Aristonectes parvidens
Aristonectes parvidens és una espècie de plesiosaurio elasmosáurido, un tipo de reptil marí de coll llarc, que va viure en els oceans del Cretácico Superior del centre de Chile.
Història paleontológica
[editar | editar còdic]El primer fòssil de Aristonectes va ser descobert molt abans de que el gènero fora nomenat per Ángel Cabrera en 1941.[1] En 1848, el naturaliste franc-chilé Claudio Gai va descriure el primer plesiosaurio conegut de Sudamérica, Plesiosaurus chilensis, sobre la base d'una única vèrtebra cabal descoberta en l'illa Quiriquina, en la província de Concepció, en Chile.[2] En un llibre publicat en 1889, Richard Lydekker va colocar esta espècie en el gènero Cimoliosaurus.[3] En 1895, Wilhelm Deecke ho va moure al gènero Pliosaurus com Pliosaurus chilensis, i va atribuir a esta espècie atres fòssils descoberts en la mateixa localitat. Entre estos fòssils es troben algunes vèrtebres, un fèmur, fragments d'ísquion i costelles.[4] En 1918, el paleontòlec rus Pavel A. Pravoslavlev ho va traslladar al gènero relacionat Elasmosaurus, com Elasmosaurus chilensis.[5] En 1941, Cabrera va descriure un espècimen diferent en la província del Chubut, Argentina, com el nou gènero i espècie Aristonectes parvidens, i enlistó el Elasmosaurus chilensis com "Plesiosaurus" chilensis, expressant incertitut sobre les seues afinitats.[6] En 1949, Edwin H. Colbert va descobrir que l'espècimen holotip de "P." chilensis (la vèrtebra cabal descrita originalment per Gay) pertanyia un pliosauroideo, pero també tenia dubtes sobre la seua ubicació genèrica. En el mateix artícul, també considerava que l'atre material fòssil prèviament atribuït a "P." chilensis podria provindre d'elasmosáuridos.[7][8] En un anàlisis publicat en 2013 per José P. O'Gorman i els seus colegues, es va reconéixer que l'espècimen holotip de "P." chilensis podria pertànyer a A. parvidens. Ya que este espècimen solament consta d'una vèrtebra cabal, se li va denominar A. cf. parvidens per a indicar incertitut en la seua assignació.[1]
El primer espècimen identificat formalment com A. parvidens va ser recolectat per Cristian S. Petersen en colaboració en el resident local Víctor Saldivia, en Cañadón dels Loros, prop del municipi de Pas del Sapo, en la província del Chubut.[6] L'espècimen va ser descobert en la formació Lefipán i datat en el Maastrichtiense.[9][10][11] En setembre de 1940, Pablo Groeber va enviar este eixemplar al Museu de l'Argent com a donació per a la Direcció de Mines i Geologia del Ministeri d'Agricultura. Una vèrtebra i falanges incompletes de la mateixa regió havien segut donadas prèviament al Museu de l'Argent per Mario Reguiló, i posteriorment li les va denominar holotip, catalogat com MLP 40-XI-14-6, ya que provablement provenien del mateix espècimen.[6] L'holotip consta d'un cràneu parcial unit a la mandíbula, l'atles i el axis, 21 vèrtebres cervicals (incloses 16 cervicals anteriors articulades), 8 vèrtebres cabals i una extremitat anterior esquerra incompleta. L'espècimen va ser interpretat com un eixemplar adult, o inclús un vell.[9][12] Cabrera ho va descriure com Aristonectes parvidens en el seu artícul publicat en 1941 pel museu que alberga el material fòssil.[6]
Ya que les parts desconegudes de l'espècimen original varen ser en gran mida reconstruïdes, la seua anatomia precisa va permanéixer incerta durant tot el XX.[13][14][15] En 2003, la paleontòloga argentina Zulma Gasparini i els seus colegues varen tornar a preparar el cràneu holotip junt en l'atles i el axis, en un intent d'aclarir la seua anatomia.[9] En una tesis doctoral publicada en 2013, O'Gorman va assignar informalmente vàries vèrtebres cabals a A. parvidens,[10] i en 2016, el mateix autor va revisar novament l'holotip.[11]
Descripció
[editar | editar còdic]
