Archaeoraptor liaoningensis
"Archaeoraptor" és un gènero inválido d'un supòsit dinosauri celurosaurio maniraptor que va ser trobat en China i presentat en 1999 en un artícul de National Geographic. La revista anunciava que el fòssil era el "esclavó perdut" entre les aus i els dinosauris terópodos. Inclús abans d'esta publicació, va haver ya sérios dubtes sobre l'autenticitat del fòssil. L'escàndal va aplegar quan un estudi científic va demostrar definitivament que era un frau. La falsificació es va construir a partir dels péntols de varis fòssils autèntics de diverses espècies; Zhou i colaboradors, varen trobar que el cos principal i superior pertanyia realment a un espècimen fòssil de l'au primitiva Yanornis.[1] Un estudi de 2002 va determinar que la coa pertany al dromeosáurido Microraptor, descrit en 2000.[2] Les pates pertanyen a un animal encara sense determinar.[3][4]
L'escàndal de el "Archaeoraptor" encara manté punts obscurs, puix va atraure atenció cap al tràfic illegal de fòssils en China. També va destacar la necessitat de l'escrutini científic propenc dels pretesos «esclavons» publicats en revistes prestigioses sense arbitrage tècnic. L'escàndal del fòssil ha segut utilisat per creacionistas com a argument de dubte sobre la teoria evolutiva. Encara que "Archaeoraptor" era una falsificació, s'han trobat molts eixemples autèntics de dinosauris emplumados i mostren la conexió evolutiva entre les aus i atres terópodos.cita requerida
Escàndal
[editar | editar còdic]
El "arqueoraptor" va ser donat a conéixer en una roda de prensa portada a terme per la revista National Geographic en octubre de 1999. En la mateixa també es varen anunciar els plans per a tornar l'eixemplar fòssil a les autoritats chinenques, puix es va traure ilegamente del país. En novembre de 1999 National Geographic va presentar el fòssil en un artícul escrit pel redactor d'art Christopher Sloan sobre dinosauris emplumados i l'orige de les aus; va dictaminar que el fòssil era «un esclavó perdut entre els dinosauris terrestres i les aus que podien realment volar», citant-ho informalment com "Archeoraptor liaoningensis", bestreta del seu futur nom oficial. La nomenclatura significa "lladre antic de Liaoning".[5] Immediatament Storrs L. Olson, conservador d'aus del Museu Nortamericà d'Història Natural en Washington D. C., va criticar l'artícul, escrivint en Backbone, la revista del museu, que l'anunci d'un nom científic en una revista de divulgació, sense revisió tècnica, era una "malensomi".[6]
El 3 de febrer de 2000 National Geographic va publicar un comunicat de prensa que indicava que el fòssil podria ser una quimera paleontológica, aixina com que s'havia iniciat una investigació per a averiguar-ho. En el mateix més Bill Allen, redactor de National Geographic, va dir que estava furiós en Nature per demostrar que el fòssil va poder haver segut una falsificació. En l'edició de març, en la secció del fòrum, una carta del Dr. Xu Xing va precisar que possiblement la secció de coa no corresponguera al cos superior. En l'edició de National Geographic d'octubre es varen publicar els resultats de la seua investigació, en un artícul escrit pel periodiste i investigador Lewis M. Simmons; varen concloure que el fòssil era una quimera i que els integrants del proyecte s'havien equivocat.[7]
Cronologia
[editar | editar còdic]D'acort en l'informe de National Geographic, l'història de "Archaeoraptor" va començar en juliol de 1997 en Xiasanjiazi, China, a on els grangers varen excavar els estrats de lutitas en busca de fòssils per a vendre'ls als traficants, pràctica comuna a pesar de la seua illegalitat. Un granger va trobar un fòssil rar d'un pardal dentado que mostrava les impressions de les plomes. El fòssil es va trencar en péntols quan varen intentar extraure-ho. Prop, en el mateix clot, es varen trobar atres péntols, incloent una coa emplumada aixina com les pates. Ell mateixa va unir varis d'estos péntols de la forma que va supondre correcta, a sabiendas de que complet seria més valiós. Va ser venut en juny de 1998 a un distribuïdor autorisat anònim i passat de contrabando als Estats Units. Segons autoritats en Pequín, cap fòssil pot eixir de China llegalment.[7]
