Aristonectes quiriquinensis
Aristonectes quiriquinensis és una espècie de plesiosaurio elasmosáurido, un tipo de reptil marí de coll llarc, que va viure en els oceans del Cretácico Superior del centre de Chile.
Història paleontológica
[editar | editar còdic]El descobriment de A. quiriquinensis, la segona espècie coneguda del gènero Aristonectes (despuix de A. parvidens), es remonta a finals de la década de 1950, quan el paleontòlec argentí Rodolfo Casamiquela va descobrir un esquelet parcial en la baïa de les Taules, al nort de l'illa Quiriquina, en el centre sur de Chile. L'espècimen, catalogat com SGO.PV.260, es va trobar en els estrats maastrichtienses de la formació Quiriquina; inicialment, es varen observar cinc vèrtebres, un fragment d'húmer i l'extrem distal d'una extremitat. La durea de les roques que contenien els fòssils va dificultar la preparació posterior. La preparació va revelar parts adicionals del cos, incloent les quatre extremitats, la porció posterior del coll, la major part del tronc i una coa completa. S'interpreta com un eixemplar jovenil. Este espècimen es va analisar per primera volta en 2012 i es va identificar com un aristonectino indeterminat,[1] abans de ser assignat al gènero Aristonectes en 2013.[2]
En 2001, el paleontòlec chilé Mario E. Suárez va recolectar parts d'un cràneu, fragments mandibulars i 12 vèrtebres cervicals anteriors de la plaja de Cocholgüe al nort de Vaig prendre. Este material va ser descrit a l'any següent i atribuït a Aristonectes, pero la seua identificació com a espècie independent va ser impossible per la falta de preparació.[3] A principis de 2009, un equip de les universitats de Concepció i de Heidelberg varen realisar una segona excavació independent en el mateix lloc, recuperant 119 blocs d'arenisca, la majoria en material òsseu. Alguns es varen degradar per l'immersió periòdica en aigua de mar, lo que va provocar superfícies trencadices en les parts més delicades. Ademés, es varen perdre varis contactes anatòmics en tallar blocs de arenisca de la plaja en una serra per a roca durant la marea baixa. L'ubicació precisa de la troballa i la distribució tafonómica dels fòssils indiquen que pertanyen al mateix espècimen descobert en 2001. Els ossos varen ser enviats al Museu Nacional d'Història Natural de Chile per a la seua preparació i anàlisis científic. El fòssil, completament preparat, consta del cràneu, l'axis i l'atles, 12 vèrtebres cervicals anteriors, 23 vèrtebres cervicals miges i posteriors, la major part del tronc, les dos extremitats anteriors casi completes i una part significativa de l'extremitat posterior dreta. L'espècimen era provablement un adult jove i es va catalogar com SGO.PV.957. En 2014, Rodrigo Otero i els seus colegues ho varen designar holotip de la nova espècie A. quiriquinensis; estos investigadors també varen atribuir l'espècimen anterior, SGO.PV.260, a esta espècie. L'epítet específic fa referència a la formació Quiriquina, la localitat tipo d'este tàxon.[4]
En 2015, atres dos espècimen de l'illa Quiriquina varen ser assignats a A. quiriquinensis. Estos consistixen en un fèmur esquerre complet i una part proximal d'un húmer, catalogats respectivament com SGO.PV.135 i SGO.PV.169, que prèviament s'havien assignat al gènero Mauisaurus, ara dubtós.[5] En 2018, l'espècimen holotip va ser redescrito despuix d'una preparació adicional. En la mateixa publicació, un atre espècimen, SGO.PV.94, compost per una série de vèrtebres cabals anteriors, també va ser mencionat com A. quiriquinensis.[6]
Descripció
[editar | editar còdic]
L'holotip de A. quiriquinensis té un tamany estimat aproximat de 10 metros de llarc.[6] El seu cràneu és aplanado i en forma d'ogiva, de la mateixa manera que A. parvidens.[7][8] El tamany del cràneu varia molt llaugerament entre les dos espècies: el de l'holotip de A. quiriquinensis té un tamany propost entre 65 a 70 cm, mentres que el de l'holotip de A. parvidens medix 73,5 cm. Els ossos escamosos de A. quiriquinensis s'estenen considerablement per darrere del còndil occipital. Els ossos pterigoideos són grans i es proyecten per darrere del neurocràneu. Les extensions posteriors dels ossos pterigoideos rodegen el axis i l'atles, lo que reduïx l'espai entre el cràneu i les vèrtebres i, per lo tant, llimita el moviment lateral en les seues articulacions. Entre els caràcters únics del cràneu de A. quiriquinensis està la presència d'un protuberància mental (una cresta a lo llarc de la sínfisis mandibular).[6]
