Anar al contingut

Aristolochia fontanesii

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Aristolochia fontanesii (Aristolochia fontanesii)

Aristolochia fontanesii és una espècie de planta pertanyent a la família Aristolochiaceae. Es troba en Àfrica, introduïda en les Illes Canàries.

Característiques

[editar | editar còdic]

Es tracta d'una planta vivaz, en tallos rizomatosos i fulls alterns, pecioladas i cordadas. Les flors són axilars, solitàries, hermafroditas i zigomorfas, en el periantio petaloideo en forma de tubo, inflado en la part inferior i que es prolonga en un apèndix linguliforme. El androceo posseïx sis estams i el frut és una càpsula septicida en sis valvas.[1]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Aristolochia fontanesii va ser descrita per Boiss. & Reut. i publicat en Pugillus Plantarum Novarum Africae Borealis Hispaniaeque Australis 108. 1852.[2]

Etimologia

Aristolochia: nom genèric que deriva de les paraules gregues aristos ( άριστος ) = "que és útil" i locheia ( λοχεία ) = "naiximent", pel seu antic us com a ajuda en els parts.[3][4] No obstant, segons Cicerón, la planta du el nom d'un tal "Aristolochos", que a partir d'un somi, havia deprés a utilisar-la com un antídot per a les mordeduras de serp.

fontanesii: epítet

Sinonímia
  • Aristolochia atlantica Pomel
  • Aristolochia attica Orph. ex Duch.
  • Aristolochia longa L. basónimo
  • Aristolochia longa Desf.
  • Aristolochia longa subsp. atlantica (Pomel) Batt.
  • Aristolochia longa subsp. fontanesii (Boiss. & Reut.) Batt.
  • Aristolochia pallida Salzm. ex Ball[5]

Nom comú

[editar | editar còdic]

Aristoloquia llarga, aristoloquia luenga, aristoloquia macho, triaca d'Europa, viborera comú.[6]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Aristolochia fontanesi en Flora de Canàries
  2. «Aristolochia fontanesi». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 23 de setembre de 2012.
  3. Jepson Manual: Aristolochia
  4. Missouri Botanical Garden
  5. Aristolochia fontanesi en PlantList
  6. Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.