Aristolochia foetida

Aristolochia foetida (Aristolochia foetida)

Aristolochia foetida és una espècie de planta 'herbàcea pertanyent a la família Aristolochiaceae.

Característiques

Són enredaderas en camote d'olor desagradable. Els fulls són una miqueta acorazonadas primes i de color vert obscur o pàlit. Les seues flors són blanques grans i angostes, en forma d'embut. Els fruts són càpsules que semblen cestitos.

Distribució i hàbitat

És originària de Mèxic i habita en climes càlit, semicálido i templat entre els 500 als 1880 metros. Es troba associada a boscs tropicals caducifolios i subcaducifolio, bosc espinós, bosc mesófilo de montanya, d'encino i de pi.

Propietats

L'us més important i comú d'esta planta és per a aliviar qualsevol dolor, com en Guerrero. En Michoacán la recomanen per a llevar el dolor de la pancha per la fredor, per a curar-ho, la raïl es frig en sagí i s'aplica a manera de cataplasma. La mateixa preparació en ungüent s'ampra per a sanar a les dònes despuix del part.

Ademés se li ampra per a la diarrea i en fractures.

Història

En el XIX, la Societat Mexicana d'Història Natural la menciona com detersivo i vulnerario.

Per a el XX, Maximino Martínez la senyala com antiblenorrágica, antidiarréica, antidisentérica, antiséptica i per a #metrorràgia. La Societat Farmacèutica de Mèxic descriu la mateixa informació que Martínez. Agrega el seu us per a còlera i vulneraria.

Taxonomia

Aristolochia foetida va ser descrita per Carl Sigismund Kunth i publicat en Nova Genera et Species Plantarum (quarto ed.) 2: 147, t. 114. 1817.

Etimologia

Aristolochia: nom genèric que deriva de les paraules gregues aristos ( άριστος ) = "que és útil" i locheia ( λοχεία ) = "naiximent", pel seu antic us com a ajuda en els parts. No obstant, segons Cicerón, la planta du el nom d'un tal "Aristolochos", que a partir d'un somi, havia deprés a utilisar-la com un antídot per a les mordeduras de serp.

La aristoloquia es va cridar ansí per semblar que a les dònes socorria en el part........La redona té virtut contra totes les atres ponzoñas; mes la luenga resistix el dany de les serps i de qualsevol verí mortífero si es beu una dracma della en vi i s'aplica també per de fòra. Beguda en pebre i en mirra expele el menstruo, les pares i la criatura de la pancha; i lo mateixa fa ficada en la natura de la dòna. Pedacio Dioscórides Anazarbeo, sobre la Matèria Medicinal i dels verins mortíferos. Andrés Estany. 1566, Salamanca.

foetida:, epítet latino que significa "en olor desagradable".

Sinonímia

• Howardia foetida (Kunth) Klotzsch

Nom comú

• Castellà: Herba de l'indi