Arkils tingstad

Arkils tingstad («lloc de l'assamblea de Arkil») són els jaciments d'una thing o assamblea d'una centena durant l'época vikinga. Localisats en Uppland, Suècia, a les afores d'Estocolm. Consistix en una formació rectangular de roques i dos pedres rúniques.

Les pedres rúniques i el lloc d'assamblea varen ser realisats pel clan Skålhamra que també va fer les dos pedres rúniques de Risbyle situades pròximes al llac Vallentunasjön. Açò fa supondre que posseïen terres a abdós costats del llac. Ademés varen realisar l'inscripció de la pedra rúnica O 100 en un camí del bosc.

Els historiadors no es posen d'acort en cual era la funció dels llocs d'assamblea de l'época vikinga. Uns creuen que servia per a que la gent dels voltants es reuniren per a debatre i aplegar a acorts o buscaren justícia. Uns atres creuen que simplement era un lloc per a que els caps tribals reuniren als seus subordinats per a comunicar-los lo que havien decidit o a on els interrogaven i castigaven.

Abans de la cristianización de Escandinavia els caps tribals i els nobles realisaven sacrificis pagans. Quan va aplegar el cristianisme els ritos cristians, i en especial el batisme, es varen convertir en acontenyiments centrals per a la comunitat. És possible que el clan de Skålhamra construïra el lloc d'assamblea junt a un llac per a poder ser batejats allí pels sacerdots de Sigtuna. Les inscripcions de les pedres rúniques sugerixen que la localisació no era continuació d'una tradició procedent del paganisme nòrdic.

Els estils decoratius de les inscripcions indiquen que el lloc es va crear en la década de 1010, lo que fa a estes pedres unes décades més antigues que la pedra rúnica de Jarlabanke O 212 que menciona la creació d'un atre lloc d'assamblea.

Les esteles rúniques

Archiu:Arkils tingstad.JPG

El lloc d'assamblea. A la dreta de la formació es poden vore les pedres rúniques i darrere hi ha un llac.

Archiu:Stensättningen vid Arkils tingstad.JPG

La formació de pedres.

A continuació es descriuen les dos esteles rúniques, catalogades segons l'informació almagasenada pel proyecte Rundata a on se'ls assigna un còdic relatiu a la seua localisació, en este cas l'O corresponent a Uppland. Les transcripcions de les inscripcions rúniques del nòrdic antic es realisen segons l'estàndart dels dialectes suec i danés per a facilitar la comparació entre totes les inscripcions, mentres que la traducció a l'espanyol prové de la traducció a l'anglés que es proporciona en Rundata en la que apareixen els noms escrits en l'estàndart corresponent als dialectes islandés i noruec del nòrdic antic.

O 225

Archiu:U 225, Arkils tingstad.JPG

O 225.

Esta pedra rúnica va ser gravada per un mestre gravador cridat Gunnar i el seu estil decoratiu s'inclou dins del RAK. En este estil es cataloguen les inscripcions rúniques realisades dins de bandes rectes i que no s'arrematen en caps de serp o dragó.

Transliteración llatina

... uk * arkil * uk * kui * þiR * kariþo * iar * þikstaþ ... ...unu * iki mirki * maiRi * uirþa * þan * ulfs * suniR * iftiR * kir... ...iR * suinaR * at * sense * faþur

Transcripció al nòrdic antic

[Ulfkell](?) ok Arnkell ok Gyi þæiR gærðo hiar þingstað ... [M]unu æigi mærki mæiRi voreða, þan Ulfs syniR æftiR gær[ðo], [sniall]iR svæinaR, at sinn faður.

Traducció a l'espanyol

Ulfkell(?) i Arnkell i Gýi, varen fer el lloc d'assamblea ací ... Cap monument serà més (gran), que (el que) els fills de Ulfr varen fer en (el seu) memòria, chicons capaços en memòria del seu pare.

O 226

Archiu:U 226, Arkils tingstad.JPG

O 226.

Esta pedra també va ser realisada per Gunnar encara que a diferència de l'anterior el seu estil decoratiu s'inclou en el Pr1, que és l'aplicació del estil Ringerike a les pedres. Es caracterisa per tindre bandes rúniques que terminen en caps de serps o atres animals, representades de perfil.

Transliteración llatina

ristu * stina * uk * staf * uan * uk * in * mikla * at * iartiknum uk kuriþi * ka at * uiri * þo mon i krati * kiatit llanda kunar ik stin

Transcripció al nòrdic antic

Ræistu stæina ok staf unnu(?) ok inn mikla at iarteknum. Ok Gyriði gats at veri. Þi man i grati getit llanda. Gunnarr hiogg stæin.

Traducció a l'espanyol

Varen erigir les pedres i varen realisar la reunió(?) i els grans signes (d'aclamació); ademés Gyríðr volia al seu marit: per això serà commemorat en plany. Gunnarr va tallar la pedra.