Anar al contingut

Arandaspis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Arandaspis

Arandaspis és un gènero extint de peixos agnatos (sense mandíbules) que varen viure en l'Ordovícico Inferior, fa uns 480-470 millons d'anys. És un dels vertebrats més antics que es coneixen.

Els seus restants fòssils varen ser trobats en Alice Springs (Austràlia) en 1959, pero no es va descobrir que era el vertebrat més antic fins a finals dels anys 1960. El nom de Arandaspis prové de "Aranda", una tribu d'aborigen australians (hui coneguts com Arrernte).

Característiques

Arandaspis media uns 15 cm de llongitut; tenia un cos hidrodinàmic cobert per files de escates protuberantes. La part anterior del cos, incloent el cap estava protegit per grosses plaques, en orificis per als ulls, nostrilo i brànquies. Caria d'aletes i el seu únic método de propulsió seria la coa, aplanada horisontalment; com a resultat, va deure nadar d'un modo similar a com ho fan els actuals taperots.[1]

Encara que no tenia mandíbules, Arandaspis va poder tindre algunes plaques mòvils en la boca que va poder utilisar com a llavis per a succionar les partícules de les que s'alimentava; la posició baixa de la boca sugerix que s'alimentava sobre el fondo del mar.[1]


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Palmer, D. 1999. The Marshall Illustrated Encyclopedia of Dinosaurs and Prehistoric Animals. Marshall Editions, London. ISBN 1-84028-152-9