Arma reglamentària
Un arma reglamentària, arma estàndar o arma de servici és qualsevol arma de fòc o, en un sentit més ampli, qualsevol equip o sistema d'armes— que és adoptat oficialment per una institució (com una policia, eixèrcit o força de seguritat) per a ser utilisat de manera uniforme per la majoria, o la totalitat, del seu personal.
Característiques i tipologia
Estes armes estan dissenyades per a complir en els requisits específics de fiabilitat, durabilitat i efectivitat de la doctrina militar o policial de l'organisació que les adopta. Les categories més comunes d'armes reglamentàries inclouen:
- Armes Curtes:
- Principalment
- pistoles semiautomàtiques(reemplaçant als revòlvers en el servici modern).
- Principalment
- Armes Llargues (Infanteria):
- Fusiles d'assalt i carabinas (com a arma personal estàndart del soldat).
- Armes de Respal:
- Ametralladores de propòsit general o llaugeres, fusils de francotirador i lanzagranadas.
Evolució històrica
El XX i el fusil de combat
Durant la major part del XX, la majoria dels eixèrcits varen adoptar com a arma estàndar el fusil de combat (battle rifle). Estos fusils es caracterisen per disparar cartuchos d'alta potència de fòc complet, com el 7.62X51mm NATO.
> Nota: l'Eixèrcit Argentí és un eixemple de les forces que han mantingut el FN FAL en servici actiu des dels anys 1950, encara que actualment es troba en procés de tongada o modernisació.
El canvi al fusil d'assalt
A partir de la segona mitat del XX, la tendència es va inclinar cap al fusil d'assalt (assault rifle), que utilisa munició intermija (com el 5.56 . Estes armes oferixen una menor reculada, major capacitat de munició i un millor maneig en combat propenc, convertint-se en l'estàndart modern.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arma reglamentaria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.