant llaugerament les armeles en una paella o recipient de fondo gros. A continuació, s'afig sucre i, opcionalmente, una miqueta d'aigua per a facilitar la dissolució.
La mescla es calfa a fòc mig, removent de manera constant fins que el sucre es carameliza i recobrix uniformemente les armeles, adquirint un color marró característic. Durant el procés, és important mantindre l'agitació per a evitar que el sucre es creme o es cristalice de manera irregular.
Una volta que el sucre ha cobert per complet les armeles, es retiren del fòc i s'estenen sobre una superfície antiadherente o paper vegetal per a que es gelen i endurixquen. En algunes variants s'afig canella, vainilla o ralladura de cítrics per a aportar matisos aromàtics.
El resultat és un frut sec dur, dolç i crujiente, que es consumix com a aperitiu o acompanyament durant festivitats i fires. La tècnica de preparació es manté pràcticament inalterada des de la seua documentació en la tradició repostera espanyola del XVIII.
Vore també
Referències
- ↑ Centre Virtual Cervantes. Convent de Clarisa
- ↑ Mata, Juan de la. Art de Rebosteria, en que es conté tot gènero de fer dolços secs, i en líquit, 1747
- ↑ «garrapiñar | Diccionari de l'estudiant» (en és). «Diccionari de l'estudiant». Consultat el 2025-09-13.
- ↑ Sevilla, María José (2023-11-23). Història del menjar en Espanya (en en), RBA Llibres i Publicacions. ISBN 978-84-1132-520-2.
- ↑ Perrier-Robert, Annie (2012-10-18). Dictionnaire de la gourmandise (en fr), Groupe Robert Laffont. ISBN 978-2-221-13403-0.
- ↑ De la Mata, Juan. Art de la Rebosteria: En que es conté tot genere de fer dolços secs i en liquide.
- ↑ «Acodix a un convent d'Alcalà d'Henares i alucina en el snack que li donen les Clarisa per 1,75 euros: “He naixcut ahí i ni sabia de la seua existència”» (en és). Diari AS. Consultat el 2025-09-13.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Almendras garrapiñadas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Darreries i dolces d'Espanya
- Darreries i dolces de Castella i Lleó
- Gastronomia de la província de Zamora
- Gastronomia de la província de Valéncia
- Gastronomia de la Comunitat de Madrit
- Gastronomia de la província de Valladolit
- Darreries i dolces en armela
- Gastronomia d'Espanya
- Darreries
- Plats d'armela
- Dolços
- Geografia de la Comunitat Valenciana