Té unes tretze dents en el premaxilar i 50 en el maxilar,[4][8] aparentment menys que A. parvidens. Les seues dents presenten una secció travessera ovalada, molt similar a la dels elasmosáuridos de l'hemisferi nort i de la província weddelliana (àrea geogràfica que va sorgir despuix de l'aïllament de l'Antàrtida), com el Kaiwhekea. La raïl de les dents completes és llaugerament més llarga que la corona. La dentició de A. quiriquinensis és homodonte, lo que significa que totes les dents tenen una forma similar. La dent més gran conegut és molt prim i puntagut, en crestes en la cara llingual de la corona. La dent més chicoteta és una dent de tongada de raïl curta en una morfologia similar a la de la dent més gran.[4] Totes les dents estan inclinats cap al front i no encaixen quan les mandíbules estan tancades.[6]
En 2018, Otero i els seus colegues varen estimar que A. quiriquinensis hauria tingut un total de 109 vèrtebres, incloses 43 cervicals, 3 pectorals, 24 dorsals, 3 sacras i 35 cabals.[6] Les costelles cervicals anteriors són curtes i carixen de contactes.[4]
Entre les cavitats glenoideas, la cintura escapular medix casi un metro d'ample. Les costelles semblen engrossades en els seus extrems distales. La gastralia és paquiostósica i de llongitut moderada. Les vèrtebres cabals són més amples que altes o llargues. Les espines neurales de les cabals es tornen progressivament romas i curtes, i presenten un àpiç dorsal gros en una superfície plana, lo que sugerix la provable existència d'un lligament fort a lo llarc de la part dorsal de la coa.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ “A postcranial skeleton of an elasmosaurid plesiosaur from the Maastrichtian of central Chile, with comments on the affinities of Clapix Cretaceous plesiosauroids from the Weddellian Biogeographic Province” (2012). Cretaceous Research 37: 89–99. doi:. Bibcode: 2012CrRes..37...89O.
- ↑ “Identification of the first postcranial skeleton of Aristonectes Cabrera (Plesiosauroidea, Elasmosauridae) from the upper Maastrichtian of the south-eastern Pacific, based on a bivariate graphic analysis” (2013). Cretaceous Research 41: 86–89. doi:. Bibcode: 2013CrRes..41...86O.
- ↑ “Nou registre de Aristonectes sp. (Plesiosauroidea incertae sedis) del Cretácico Tardà de la Formació Quiriquina, Cocholgüe, Chile” [New record of Aristonectes sp. (Plesiosauroidea incertae sedis) from the Clapix Cretaceous of the Quiriquina Formation, Cocholgüe, Chile] (és) (2002). Bolletí de la Societat de Biologia de Concepció 73: 87–93.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 “Aristonectes quiriquinensis, sp. nov., a new highly derived elasmosaurid from the upper Maastrichtian of central Chile” (2014). Journal of Vertebrate Paleontology 34 (1): 100–125. doi:. Bibcode: 2014JVPal..34..100O.
- ↑ “Reassessment of the upper Maastrichtian material from Chile referred to Mauisaurus Hector, 1874 (Plesiosauroidea: Elasmosauridae) and the taxonomical value of the hemispherical propodial head among austral elasmosaurids” (2015). New Zealand Journal of Geology and Geophysics 58 (3): 252–261. doi:. Bibcode: 2015NZJGG..58..252O.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 “Osteology of Aristonectes quiriquinensis (Elasmosauridae, Aristonectinae) from the upper Maastrichtian of central Chile” (2018). Journal of Vertebrate Paleontology 38 (1). doi:. Bibcode: 2018JVPal..38E8638O.
- ↑ “The elasmosaurid plesiosaur Aristonectes Cabrera from the latest Cretaceous of South America and Antarctica” (2003). Journal of Vertebrate Paleontology 23 (1): 104–115. doi:.
- ↑ 8,0 8,1 José P. O'Gorman (2016). “New Insights on the Aristonectes parvidens (Plesiosauria, Elasmosauridae) Holotype: News on an Old Specimen”. Ameghiniana 52 (4): 397–417. doi:.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aristonectes quiriquinensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.