Aristonectes és un plesiosaurio que ha segut particularment difícil d'analisar per als científics pel seu estat incomplet,[16][17] no obstant, les investigacions més recents realisades sobre A. parvidens i el descobriment de la segona espècie del gènero, Aristonectes quiriquinensis, han permés redescribir la seua anatomia i classificar-ho entre els elasmosáuridos.[18][19][20][21][22] De totes maneres, les comparacions anatòmiques entre A. parvidens i A. quiriquinensis encara es llimiten als elements comuns que es coneixen d'abdós espècies.[20][19]
El seu cràneu és aplanado i en forma d'ogiva, de la mateixa manera que A. quiriqinensis.[23][24] El tamany del cràneu varia molt llaugerament entre les dos espècies: el de l'holotip de A. quiriquinensis té un tamany propost entre 65 a 70 cm, mentres que el de l'holotip de A. parvidens medix 73,5 cm.[25]
Té uns 63 dents, més que A. quiriquinensis que tindria un estimat de 50.[26][27][28][29][30] Les dents més posteriors de A. parvidens estaven a uns 60 milímetros rostralmente del procés coronoideo. El contacte labial entre l'os angular i el surangular, anterior a la fossa glenoidea, presenta una cavitat profunda que no està present en A. quiriquinensis.[27] La dent més gran conegut és molt prim i puntagut, en crestes en la cara llingual de la corona. La dent més chicoteta és una dent de tongada de raïl curta en una morfologia similar a la de la dent més gran.[31] Totes les dents estan inclinats cap al front i no encaixen quan les mandíbules estan tancades.[25]
Les costelles cervicals anteriors estan curvades i fusionades distalmente.[32]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 “Postcranial morphology of Aristonectes (Plesiosauria, Elasmosauridae) from the Upper Cretaceous of Patagonia and Antarctica” (2013). Antarctic Science 25 (1): 71–82. doi:. Bibcode: 2013AntSc..25...71O.
- ↑ Claude Gai (1848). «Reptils Fosiles», Zoologia, Vol. 2 (vol. 2) (en és), Imprenta Maulde i Renou, pp. 130–136.
- ↑ Richard Lydekker (1889). Catalogue of the fossil Reptilia and Amphibia in the British Museum. Part II, British Museum, p. 222.
- ↑ Wilhelm Deecke (1895). “Ueber Saurierreste aus donen Quiriquina−Schichten” [Concerning Dinosaur Remains from the Quiriquina Strata] (de). Beiträge zur Geologie und Palaeontologie von Südamerika 14: 32–63.
- ↑ Pavel Pravoslavlev (1918). “Геологическое распространенiе эласмозавровъ” [Geological distribution of Elasmosaurus] (ru). Bulletin of the Russian Academy of Sciences 12 (17): 1955–1978.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Ángel Cabrera (1941). “Un Plesiosaurio nou del Cretáceo del Chubut” [A new Plesiosaur of the Cretaceous of Chubut] (és). Revista del Museu de l'Argent 2 (8): 113–130.
- ↑ Edwin H. Colbert (1949). “A new Cretaceous plesiosaur from Veneçola”. American Museum Novitates (1420): 1–22.
- ↑ “Presence of Mauisaurus in the Maastrichtian (Clapix Cretaceous) of central Chile” (2010). Acta Palaeontologica Polonica 55 (2): 361–364. doi:.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 “The elasmosaurid plesiosaur Aristonectes Cabrera from the latest Cretaceous of South America and Antarctica” (2003). Journal of Vertebrate Paleontology 23 (1): 104–115. doi:.
- ↑ 10,0 10,1 José P. O'Gorman(2013).«Plesiosaurios del Cretácico Superior de Patagonia i la península Antàrtica».Universitat Nacional de l'Argent.
- ↑ 11,0 11,1 José P. O'Gorman (2016). “New Insights on the Aristonectes parvidens (Plesiosauria, Elasmosauridae) Holotype: News on an Old Specimen”. Ameghiniana 52 (4): 397–417. doi:.
- ↑ “Aristonectes quiriquinensis, sp. nov., a new highly derived elasmosaurid from the upper Maastrichtian of central Chile” (2014). Journal of Vertebrate Paleontology 34 (1): 100–125. doi:. Bibcode: 2014JVPal..34..100O.
- ↑ Samuel P. Welles (1962). “A new species of elasmosaur from the Aptian of Colòmbia and a review of the Cretaceous plesiosaurs”. University of Califòrnia Publications in Geological Sciences 44 (1): 1–96.
- ↑ Per Ove Persson (1963). “A revision of the classification of the Plesiosauria with a synopsis of the stratigraphical and geographical distribution of the group”. Lunds Universitets Arsskrift 59 (1): 1–59.