En autumne de 1998, durant la reunió de la Society of Vertebrate Paleontology en Utah, varen circular rumors sobre un fòssil cridaner d'un pardal primitiu que es trobava en possessió privada. El fòssil va ser presentat per un distribuïdor autorisat anònim en una mostra de pedres precioses en Tucson, Arizona. El Museu de Dinosauris de Blanding, Utah, ho va comprar en febrer de 1999. El museu estava administrat per Stephen A. Czerkas i la seua esposa Sylvia, els qui no tenien formació universitària. L'amo va fer els apanys necessaris per a que els directius del seu museu, incloent Dona-li Slade, li proporcionen els 80 000 dólarés que costava el fòssil, i aixina poder estudiar-ho científicament i evitar que desaparegueren en una colecció privada.[6]
El matrimoni Czerkas va contactar en el paleontòlec Phil Currie, qui a la seua volta va informar a la National Geographic Society. Currie va acordar estudiar el fòssil a condición de que fora tornat a China una volta conclosa l'investigació. La National Geographic Society va intentar conseguir-ho per a publicar-ho formalment en la revista Nature; una volta ho varen conseguir ho varen presentar en una roda de prensa i ho varen publicar en National Geographic.[6] L'editor Bill Allen va fer que tots els membres del proyecte guardaren el fòssil en secret, de modo que la revista tinguera una part en l'història.
Slade i els Czerkas pensaven que el fòssil era la joya del seu museu i planejaven exhibir-ho durant cinc anys. Sloan va afirmar haver volat a Utah en la primavera de 1999 per a convéncer a Stephen Czerkas de que tornara el fòssil a China immediatament despuix de la seua publicació; si no, ell no publicaria res en National Geographic i Currie no treballaria en ell. Czerkas va acceptar i Currie es va posar en contacte en l'Institut de Paleontologia de Vertebrats i Paleoantropología de Pequín i la National Geographic, per lo que Xu Xing de el IVPP va volar a Utah per a formar part de l'equip que estudiaria a el "archaeoraptor".[7]
Durant un estudi inicial del fòssil, el 6 de març de 1999, s'havia posat ya de manifest que tant les pates esquerres com les dretes es reflectien perfectament i que el fòssil havia segut terminat usant una llosa i contralosa. També es va notar que no es podia considerar cap articulació biològicament factible entre la coa i el cos. En juliol de 1999 Currie i Czerkas varen dur el fòssil al laboratori de High-Resolution X-ray CT, en l'Universitat de Texas (Austin), fundada i dirigida pel Dr. Timothy Rowe per a fer exploracions en tomógrafo. Rowe, el 29 de juliol, va determinar que els fragments de la part inferior, la coa i les cames eren d'un animal distint al restant del cos, i aixina li'l va dir a Czerkas el 2 d'agost, fent notar que possiblement fora un frau. Rowe i Currie varen ser llavors pressionats per Czerkas per a mantindre els seus dubtes en secret.[7]
Currie, en la primera semana de setembre, va enviar el fòssil al seu preparador, Kevin Aulenback, del Museu dels Dinosauris de Blanding, per a realisar un nou estudi. Aulenback va concloure que el fòssil era "un espècimen compost de per lo manco tres, en un màxim de cinc espècimen distints", lo que Czerkas va negar airadament. Currie no va informar a National Geographic d'estos problemes.[7]
El 13 d'agost de 1999, l'equip va enviar un treball titulat "A new toothed bird with a Dromaeosaur-like tail" i firmat per Stephen Czerkas, Currie, Rowe i Xu a la revista Nature, en sèu en Londres. En ell se senyala el problema dos voltes i inclou una figura que ilustra els punts en que s'aprecia que una de les cames i la coa són les contrapartes que componien la llosa principal.[7]
En agost 20 Nature va rebujar el treball, indicant als Czerkas i a National Geographic que retardaren la publicació, havent poc temps per a la revisió per parells. Els autors llavors varen sometre al treball a la revista Science, que ho va manar per a la revisió per parells. Dos revisors varen informar a Science que «l'espècimen va ser passat de contrabando fòra de China en possessió illegal» i que el fòssil havia segut «modificat» en China; per a realçar el seu valor. Science llavors va rebujar el treball. Segons Sloan, Czerkas no va informar a National Geographic sobre els detalls dels dos rebujos.[8]
Per a novembre, el número de National Geographic estava llest per a l'impressió sense que "Archaeoraptor" haguera segut publicat de manera formal en una revista científica revisada per parells.