- ↑ David S. Brown (1981). “The English Clapix Jurassic Plesiosauroidea (Reptilia) and a review of the phylogeny and classification of the Plesiosauria”. Bulletin of the British Museum (Natural History), Geology 35 (4): 253–347.
- ↑ Per Ove Persson (1963). “A revision of the classification of the Plesiosauria with a synopsis of the stratigraphical and geographical distribution of the group”. Lunds Universitets Arsskrift 59 (1): 1–59.
- ↑ David S. Brown (1981). “The English Clapix Jurassic Plesiosauroidea (Reptilia) and a review of the phylogeny and classification of the Plesiosauria”. Bulletin of the British Museum (Natural History), Geology 35 (4): 253–347.
- ↑ “The elasmosaurid plesiosaur Aristonectes Cabrera from the latest Cretaceous of South America and Antarctica” (2003). Journal of Vertebrate Paleontology 23 (1): 104–115. doi:.
- ↑ 19,0 19,1 José P. O'Gorman (2016). “New Insights on the Aristonectes parvidens (Plesiosauria, Elasmosauridae) Holotype: News on an Old Specimen”. Ameghiniana 52 (4): 397–417. doi:.
- ↑ 20,0 20,1 “Aristonectes quiriquinensis, sp. nov., a new highly derived elasmosaurid from the upper Maastrichtian of central Chile” (2014). Journal of Vertebrate Paleontology 34 (1): 100–125. doi:. Bibcode: 2014JVPal..34..100O.
- ↑ “Osteology of Aristonectes quiriquinensis (Elasmosauridae, Aristonectinae) from the upper Maastrichtian of central Chile” (2018). Journal of Vertebrate Paleontology 38 (1). doi:. Bibcode: 2018JVPal..38E8638O.
- ↑ Samuel P. Welles (1962). “A new species of elasmosaur from the Aptian of Colòmbia and a review of the Cretaceous plesiosaurs”. University of Califòrnia Publications in Geological Sciences 44 (1): 1–96.
- ↑ 23,0 23,1 “The elasmosaurid plesiosaur Aristonectes Cabrera from the latest Cretaceous of South America and Antarctica” (2003). Journal of Vertebrate Paleontology 23 (1): 104–115. doi:.
- ↑ 24,0 24,1 José P. O'Gorman (2016). “New Insights on the Aristonectes parvidens (Plesiosauria, Elasmosauridae) Holotype: News on an Old Specimen”. Ameghiniana 52 (4): 397–417. doi:.
- ↑ 25,0 25,1 “Osteology of Aristonectes quiriquinensis (Elasmosauridae, Aristonectinae) from the upper Maastrichtian of central Chile” (2018). Journal of Vertebrate Paleontology 38 (1). doi:. Bibcode: 2018JVPal..38E8638O.
- ↑ “The elasmosaurid plesiosaur Aristonectes Cabrera from the latest Cretaceous of South America and Antarctica” (2003). Journal of Vertebrate Paleontology 23 (1): 104–115. doi:.
- ↑ 27,0 27,1 “Aristonectes quiriquinensis, sp. nov., a new highly derived elasmosaurid from the upper Maastrichtian of central Chile” (2014). Journal of Vertebrate Paleontology 34 (1): 100–125. doi:. Bibcode: 2014JVPal..34..100O.
- ↑ «Fossil Focus: Elasmosaurs». www.palaeontologyonline.com págs. 1–8. Palaeontology Online.
- ↑ José P. O'Gorman (2016). “New Insights on the Aristonectes parvidens (Plesiosauria, Elasmosauridae) Holotype: News on an Old Specimen”. Ameghiniana 52 (4): 397–417. doi:.
- ↑ In the original 1941 description by Cabrera, the number of teeth in the lower jaw of A. parvidens was estimated at 58,[6] before being proposed at between 60 and 65 in the first revision of the genus carried out by Gasparini et al., (2003).[23] In 2016, O'Gorman reduced this estimate slightly to at least 63 teeth, but did not rule out the possibility that the true number could have been between 63 and 65.[24]
- ↑ “Aristonectes quiriquinensis, sp. nov., a new highly derived elasmosaurid from the upper Maastrichtian of central Chile” (2014). Journal of Vertebrate Paleontology 34 (1): 100–125. doi:. Bibcode: 2014JVPal..34..100O.
- ↑ Ángel Cabrera (1941). “Un Plesiosaurio nou del Cretáceo del Chubut” [A new Plesiosaur of the Cretaceous of Chubut] (és). Revista del Museu de l'Argent 2 (8): 113–130.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aristonectes parvidens» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.