National Geographic va continuar i ho va publicar sense revisió per parells.[5] El fòssil va ser mostrat a la prensa el 15 d'octubre de 1999 i eñ número de novembre de 1999 National Geographic contenia l'artícul de Christopher P. Sloan, editor d'art de National Geographic. Sloan ho va descriure com un "esclavó perdut" que ajudava a aclarir la conexió entre dinosauris i aus. El fòssil original va ser incorporat a l'exhibició de la Societat Geogràfica Nacional en Washington D. C. fins al seu regrés a China. En l'artícul Sloan va utilisar el nom "Archaeoraptor liaoningensis" anticipant-se a Czerkas,[5] pero en una negació de modo que no contara com acte nomenclatural per als propòsits de la classificació científica,[9] podent aixina realisar un breu descripció de l'eixemplar.
Després de l'aparició de l'edició de National Geographic, Storrs L. Olson, conservador d'aus de Museu Nacional d'Història Natural del Institut Smithsoniano va publicar una carta oberta el primer de novembre de 1999, exponent que l'espècimen en qüestió és conegut per haver segut «exportat illegalment», protestant pel dogma que preval de que les aus es varen desenrollar a partir de dinosauris. Olson es va queixar de que Sloan, un periodiste, havia usurpat el procés de la nomenclatura científica publicant un nom primer en la prensa popular, dient que esta és el pijor malensomi de molts zoólogos, ya que la seua ocasió de nomenar un nou organisme serà rebujada inadvertidamente per algun periodiste.[10] Esta última afirmació realment era incorrecta, per l'advertència feta sobre el nom en la publicació de Sloan.
En octubre de 1999, despuix de ser informat per Currie dels problemes i veent l'espècimen per primera volta, Xu va notar que la coa de el "Archaeoraptor" s'assemblava molt a la d'un dinosauri maniraptor sense nomenar que més alvance seria cridat Microraptor zhaoianus.[11] Xu va retornar a China i va viajar a la província de Liaoning a on va examinar el jaciment paleontológico i va entrar en contacte en un número de distribuïdors de fòssils autorisats. Va trobar ademés un fòssil prou complet d'un minúscul dromeosáurido, i la coa d'este nou fòssil va correspondre tan exactament a la coa del fòssil de " Archaeoraptor" que tenia que ser la contracara del mateix eixemplar, inclús tenia dos taques grogues d'òxit que s'emparellaven.[7] El 20 de decembre de 1999 Xu Xing enviament un correu electrònic als autors i a Sloan, anunciant que el fòssil era fals.[11]
El 3 de febrer de 2000, The National Geographic News va publicar un comunicat de prensa que indicava que el fòssil de "Archaeoraptor" era una quimera, i va començar una investigació interna. En l'edició de març de National Geographic apareeció la carta de Xu en la secció de fòrum de la revista, i Bill Allen va canviar la paraula "fals" de Xu per quimera.[12]
El quatre d'abril , Stephen Czerkas li va dir a un grup de paleontòlecs en Washington que ell i Sylvia havien comés «un error idiota i estúpit». Currie, Allen i Sloan, varen expressar tot el seu pesar. Rowe es va justificar, dient que les seues indagacions eren correctes. Rowe va publicar una breu comunicació en Nature en 2001 que descriu els seus resultats. Ell va concloure que, ademés de la part superior, s'havien utilisat varis espècimen per a completar el fòssil: un primer per al fèmur esquerre, un segon per a les tíbies, un tercer per a abdós peus i per lo manco un més per a la coa, que solament consistia en cinc porcions separades.[7][13]
En juny del 2000, els fòssils varen retornar a China.[14] En octubre d'eixe any National Geographic va publicar els resultats de la seua investigació.
Posteriors confusions
[editar | editar còdic]Els fòssils implicats en l'escàndal de "Archaeoraptor" han dut una notòria confusió sobre el nom dels seus tàxons reals. En decembre de 2000, Microraptor va ser descrit en Nature per Xu, X., Zhou, Z., i Wang, X. (2000).[15] Zhou et al. (2002) varen examinar la part superior del cos de "Archaeoraptor" i varen reportar que pertanyia al gènero ya conegut Yanornis.[16]
Diari del Museu de Dinosauris
[editar | editar còdic]En 2002 els Czerkas varen publicar un volum per mig del seu museu de dinosauris titulat Dinosauris emplumados i l'orige del vol. En esta revista varen descriure i varen nomenar vàries espècies.[17] De les sis espècies nomenades en el llibre, cinc són discutibles.
A pesar del treball de Zhou et al. (2002), Czerkas i el coautor Xu Xing descriuen la porció superior del fòssil de "Archaeoraptor" com un nou gènero d'au, Archaeovolans, en el Dinosaur Museum Journal. L'artícul inclou l'advertència que pot ser que siga realment un espècimen de Yanornis.[18] Per tant, s'ha nomenat este mateix espècimen fòssil "Archaeoraptor", Archeovolans, i Yanornis, en diferents llocs.
A través del treball Dinosaur Museum Journal, Stephen Czerkas argumenta que els manirraptores són realment aus secundariamente no voladoras. En obrar aixina, Czerkas va criticar a paleontòlecs prominents. En el text de Cryptovolans, Czerkas acusa al Dr. Mark Norell d'interpretar erròneament a l'espècimen BPM 1 3-13 tenint plomes llargues en les pates per «influències cegadoras d'idees preconcebudes».[18] De fet, encara que l'interpretació de Norell era correcta, Czerkas va agregar plomes a la pata en la seua pròpia reconstrucció del fòssil en una exhibició itinerant.[19]
Dos tàxons adicionals que Czerkas i els seus coautores varen nomenar varen resultar més alvance ser sinònims més moderns d'atres noms. El Cryptovolans de Czerkas es considera sinònim de Microraptor,[20] i el seu Scansoriopteryx de Epidendrosaurus.[20][21] Czerkas descriu a Omnivoropteryx, notant que és molt similar a Sapeornis. Posteriors espècimen de Sapeornis demostren que possiblement siguen sinònims.[22]
Un atre tàxon que Czerkas ha assignat a Pterosauria i va nomenar com Utahdactylus va ser revisat pel Dr. Chris Bennett. Bennett va trobar identificacions errònees en múltiples ossos i inconsistencias entre els diagrames de Czerkas i els fòssils reals. Bennett va trobar que l'espècimen podria ser un diápsido indeterminat i va criticar als autors anteriors per publicar un nom de l'espècie quan no hi havia cap traça de diagnòstic per baix del nivell de la classe que poguera ser verificat. Ell va fer de Utahdactylus un nomen dubium.[23]
Exhibició itinerant
[editar | editar còdic]L'escàndal de "Archaeoraptor" té ramificacions que seguixen en curs. En 2001 Stephen i Sylvia Czerkas compilaron una exhibició itinerant que contenia atres 34 fòssils chinencs. L'exhibició es titula Dinosauris emplumados i l'orige del vol. El Museu d'Història Natural de Sant Diego va pagar al museu del dinosauri per a exhibir-los en 2004. Quan es va produir l'obertura, el dr. Ji Qiang va reportar a Nature que al voltant d'una dotzena dels fòssils havien eixit de China en forma illegal. Ji va arreglar en Czerkas assignar-li números d'accés a tres dels espècimen més valiosos, aixina es varen agregar formalment a la colecció de l'Acadèmia Chinenca de Ciències Geològiques en Pequín, encara que seguixquen estant en possessió de Czerkas. Stephen Czerkas va negar l'asseveració de Ji de que els fòssils eren illegals. Sylvia Czerkas va dir a Nature que ella havia realisat un acort en els funcionaris de la província de Liaoning en 2001 per a demanar prestats els fòssils, i que devien ser repatriats en 2007. Fins al març de 2009, no obstant, la mostra va ser programada per al Museu d'Art Metropolitana i Ciència de Fresno en Califòrnia. Segons Nature, les peticions dels Czerkas de mantindre una entrevista en els funcionaris de Liaoning varen ser rebujades.[14]
Molts científics consideren immoral treballar en fòssils si existix qualsevol possibilitat de que hagen segut passats de contrabando, i molts desatenen fòssils de propietat privada en conjunt.[24] Alguns professionals senten que els coleccionistes privats coloquen els fòssils en les mans privades a on la ciència pot no tindre accés per a estudiar-los. Alguns creuen que els colectors privats poden danyar fòssils importants, aplegar a falsificar-los, i obscurecer els seus orígens o evidència sobre les seues edats. Els distribuïdors autorisats llegals també han participat i poden animar la corrupció governamental. Una atra filosofia sosté que si els científics podrien deixar de costat la seua ètica i acordar publicar els fòssils privats importants, açò animaria als propietaris privats a fer-los disponibles per a l'estudi.[24]
Creacionisme
[editar | editar còdic]Les ramificacions de l'escàndal han dut als escèptics de la teoria evolutiva per a utilisar a el "Archaeoraptor" com a argument contra l'evolució. L'escàndal s'utilisa a voltes pels creacionistas com Kent Hovind per a tirar dubte en la teoria que les aus es varen desenrollar de dinosauris.[25] Molts creacionistas insistixen que no s'ha trobat cap esclavó perdut entre les aus i els dinosauris, i senyalen comunament a el "Archaeoraptor" com a evidència de la mala conducta realisada per a recolzar la teoria evolutiva.[26][27] Ells veuen a "Archaeoraptor" com una verdadera "au de Piltdown". No obstant, contràriament al Home de Piltdown, "Archaeoraptor" no és un delliberat engany.[28] Ademés, l'autenticitat de el " Archaeoraptor" no és necessària com una prova essencial per a l'hipòtesis de que les aus són terópodos, ya que esta és corroborada suficientment per atres senyes. El paleontòlec Christopher Brochu va concloure en novembre de 2001: "Que les aus són dinosauris terópodos derivats no és més tema de debat."[29] No obstant en el cas del dinosauri que va eixercitar el paper de "dinosauri" terrestre en l'assunt de el "Archaeoraptor", Microraptor, s'ha demostrat que tenia ales i rastres clars de plomes rectrices, per lo que s'assumix que va deure haver tingut per lo manco una capacitat de planege i en general en sí mateixa és un eixemple excelent d'un fòssil transicional.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Zhou, Zhonghe, Clarke, Julia A., Zhang, Fucheng. "Archaeoraptor's better half." Nature Vol. 420. 21 November 2002. pp. 285.
- ↑ National Geographic.Consultat el 13 de juny de 2008.
- ↑ Holden, Constance. "Florida Meeting Shows Perils, Promise of Dealing for Digues-nos" Science 14 April 2000. Vol.288 no.5464 pp.238-239. DOI: 10.1126/science.288.5464.238a
- ↑ Timothy Rowe, Richard A. Ketcham, Cambria Denison, Matthew Colbert, Xing Xu, Philip J. Currie, 2001, "Forensic palaeontology: The Archaeoraptor Forgery", Nature 410, 539 - 540 (29 Mar 2001), doi: 10.1038/35069145
- ↑ 5,0 5,1 5,2 National Geographic.196(5)
- 98–107.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Dalton, Rex. "Feathers fly over Chinese fossil bird's legality and authenticity" Nature Vol 403. 17 February 2000. pp. 689 - 690
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 Simons, Lewis M. (2000) "Archaeoraptor Fossil Trail", National Geographic 198(4):128-132
- ↑ Dalton, Rex. "Feathers fly over Chinese fossil bird’s legality and authenticity" Nature Vol 403. 17 February 2000. pp. 689 - 690
- ↑ Rule 8b of the International Code of Zoological Nomenclature [1] archivat en Wayback Machine., 3rd edition.
- ↑ Storrs L. Olson, 1999. Two open letters from Storrs Olson (LONG) [2] archivat en Wayback Machine.
- ↑ 11,0 11,1 Dalton, Rex. "Fake bird fossil highlights the problem of illegal trading" Nature Vol 404, 13 April 2000. pp.696
- ↑ Xu, Xing (2000) "Response to "Feathers for T.rex?" "National Geographic Magazine" 197(3) March 2000, Forum Section (pp. unnumbered)
- ↑ Rowe, T., Ketcham, R.A., Denison, C., Colbert, M., Xu, X., Currie, P.J. Nature vol. 410 29 March 2001 pp.539-540.
- ↑ 14,0 14,1 Dalton, Rex. "Feathered fossils cause a flap in museums" Nature Vol 429. 6 May 2004. pp. 5.
- ↑ Xu, X., Zhou, Z., and Wang, X. (2000). "The smallest known senar-avian theropod dinosaur" Nature, 408: 705-708.
- ↑ Zhou, Zhonghe, Clarke, Julia A., Zhang, Fucheng. "Archaeoraptor's better half". Vol. 420. 21 November 2002. pp. 285.
- ↑ «Feathered Dinosaurs and the Origin of Flight». The Dinosaur Museum. Consultat el 13 de juny de 2008.
- ↑ 18,0 18,1 Czerkas, Sylvia J. ed. (2002) "Feathered Dinosaurs and the Origin of Flight" The Dinosaur Museum Journal Volume 1. Blanding, Utah, USA. The Dinosaur Museum, August 1, 2002
- ↑ «Feathered Dinosaurs and the Origin of Flight». Fresno Metropolitan Museum of Art & Science. Archivat des d'el original, el 11 de maig de 2008. Consultat el 14 de juny de 2008.
- ↑ 20,0 20,1 Feduccia, Alan, Lingham-Soliar, Theagarten, Hinchliffe, J. Richard. "Do feathered dinosaurs exist? Testing the hypothesis on neontological and paleontological evidence" Journal of Morphology 266:125-166
- ↑ Padian, Kevin. (2001) "Basal Avialae" in "The Dinosauria" in The Dinosauria: Second Edition University of Califòrnia Press. 2004.
- ↑ Zhou, Z., and Zhang, F. (2003). "Anatomy of the primitive bird Sapeornis chaoyangensis from the Early Cretaceous of Liaoning, China." Canadian Journal of Earth Sciences, 40: 731-747.
- ↑ Bennett, S. Christopher (2007) "Reassessment of Utahdactylus from the Jurassic Morrison Formation of Utah", Journal of Vertebrate Paleontology 27(1):257-260 March 2007.
- ↑ 24,0 24,1 Hopkin, Michael (2007) "Paleontology journal will 'fuel black market'" Nature (news) 445:234-235 18 January 2007 doi:10.1038/445234b
- ↑ «Hovind Debat». YouTube.com. Consultat el 13 de juny de 2008.
- ↑ «Evolution Fraud». Northwest Creation Network. Archivat des d'el original, el 21 de juny de 2008. Consultat el 14 de juny de 2008.
- ↑ «Feathered dinosaurs and the Disneyfication of palaeontology». The Creation Science Movement. Archivat des d'el original, el 30 d'octubre de 2006. Consultat el 14 de juny de 2008.
- ↑ Chambers, Paul, (2002), Bones of Contention, John Murray (Publishers) Ltd, London, p. 249
- ↑ Brochu, Christopher A. (2001), "Progress and future directions in archosaur phylogenetics", Journal of Paleontology: Vol. 75, No. 6, pp. 1185–1201
- Este artícul conté una traducció derivada de «Archaeoraptor liaoningensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.